Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prestigiós" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca formigó especial, n m
- ca formigó d'altes prestacions, n m sin. compl.
- es hormigón de altas prestaciones
- es hormigón especial
- en high performance concrete
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
Formigons especials són els d'alta resistència, els lleugers, els pesants, els criogènics i d'altres.
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lliure prestació de serveis, n f
- es libre prestación de servicios
- en freedom to provide services
<Assegurances > Terminologia comunitària>
Definició
Nota
- La lliure prestació de serveis pot ser activa si el prenedor es posa en contacte amb un assegurador no establert en l'estat on resideix o passiva si l'assegurador no establert en un estat membre aconsegueix clients en aquest estat membre.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca lliure prestació de serveis, n f
- es libre prestación de servicios
- fr libre prestation de services
- it libera prestazione di servizi
- en freedom to provide services
- ar حرية توفير الخدمات
<Dret de la Unió Europea>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca mallerenga emplomallada asiàtica, n f
- es herrerillo crestigrís
- fr mésange des bouleaux
- en fulvous tit
- en grey-crested tit
- de Grauhaubenmeise
- nc Lophophanes dichrous
<36.069 Ocells > Passeriformes > Pàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca mallerenga emplomallada asiàtica, n f
- es herrerillo crestigrís
- fr mésange des bouleaux
- en fulvous tit
- en grey-crested tit
- de Grauhaubenmeise
- nc Lophophanes dichrous
<36.069 Ocells > Passeriformes > Pàrids>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca manifestació del consentiment, n f
- es manifestación del consentimiento
- es prestación del consentimiento
- fr manifestation du consentement
- it manifestazione del consenso
- en manifestation of consent
- ar تعبير عن الرضا
<Dret internacional públic > Fonts>
Definició
Nota
- 1. La manifestació del consentiment és la quarta i última fase de la conclusió d'un tractat internacional. És posterior a la negociació, a l'adopció i a l'autenticació.
- 2. Són formes habituals de manifestació del consentiment l'acceptació, l'adhesió, el bescanvi d'instruments, la ratificació i la signatura.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mont de pietat, n m
- ca casa de préstecs, n f sin. compl.
- es casa de empeño
- es casa de empeños
- es casa de préstamos
- es monte de piedad
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Dècades enrere diversos monts de pietat van acabar esdevenint caixes d'estalvis.
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca nou instrument comunitari d'emprèstits i préstec, n m
- es nuevo instrumento comunitario de empréstitos y préstamos
- fr nouvel instrument communautaire d'emprunt et de prêt
- en New Community Instrument for borrowing and lending
<Comunitats europees > Construcció europea>
<Dret fiscal i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pagament a compte, n m
- ca prestació a compte, n f sin. compl.
- es pago a cuenta
<Dret fiscal i tributari>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
De manera semblant a com el dret civil i el dret mercantil han desenvolupat solucions jurídiques amb la finalitat de procurar a la part creditora d'un crèdit el cobrament anticipat de la prestació convinguda, el dret tributari ha elaborat un conjunt de vincles obligacionals que permeten a l'ens públic creditor percebre pagaments a compte d'un deute tributari futur.
Tots els ordenaments tributaris han desenvolupat, amb extensions, formes i efectes diversos, aquesta mena de prestacions. Establir l'ingrés anticipat de la prestació tributària suposa ordenar les relacions tributàries de manera, almenys en principi, substancialment avantatjosa, tant per a la part contribuent com per a l'ens públic creditor.
D'aquesta manera, l'ens públic obté un flux de tresoreria d'acord amb les pròpies necessitats pressupostàries de despesa, i la part contribuent fa la mitjana en el temps del pagament del deute tributari, de manera que el xoc personal i financer que li suposen els desemborsaments s'alleuja i les prestacions a compte li produeixen un efecte que Amilcare Puviani va qualificar d'anestèsia. En bona part de les prestacions a compte és una tercera persona que té una relació laboral o mercantil amb la part contribuent, de manera que, si s'implica una tercera persona en la responsabilitat del tribut, en resulten reforçades les garanties del crèdit tributari.
