Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "preferir" dins totes les àrees temàtiques

adreça d'interès adreça d'interès

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adreça d'interès, n f
  • ca  preferit, n m
  • es  favorito
  • es  marca
  • es  referencia
  • fr  signet
  • en  bookmark
  • en  favourite

<Societat > Serveis > Internet>, <Societat > Sectors > Economia i empresa>, <Cultura > Mitjans de comunicació>

Definició
Adreça d'una pàgina web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador per tal de facilitar-hi l'accés en ocasions posteriors.
adreça d'interès adreça d'interès

<Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  adreça d'interès, n f
  • ca  preferit, n m
  • es  marca
  • es  referencia
  • fr  signet
  • en  bookmark
  • en  favourite

<Informàtica>

Definició
Adreça d'una pàgina web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador a fi de poder accedir-hi fàcilment en ocasions posteriors.
afegeix l'element seleccionat als Preferits afegeix l'element seleccionat als Preferits

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  afegeix l'element seleccionat als Preferits
  • en  add selected item to favorites

<Localització > Fraseologia>

afegeix-ho a Preferits afegeix-ho a Preferits

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  afegeix-ho a Preferits
  • en  add to Favorites

<Localització > Fraseologia>

antecopretèrit antecopretèrit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  antecopretèrit, n m
  • es  antecopretérito
  • fr  anté-co-prétérit
  • en  antecopreterite

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, plusquamperfet d'indicatiu.

Nota

  • Per exemple, havíem telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior a un moment passat que es pren com a referència.
antepostpretèrit antepostpretèrit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  antepostpretèrit, n m
  • es  antepostpretérito
  • fr  anté-post-prétérit
  • en  antepostpreterite

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, condicional perfet.

Nota

  • Per exemple, hauria telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior a un moment que es pren com a referència que alhora és posterior a un altre de passat.
antepretèrit antepretèrit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  antepretèrit, n m
  • es  antepretérito
  • fr  anté-prétérit
  • en  antepreterite

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, passat anterior.

Nota

  • Per exemple, hagué telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior, i concretament, immediatament anterior, a un moment passat que es pren com a referència.
arrebossat arrebossat

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrebossat, n m
  • ca  referit, n m
  • es  revoco
  • es  revoque
  • fr  crépissage
  • en  parge-work
  • de  Übertünchen

<Construcció>

carpetes de preferits del navegador carpetes de preferits del navegador

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  carpetes de preferits del navegador
  • en  browser bookmark folders

<Localització > Fraseologia>

condicional condicional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  condicional, n m
  • ca  condicional simple, n m sin. compl.
  • ca  futur de passat, n m sin. compl.
  • ca  futur hipotètic, n m sin. compl.
  • ca  postpretèrit, n m sin. compl.
  • ca  potencial, n m sin. compl.
  • es  condicional
  • es  condicional simple
  • es  futuro de pasado
  • es  futuro hipotético
  • es  postpretérito
  • es  potencial
  • fr  conditionnel
  • fr  conditionnel simple
  • fr  futur de passé
  • fr  futur hypotéthique
  • fr  post-prétérit
  • fr  potentiel
  • en  conditional
  • en  conditional simple
  • en  future in the past
  • en  hypothetical future
  • en  postpreterite
  • en  potential

<Lingüística>

Definició
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.

Nota

  • Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).