Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pensió d'invalidesa, n f
ca prestació d'invalidesa sin. compl.
es pensión de invalidez
es prestación de invalidez

Definició

Prestació que es reconeix als qui pateixen una incapacitat permanent a causa d'una malaltia o d'un accident.

Nota

Àmbit: Espanya
En les prestacions d'invalidesa permanent hi ha un tipus contributiu i un tipus no contributiu o assistencial. Per als treballadors i treballadores, les prestacions són de caràcter contributiu quan han estat afiliats a la Seguretat Social, han cobert prèviament un període de cotització i es troben en situació d'alta o assimilada a l'alta. Tenen dret a percebre una pensió si les lesions que pateixen són previsiblement definitives i incapacitants, en major a menor grau, per al treball, d'acord amb el que recullen els articles del 194 al 203 del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS).
Les persones afectades per una discapacitat o per una malaltia crònica o accident, que no tinguin rendes o ingressos suficients, que resideixin legalment a l'Estat espanyol durant un període predeterminat i siguin majors de divuit anys i menors de seixanta-cinc anys (art. 363 LGSS) i no tinguin dret a una pensió d'invalidesa contributiva poden percebre la pensió d'invalidesa no contributiva.
L'article 41 de la Constitució espanyola (CE) és el marc a partir del qual es regulen les prestacions contributives i les no contributives, ja que obliga a mantenir un règim públic de seguretat social per a les persones treballadores i a la vegada a fer realitat la universalització de la protecció social davant les situacions de necessitat, en què s'inclou la invalidesa, sens perjudici que la percepció estigui subjecta al compliment de determinats requisits. A partir de la CE del 1978, a més del sistema contributiu pur s'avança cap a un sistema en part universal a partir de la Llei 26/1990, del 20 de desembre, per la qual s'estableixen les prestacions no contributives a la Seguretat Social en què les persones, malgrat no haver contribuït, puguin rebre prestacions d'invalidesa a través del sistema no contributiu i, en darrer terme, de nivell assistencial.
Pel que fa a la invalidesa contributiva derivada de contingències comunes (malaltia comuna i accident no laboral), cal que s'hagi estat d'alta i haver cotitzat prèviament segons un escalat en funció de l'edat en què s'origina la pensió d'invalidesa. En cas d'accident laboral o de malaltia professional, no s'exigeix el requisit previ d'alta, ja que es reconeix la pensió malgrat que l'empresa hagi incomplert l'obligació d'afiliació i alta.
En les incapacitats contributives, a part dels requisits generals esmentats anteriorment, cal haver estat sotmesos a tractament i donats d'alta mèdica, i patir reduccions anatòmiques o funcionals previsiblement definitives que disminueixin o anul·lin la capacitat laboral de les persones.
Les prestacions d'invalidesa permanent contributives són revisables abans de complir l'edat de jubilació i, a partir d'aquesta data, sense variar la qualificació i la quantia, passen a anomenar-se pensions de jubilació.
Els graus de la pensió d'invalidesa permanent són: aa) la incapacitat permanent i parcial per a la professió habitual quan es pateixen reduccions anatòmiques o funcionals que produeixen una pèrdua no inferior al 33 % del rendiment laboral normal i no impossibilitin les tasques fonamentals de la professió habitual; bb) la incapacitat permanent i total, que impedeix la realització de totes les tasques o de les tasques fonamentals de la professió habitual, i cc) la incapacitat permanent i absoluta, que impedeix completament al treballador o treballadora la realització de qualsevol professió o ofici. En un nivell superior hi ha la gran invalidesa, que és la prestació que es reconeix als treballadors que, a banda de patir una incapacitat permanent i absoluta, necessiten l'ajuda d'una tercera persona per a realitzar les activitats més elementals de la vida diària (vestir-se, desplaçar-se, menjar o rentar-se). Sense arribar a constituir una incapacitat permanent, en cas d'accident o de malaltia professional, es reconeixen lesions permanents no invalidants, quan hi ha seqüeles no invalidants però definitives. En aquest cas, s'indemnitzen a partir d'un barem que en fixa la quantia.