Les formes i les variants que poden presentar les prestacions a compte en l'àmbit tributari són molt nombroses. En uns casos, la prestació, fins i tot quan és a compte, és de caràcter definitiu, en d'altres, no; a vegades se'n fa únic responsable la tercera persona que resulta obligada a ingressar-les, i altres vegades, s'involucra igualment la part contribuent. Normalment té caràcter proporcional, i les prestacions a compte poden ser calculades amb criteris de progressivitat.
L'element que determina una prestació a compte és l'extensió en el temps del fet imposable del tribut en relació amb el que s'estableix: el període impositiu. Tenint en compte l'articulació de les prestacions tributàries a compte en els impostos sobre la renda -en els quals es concreta la principal manifestació normativa- resulta més senzill comprendre el significat de la prestació a compte com a concepte jurídic. Els impostos sobre la renda tenen com a objecte el conjunt de rendes obtingudes per una persona durant un període, normalment un any, de manera que el deute tributari per a aquest impost no neix -es reporta- fins que no s'ha completat el període impositiu. Només llavors es pot avaluar si hi han concorregut tots els pressupostos legals de l'obligació tributària principal per a procedir, en conseqüència, a quantificar-la i a pagar-la.
Si en el dret tributari no s'han establert les prestacions a compte, la part contribuent es veu obligada a esperar el termini del període impositiu per a pagar, íntegrament, l'import del deute tributari per l'impost sobre la renda. La part creditora tributària -l'entitat pública-, per la seva banda, no disposa de l'import dels deutes per impostos personals sobre la renda fins que no es tanca el cicle impositiu. Sorgeix, així, la prestació a compte com a solució jurídica a la mediació en el temps del pagament i del cobrament de deutes tributaris. L'ordenament estableix que, durant el període impositiu, i a mesura que es van percebent rendes, la part contribuent -o una tercera persona en nom seu- és obligada a anticipar el pagament del deute tributari futur, i a satisfer altres prestacions a compte.
Això aglutina els elements de caracterització comuns a totes les prestacions a compte de naturalesa tributària, i tot el que està relacionat amb la prestació -objecte, subjectes, quantia, extinció, forma, entre altres- ho estarà segons la prestació particular -temporal i espacial- a la qual es fa referència. Les característiques del withholding tax establertes en els impostos cedulars sobre la renda, vigents en el món anglosaxó, no són les mateixes que les de la ritenuta d'acconto italiana o les de la retenue à la source del sistema francès.
Pel que fa a l'ordenament jurídic espanyol recent, l'estructura de la imposició sobre la renda -àmbit en el qual es desenvolupen les prestacions a compte- va experimentar a l'Estat espanyol un canvi substancial l'any 1978. Fins llavors estaven en vigor un seguit d'impostos reals sobre diferents fonts de renda -el treball, el capital, la indústria, entre altres- que es complementaven amb un impost general sobre la renda. Els pagaments efectuats per raó dels impostos reals tenien el caràcter de prestacions a compte, definitives, respecte de l'impost personal i complementari.
El 1978 es van suprimir, o modificar, tots els impostos reals, i es va derogar, igualment, l'impost general sobre la renda, per a establir un impost únic i personal sobre totes les categories de renda: l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Ara bé, l'IRPF incloïa diverses prestacions a compte que, a diferència del que succeïa en el sistema precedent, no tindrien caràcter definitiu. De manera que, un cop nascuda l'obligació tributària, si s'hagués satisfet a compte un import global superior al que arribés al deute final naixia en el contribuent el dret consegüent a la devolució de l'excés anticipat.
