Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "porta" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Costums d'Orta, n m pl
- es Costumbres de Horta
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Fou redactada per decisió del mestre provincial de l'orde del Temple, senyor del seu districte, per a resoldre els conflictes suscitats sobre l'aplicació efectiva dels Costums de Lleida, que formalment hi regien, i del dret comú, que ja s'hi estava aplicant, en vista de l'aparició de nous costums majoritàriament no escrits amb què aquells topaven sovint.
El castell d'Orta, amb l'annex de Bene i els seus territoris, foren conquerits als sarraïns aproximadament entre el 1157 i el 1162. En aquell moment, en el districte d'Orta també hi havia els castells de Bot i Caseres. Ben aviat, el gener de 1165, Alfons I de Catalunya hi atorgà una carta de poblament, en la qual concedia als seus habitants els furs de Saragossa i declarava que el districte d'Orta es trobava dins els límits d'Aragó. Finalment, el 1177 el mateix rei donà aquests dominis a l'orde del Temple, que hi creà la comanda d'Orta. S'hi afegí el lloc de Prat de Tortosa (futur Prat de Comte) per donació a l'orde de la família de Montcada (cosenyora amb el Temple de la ciutat de Tortosa). I després d'uns pactes poblacionals i tributaris amb el Bisbat de Tortosa del 1185, el Temple hi endegà un procés repoblacional. Així, el 1192, es concedí una nova carta al castell i termes d'Orta comuna a tots els nuclis de població existents o per a crear en aquell territori (que aleshores eren els d'Orta, Bot, Caseres i Prat de Comte). En aquesta Carta no s'al·ludia a l'ordenament jurídic pel qual s'han de regir els vassalls, però constava que la major part de la població provenia de Lleida i els seus entorns, com ocorria en la veïna batllia de Miravet; igualment, la Carta imposava mesures lleidatanes de superfície de la terra per a cedir als habitants i de capacitat per als censos anuals que havien de satisfer a l'Orde.
Un segle després els vassalls es regien pels Costums de Lleida, que ells mateixos reivindicaren amb llur catalanitat quan les institucions polítiques i legislatives aragoneses reclamaren la incorporació del territori al regne d'Aragó i el sotmetiment dels pobladors als furs aragonesos. Malgrat això, els vassalls d'Orta proclamaren la pròpia catalanitat per l'origen de llurs avantpassats, i ho acreditaren també amb el fet que es regien pel dret de Lleida. Durant aquesta disputa territorial, els vassalls d'Orta plantejaren a l'orde del Temple la necessitat de concretar llur dret propi; és a dir, exposaren la necessitat que se'ls reconegués expressament com a propis els Costums de Lleida. Finalment, s'optà per redactar un nou codi de costums propi que substituí l'antic de Lleida. En el document de concessió del nou codi de costums, l'atorgant, fra Berenguer de Cardona, mestre provincial de l'orde, manifesta que fins aleshores els seus vassalls sols es regien parcialment pels Costums de Lleida (en algunes causes processals i pel que fa a les mesures que utilitzaven), i, en canvi, es practicaven altres costums nous (tal vegada fruit de tantes altres alteracions o modificacions de vells costums de Lleida). A més, afegeix que era inviable reconèixer de ple la vigència del dret comú, ja que se'n podrien derivar conseqüències greus per als seus vassalls.
Per aquestes raons, ambdues parts s'avingueren a elaborar un nou codi de costums, que es concedí el 16 d'abril de 1296. Se'n coneix la versió llatina, però hi ha indicis per a suposar que també n'existia una de catalana. El nou ordenament era d'aplicació als nuclis de població de la comanda d'Orta: Orta, Bot, Caseres, Arnes i Prat de Comte. El nou text conté vuitanta-un capítols seguits, sense rúbriques, i tampoc no estan agrupats en llibres; no segueixen un ordre especial, i les matèries es barregen, però s'inspiren fonamentalment en el codi de Lleida, i, secundàriament, en els Usatges de Barcelona, a més d'incloure algun precepte propi. En destaquen les peculiaritats següents: a) no cal la institució d'hereu per a la validesa d'un testament, si el testador disposa llegats a favor dels fills legítims en concepte de llegítima (excepció al dret romà); b) els majors de vint anys no gaudeixen del benefici romà de restitució in integrum; c) les dones de bona fama poden declarar judicialment com a testimonis en tota causa civil en iguals condicions i amb el mateix valor que els homes, i d) es recull la institució germànica del termini de gràcia de deu dies en què el deutor pot satisfer un deute impagat en el moment del venciment, abans d'iniciar el procés de reclamació judicial.
Cal destacar, finalment, el capítol 81, que fixa un sistema de prelació de fonts per a cobrir les llacunes del mateix text: en primer lloc, afirma que s'ha d'acudir als Usatges (a excepció dels referents a l'eixorquia, intestia i cugucia), i, en darrer terme, als iura communia (dret romà i dret canònic).
Aquest ordenament fou successivament confirmat en ocasió de «visites» senyorials al lloc, quan se celebraven capbreus o quan un nou titular assumia la comanda; i això fins a la promulgació del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència, el 1716. A partir d'aquest moment, sols es mantingueren en vigor les disposicions que afectaven els drets i els deures dominicals del senyor i els vassalls. Quant a les relatives als àmbits civil, penal, mercantil i processal, formalment continuaven en vigor, però el cert és que en els ordenaments esmentats ja s'havia produït una generalització normativa a tot el país, per la qual cosa es pot dir que, de fet, ja estaven en desús (fins i tot abans del 1716).
<Transports > Transport per carretera > Vehicles>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cotxe de posta, n m
- ca posta, n f
- es silla de posta
- fr chaise de poste
<Transports > Transport per carretera > Vehicles>
Definició
<Arts > Teatre>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca curta, n f
- es corta
- fr première
- it corda corta
- en short line
<Arts > Teatre>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca defensa, n f
- ca porra, n f sin. compl.
- es defensa
- es porra
- en baton
- en billyclub
<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Equip>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca embocadura, n f
- es emboquille
- en portal
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca entrada, n f
- ca rebedor, n m
- ca vestíbul, n m
- es hall, n m
- es portal, n m
- es recibidor, n m
- es vestíbulo, n m
- es zaguán, n m
- fr hall, n m
- fr vestibule, n m
- eu atalondo, n
- eu atari, n
- eu atarte, n
- eu atondo, n
- eu bebarru, n
- eu ezkaratz, n
- eu hall, n
<Fusteria > Construccions>
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca falta, n f
- ca pilota curta, n f
- ca servei curt, n m
- es corta
- es falta
- es pelota corta
- fr but faux
- fr but trop court
- en fault
- eu falta
- eu sake motz
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definició
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca falta, n f
- ca pilota curta, n f
- ca servei curt, n m
- es corta
- es falta
- es pelota corta
- fr but faux
- fr but trop court
- en fault
- eu falta
- eu sake motz
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
Definició
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca hort ecològic, n m
- es huerto ecológico, n m
- pt horta ecológica, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca hort urbà, n m
- es huerto urbano, n m
- pt horta urbana, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