A partir de la Llei 27/2011, de l'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, es produeix una reducció generalitzada en l'import de les pensions contributives d'incapacitat permanent, especialment per mitjà de la determinació de la base reguladora i en funció dels anys que es prenen per a fixar el percentatge de la pensió. A més, hi ha una reducció en l'import de la pensió de gran invalidesa, que en la forma anterior era del 50 % sobre la base reguladora i que passa a ser inferior.
L'import de la prestació varia en funció del grau d'incapacitat, de la base reguladora i del percentatge que s'aplica a aquesta en funció dels anys cotitzats en el cas de les derivades de contingències comunes, incapacitat permanent total per a la professió habitual, incapacitat permanent i absoluta i gran invalidesa.
El càlcul de la base reguladora és diferent segons la causa que origini la incapacitat permanent. En el cas de les prestacions d'incapacitat derivades de contingències comunes, cal atendre, en primer lloc, l'edat del beneficiari en el moment del fet causant.
Per al treballador o treballadora major de cinquanta-dos anys i menor de seixanta-cinc en la data del fet causant, la base reguladora s'obté del quocient que resulti de dividir per cent dotze les bases de cotització de l'interessat durant els noranta-sis mesos immediatament anteriors al mes previ al del fet causant. Les bases dels setanta-dos mesos més antics s'actualitzen segons l'índex de preus al consum. Les bases dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors al mes previ al del fet causant es computen en el seu valor nominal.
En el cas d'una persona treballadora menor de cinquanta-dos anys en la data del fet causant -als quals s'exigeix un període de cotització inferior a vuit anys-, la base reguladora s'obté de manera anàloga al supòsit anterior. En aquest supòsit s'obté de dividir la suma de les bases mensuals de cotització en nombre igual al de mesos de què consta el període mínim de cotització exigible, sense tenir en compte les fraccions de mes, pel nombre de mesos a què les esmentades bases es refereixin, i es multiplica aquest divisor pel quocient 1,1666. Les bases corresponents als vint-i-quatre mesos immediatament anteriors al mes previ a aquell en què es produeixi el fet causant no s'actualitzen.
En el supòsit d'un treballador o treballadora amb seixanta-cinc anys o més, sempre que no tingui dret a jubilar-se, la base reguladora és el quocient que resulti de dividir per cent dotze les bases de cotització actualitzada de l'interessat durant els noranta-sis mesos immediatament anteriors al mes previ al del fet causant, tenint present que els vint-i-quatre mesos anteriors al fet causant no s'actualitzen.
A partir de l'1 de gener de 2013, en el règim general de la Seguretat Social, si en el període que s'ha de prendre per al càlcul de la base reguladora hi ha mesos durant els quals no ha existit l'obligació de cotitzar, en les primeres quaranta-vuit mensualitats s'integren les llacunes de cotització amb la base mínima d'entre totes les existents en cada moment i la resta de mensualitats amb el 50 % de l'esmentada base mínima. En el règim dels treballadors i treballadores per compte propi no hi ha integració de llacunes.
D'acord amb l'article 197.1.b) i l'article 210 de la (LGSS), la quantia de la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna es determina aplicant a la base reguladora els percentatges següents: a) pels primers quinze anys cotitzats, el 50 % per cent; b) a partir de l'any setzè, per cada mes addicional de cotització comprès entre els mesos 1 i 248, s'hi ha d'afegir el 0,19 %, i per cadascun dels que excedeixin el 248, s'hi ha d'afegir el 0,18 %, i el percentatge aplicable a la base reguladora no pot superar el 100 %.
La base reguladora en cas d'accident no laboral és el quocient que resulti de dividir per vint-i-vuit la suma de les bases de cotització de l'interessat durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos. L'esmentat període el pot elegir l'interessat dins els set anys immediatament anteriors a la data del fet causant de la pensió. Si en la data del fet causant l'interessat no ha completat el període de vint-i-quatre mensualitats ininterrompudes de cotització, la base reguladora es determina utilitzant la fórmula més beneficiosa de les dues següents: el quocient que resulta de dividir per vint-i-vuit la suma de les bases de cotització de l'interessat durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos, podent triar la més beneficiosa en els set anys immediatament anteriors al fet causant o la que resulti de dividir entre vint-i-vuit la suma de les bases mínimes de cotització vigents en els vint-i-quatre mesos immediatament anteriors al fet causant de la incapacitat, preses en la quantia corresponent a la jornada laboral contractada en darrer terme pel causant. El percentatge és el que s'aplica a la resta de contingències comunes.
