Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "predominar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca procediment d'investigació preliminar, n m
- es procedimiento de investigación preliminar
- fr procédure d'enquête préliminaire
- it procedimento di indagine preliminare
- en preliminary investigation procedure
- ar إجراء متعلق بالتحقيقات الأولية
<Dret de la Unió Europea > Aplicació>
Definició
Nota
- 1. El procediment d'investigació preliminar es duu a terme en el marc d'un recurs d'incompliment contra un estat i en el marc de procediments d'infracció de particulars.
- 2. El procediment d'investigació preliminar pot donar lloc a una decisió d'exempció o a una declaració negativa en el cas que no s'iniciï cap procediment d'infracció.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom feble, n m
- ca clític pronominal, n m sin. compl.
- ca pronom àton, n m sin. compl.
- es clítico pronominal
- es pronombre átono
- es pronombre débil
- fr clitique pronominal
- fr forme faible du pronom
- fr pronom atone
- en pronominal clitic
- en unstressed pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- Sintàcticament, els pronoms febles no poden funcionar com a subjecte ni dur cap preposició. L'atonicitat típica d'aquests pronoms explica que molts pronoms febles estiguen sotmesos a variacions morfofonològiques i puguen presentar formes sil·làbiques (em parla, parlar-me) i formes asil·làbiques (m'escriu, escriure'm). Atenent a aquesta variació, en la tradició gramatical es parla de formes reforçades (em parla), elidides (m'escriu), plenes (parlar-me) i reduïdes (escriure'm). Els pronoms febles es classifiquen en personals i no personals. Pertanyen al primer grup els pronoms que fan referència a les persones gramaticals (em, et, el, ens, us, els, les, li, els i es), i al segon, els considerats tradicionalment adverbials (en, hi) i el neutre (ho). Els pronoms febles pertanyen a la categoria dels clítics i, concretament, poden ser enclítics o proclítics. Contrasten amb els pronoms forts.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pronominal, adj
- es pronominal
- fr pronominal
- en pronominal
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronominal, n m
- es pronominal
- fr pronominal
- en pronominal
<Lingüística>
Definició
Nota
- Aquesta classe està constituïda per pronoms plens com ara ell, el o li i per categories buides com ara el subjecte el·líptic de l'oració finita (pro). L'agramaticalitat de la interpretació correferencial de l'oració *En Joani no eli veié, es deu a la impossibilitat que el pronominal el tinga com a antecedent un sintagma nominal situat en la categoria regent, corresponent ací a l'oració.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronominalització, n f
- ca transformació pronominal, n f sin. compl.
- es pronominalización
- fr pronominalisation
- en pronominalization
<Lingüística>
Definició
Nota
- En les aproximacions generativistes més recents, aquesta transformació ha sigut eliminada i normalment s'accepta que els pronoms es generen a la base.
<Biblioteconomia. Documentació > Documents>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca publicació preliminar, n f
- es publicación preliminar
- fr publication préliminaire
- en preprint
<Biblioteconomia. Documentació > Documents>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca qüestió prejudicial, n f
- ca procediment prejudicial, n m sin. compl.
- es competencia prejudicial
- es cuestión prejudicial
- es procedimiento prejudicial
- fr procédure préjudicielle
- fr question préjudicielle
- it procedimento pregiudiziale
- it questione pregiudiziale
- en preliminary issue
- en preliminary ruling procedure
<Dret de la Unió Europea > Aplicació>
Definició
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rebobinar, v tr
- es rebobinar, v tr
- fr rebobiner, v tr
- en rewind, to, v tr
<Cinema>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rebobinar, v tr
- es rebobinar, v tr
- fr rebobiner, v tr
- en rewind, to, v tr
- de rückspulen, v tr
- de umspulen, v tr
- de umwikkeln, v tr
<Enginyeria>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca recomanar, v tr
- es recomendar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Li recomanà el seu advocat perquè la defensés en el judici.
- Ex.: La va recomanar per a la plaça vacant d'auxiliar administrativa.
