Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "preparatiu" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica interjecció 0 CRITERI Categoria lèxica interjecció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica interjecció
  • ca  gràcies (EXEMPLE), interj
  • ca  Interjecció amb valor admiratiu: escac al rei! (EXEMPLE), interj
  • ca  Interjecció amb valor interrogatiu: preparats? (EXEMPLE), interj

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'una interjecció està compost únicament per la marca interj ('interjecció').
Ex.: gràcies interj GRANS MAGATZEMS

Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Sintàcticament no pot funcionar a l'interior d'una oració més àmplia (excepte en el cas d'un ús metalingüístic)
(3) Semànticament equival a una oració completa.

Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi interj no té mai informació afegida.

Tampoc s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories, perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: va de bo! interj PILOTA VALENCIANA

En la denominació, es recomana indicar amb el signe corresponent en quins casos la interjecció s'utilitza amb valor d'exclamació o de pregunta; en la definició, es recomana la fórmula metalingüística inicial «Expressió amb què...».
Ex. 1: escac al rei! interj ESCACS Expressió amb què un jugador adverteix l'adversari que li ha fet escac.
Ex. 2: preparats? interj Expressió amb què l'starter indica a les tripulacions que es preparin per a la sortida.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu: (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
acte preparatori acte preparatori

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acte preparatori, n m
  • es  acto preparatorio, n m

<Dret penal>

acte preparatori acte preparatori

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acte preparatori, n m
  • es  acto preparatorio

<Dret penal>

Definició
Acte no propi de la conducta típica, però que està destinat a executar-la.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els actes preparatoris formen part de la fase externa del iter criminis, ja que la persona exterioritza la seva voluntat de cometre un delicte, encara que no l'executi pròpiament. Per exemple, si algú proposa a altri robar un vehicle i aquest darrer accepta, per bé que no han executat el delicte, ja han manifestat la voluntat de cometre'l.
    Com a norma general, els actes preparatoris no són punibles, és a dir, no es castiguen, llevat de la conspiració, la provocació i la proposició per a delinquir, que sí que són punibles en els casos en què ho estableix expressament el Codi penal.
    La conspiració s'esdevé quan dues o més persones acorden cometre un delicte, per exemple, si es reuneixen per cometre un robatori i planifiquen el lloc, el dia, l'hora i les eines que utilitzaran.
    La proposició es produeix quan una persona vol cometre un delicte i en convida a una altra a participar-hi, de manera que tots dos són coautors del delicte. Aquesta invitació, segons la jurisprudència, ha de ser concreta, precisa, persuasiva, convincent, i ha de poder no ser acceptada; per exemple, si algú vol agredir una persona i parla amb altri per fer-ho entre dos.
    Finalment, la provocació s'esdevé quan alguna persona n'incita una altra de manera convincent a cometre un delicte concret, però, a diferència del proposador o la proposadora, el provocador o la provocadora no té la intenció de cometre'l. Aquesta incitació a cometre un delicte s'ha de fer mitjançant la impremta, la radiodifusió o un mitjà similar que faciliti la publicitat, o bé davant d'una col·lectivitat. Si finalment la persona incitada comet el delicte, la persona provocadora és castigada com a inductor o inductora.
  • V. t.: apologia del genocidi n f
actuació preparatòria actuació preparatòria

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  actuació preparatòria, n f
  • es  actuación preparatoria, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

adjectiu predicatiu adjectiu predicatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adjectiu predicatiu, n m
  • es  adjetivo predicativo
  • fr  adjectif prédicatif
  • en  predicative adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que va unit al substantiu al qual es refereix mitjançant un verb copulatiu.
adjectiu predicatiu adjectiu predicatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu predicatiu, n m
  • es  adjetivo predicativo
  • fr  adjectif prédicatif
  • en  predicate adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que modifica el nom indirectament, mitjançant un índex verbal.

Nota

  • Per exemple, francesa en l'oració L'Enriqueta és francesa. S'oposa a adjectiu atributiu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adob, n m
  • es  reparación, n f
  • fr  réparation, n f
  • en  repairing, n
  • en  repairs, n
  • de  Ausbesserung, n f
  • de  Reparatur, n f

<Enginyeria>

al·lèrgia al ferro-sorbitol al·lèrgia al ferro-sorbitol

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al ferro-sorbitol, n f
  • ca  al·lèrgia als preparats de ferro i sorbitol, n f sin. compl.
  • en  iron sorbitol allergy, n
  • cod  294896006

<Al·lergologia>

al·lèrgia als antiprotozoaris antimonials al·lèrgia als antiprotozoaris antimonials

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als antiprotozoaris antimonials, n f
  • ca  al·lèrgia als preparats antimonials, n f sin. compl.
  • en  antimony antiprotozoal allergy, n
  • cod  294597006

<Al·lergologia>

al·lèrgia als antiprotozoaris diamidínics al·lèrgia als antiprotozoaris diamidínics

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als antiprotozoaris diamidínics, n f
  • ca  al·lèrgia als preparats diamidínics, n f sin. compl.
  • en  diamidine antiprotozoal allergy, n
  • cod  294599009

<Al·lergologia>