Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "porcada" dins totes les àrees temàtiques
<Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI coberta, tapa o portada?
<Indústria. Energia > Arts gràfiques. Edició>
Definició
- La coberta, amb el sinònim secundari tapa, és el full de paper més gruixut, generalment cartolina o cartó, que cobreix els dos costats plans del llibre. Hi solen constar el títol del llibre, l'autor i l'editorial.
. En el món editorial se sol preferir coberta, tot i que, quan es vol precisar de quin tipus és, generalment es recorre a tapa: tapa dura, tapa flexible o tapa integral.
. L'equivalent castellà és la cubierta; els francesos, la couverture i le plat, i els anglesos, the board i the cover.
- La portada és una pàgina del mateix paper que el gros del llibre, normalment situada al principi, a continuació de la portada, on consten l'autor, el títol i l'editorial. A més, en el dors de la portada generalment hi ha els crèdits de l'obra.
. L'equivalent castellà és la portada; els francesos, la page de couverture, la page de titre i la première page, i els anglesos, the cover page i the title page.
Nota
-
1. A més de la coberta (o tapa) i de la portada, en un llibre es distingeixen altres parts que queden fora del text pròpiament dit que es publica. Per exemple:
- La sobrecoberta (amb el sinònim secundari camisa) és el full de paper o cartolina que en alguns llibres està posat a sobre la coberta per a protegir-la.
. Els equivalents castellans són la camisa, el guardapolvo i la sobrecubierta; el francès, la jaquette, i els anglesos, the book jacket, the dust cover i the dust jacket.
- La pàgina de respecte (amb el sinònim secundari pàgina de cortesia) és una pàgina en blanc situada al començament o al final d'un llibre, que sovint serveix per a fer quadrar els plecs del llibre amb el nombre total de pàgines.
. Els equivalents castellans són la página de cortesía i la página de respeto; el francès, la page de garde blanche, i l'anglès, the blank page.
- La portadella (amb el sinònim complementari anteportada) és la pàgina senar que precedeix la portada, generalment només amb el títol de l'obra escrit.
. Els equivalents castellans són la anteportada i la portadilla; els francesos, l'avant-titre i la page trois, i els anglesos, the fly title page i the half title page. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de coberta, portada, sobrecoberta, pàgina de respecte i portadella al Cercaterm i també a la infografia original del web del TERMCAT, Les parts del llibre, que il·lustra aquests termes i els completa amb altres parts del llibre (www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/les-parts-del-llibre).
<Malalties i síndromes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca actitud forçada, n f
<Malalties i síndromes>
Definició
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca assimilació forçada, n f
- es asimilación forzada
- it assimilazione forzata
- en forced assimilation
<Sociologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avènula solcada, n f
- nc Avenula lodunensis (Delastre) Kerguélen
- nc Avena marginata Lowe var. ling.
- nc Avena sulcata J. Gay ex Boiss. var. ling.
- nc Avenula sulcata (J. Gay ex Boiss.) Dumort. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avènula solcada, n f
- nc Avenula lodunensis (Delastre) Kerguélen
- nc Avena marginata Lowe var. ling.
- nc Avena sulcata J. Gay ex Boiss. var. ling.
- nc Avenula sulcata (J. Gay ex Boiss.) Dumort. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barcada, n f
<Pesca>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barcada, n f
<Pesca>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barcada, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barcada, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barra roscada, n f
- es barra roscada
<Bricolatge > Ferreteria>