En aquest sentit, es van establir dues modalitats de prestacions a compte: les retencions a compte i els pagaments fraccionats, a les quals s'afegiria, el 1985 per als actius financers i el 1991 per a les rendes en espècie, l'ingrés a compte. La nòmina de prestacions a compte en la imposició sobre la renda a l'Estat espanyol la completen els pagaments a compte de l'impost sobre societats. En aquesta última i en el pagament fraccionat, el subjecte passiu obligat a satisfer la prestació a compte coincideix amb la part contribuent del deute tributari principal. En el cas de les retencions i els ingressos a compte és una tercera persona que substitueix la persona contribuent en el pagament de la prestació a compte.
En ambdós casos, hi intervingué una tercera persona o no, la qüestió més debatuda en relació amb les prestacions a compte és la vinculació que tenen amb la principal.
Tant en la Llei 18/1991, del 6 de juny, de l'impost sobre la renda de les persones físiques (art. 98), com en la vigent (art. 82 Llei 40/1998, del 9 de desembre), s'estableix el deute tributari del contribuent a partir de la premissa inqüestionable que les prestacions a compte s'han efectuat i satisfet correctament. D'aquesta manera, l'ordenament tributari espanyol pressuposa, amb caràcter general, que s'han efectuat, degudament, les prestacions a compte i obliga a liquidar el deute tributari d'acord amb aquesta premissa, de manera que se secciona la vinculació del deute tributari amb les prestacions a compte. En definitiva, l'òrgan legislador ha dividit l'impost sobre la renda en dues parts: les prestacions a compte i el deute tributari principal.
Pel que fa a les prestacions a compte -quan són en forma de retenció o d'ingrés a compte- es fa responsable últim qui les hagi de practicar i no el contribuent. En el deute tributari, en canvi, es prescindeix de la bona intenció i quantia que les prestacions a compte han tingut, i es liquida en tot cas l'import com si s'haguessin realitzat, excepte quan les rendes les ha satisfet una entitat del sector públic.
Aquesta construcció, jurídicament perversa, condueix a resultats aberrants. Per exemple, l'empresari reté vuit quan n'havia de retenir nou, el deute tributari neix per deu i la part contribuent n'ingressa un. Al cap de dos anys, la inspecció detecta el defecte de retenció. Per tant, com que la prestació a compte és concebuda com a independent de la principal, ha d'exigir a l'empresari la quantitat d'un. L'empresari, lògicament, s'ha de rescabalar de la pèrdua i detrau a la persona empleada la unitat monetària. La part contribuent ha de sol·licitar a l'Administració la devolució de l'excés (un) en el moment de l'ingrés. I al final resulta que tot ha de quedar com a l'inici: s'ha de pagar deu, o sigui, l'import del deute tributari. El problema és que, en casos com aquest, és poc probable que l'empresari arribi a rescabalar-se davant de la persona empleada i, fins i tot, que aquesta requereixi i obtingui la devolució de l'ingrés indegut, de manera que el que succeeix és que s'ha ingressat onze quan l'import del deute tributari era de deu.
La jurisprudència del Tribunal Suprem en matèria de prestacions tributàries a compte és abundant i no deixa d'evolucionar. Aquest alt tribunal encara no s'ha pronunciat amb claredat sobre el nus gordià de la relació que tenen unes obligacions i les altres. En algunes resolucions ha parlat d'independència, en d'altres, d'autonomia i, també, de vinculació. No obstant això, (sentències del 18 de març, del 19 de maig i del 14 de juliol de 2000) aquest alt tribunal percep que els pagaments a compte han de ser proporcionals amb el deute tributari i s'ordenen per satisfer-lo. En conseqüència, l'ordenament rebutja els preceptes reglamentaris que conduïen a pagaments a compte de quantia superior a la que hauria de tenir el deute tributari. Segons això, s'espera que l'òrgan legislador també adverteixi el que mai no hauria hagut de perdre de vista: que les prestacions tributàries a compte estan inseparablement unides, pel que fa a la configuració jurídica, a l'estructura i a la destinació, al deute tributari, per a la garantia del qual s'articulen.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pensió compensatòria, n f
- ca prestació compensatòria, n f
- es pensión compensatoria
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