Quan la incapacitat permanent deriva d'un accident de treball o d'una malaltia professional, la base reguladora es calcula sobre salaris reals, tenint en compte que no poden ultrapassar el límit màxim de cotització ni ser inferiors al límit mínim, vigents en sobrevenir la incapacitat. És el quocient que resulta de dividir per dotze els conceptes retributius següents: sou i antiguitat diaris del treballador o treballadora en la data de l'accident o de la baixa per malaltia per 365 dies. Pagues extraordinàries, beneficis o participació, pel seu import total l'any anterior a l'accident. El quocient de dividir els plusos, les retribucions complementàries i les hores extraordinàries percebudes l'any anterior a l'accident, pel nombre de dies efectivament treballats en l'esmentat període. El resultat es multiplica per 273, llevat que el nombre de dies laborals efectius en l'activitat de què es tracti sigui menor, i en aquest cas, s'aplicarà el multiplicador que correspongui. La quantia computable en concepte d'hores extraordinàries no pot ultrapassar l'import que resulta de multiplicar la mitjana per la qual s'hagi remunerat cada hora extraordinària, pel límit màxim laboral anual d'hores extraordinàries, fixat per l'article 35.2 de l'Estatut dels treballadors (ET). En el cas de treballadors inclosos al Sistema Especial per a Empleats de la Llar, la base reguladora és l'equivalent a la base de cotització de l'empleat de la llar en la data del fet causant de la prestació.
Quan s'acreditin cotitzacions a diversos règims de la Seguretat Social i no es tingui dret a pensió, un d'aquests, les bases de cotització efectiva en el darrer règim cotitzat en concepte de pluriactivitat, es pot acumular a les del règim en què s'obtingui la pensió, exclusivament per a determinar la base reguladora, sense que la suma de les bases pugui ultrapassar el límit màxim de cotització vigent en cada moment.
Per a determinar l'import de la pensió cal tenir en compte els percentatges que li corresponen, en funció dos paràmetres: els anys cotitzats i el grau d'incapacitat permanent total per a la professió habitual, absoluta per a tot treball o gran invalidesa. Pel que fa als anys de cotització, s'aplica el mateix percentatge que en les pensions de jubilació en funció dels anys cotitzats, prenent com a anys cotitzats tant els efectivament realitzats en el moment del fet causant com els que manquin al treballador o treballadora des de la data del fet causant fins a la data en la qual compliria l'edat ordinària de jubilació. Si no s'arriba als quinze anys de cotització, el percentatge aplicable és del 50 %.
El percentatge sobre la base reguladora per a la incapacitat permanent total, és del 55 %; si es tracta d'una invalidesa permanent total qualificada, per ser més gran de cinquanta-cinc anys i trobar-se inscrit a l'atur, aquesta prestació s'incrementa fins al 75 % de la base reguladora; per a la invalidesa permanent i absoluta és el 100 % de la base reguladora i per a la gran invalidesa l'import de la pensió s'incrementa com a màxim fins al 150 % de la base reguladora. La quantia de la pensió per gran invalidesa està formada per l'import de la pensió que correspongui per incapacitat permanent, incrementada amb un complement destinat a remunerar la persona que atengui el beneficiari. L'import del complement és el resultat de sumar el 45 % de la base mínima de cotització vigent en el règim general en el moment del fet causant, qualsevol que sigui el règim en el qual es reconeix la pensió, i el 30 % de l'última base de cotització del treballador o treballadora corresponent a la contingència de la qual derivi la situació d'incapacitat permanent. En cap cas, aquest complement pot tenir un import inferior al 45 % de la pensió percebuda - sense el complement- pel treballador o treballadora.
En cas d'incapacitat permanent i parcial, la base reguladora és igual a la base de cotització de la persona treballadora en el mes anterior al de la data d'iniciació de la incapacitat temporal.
Els requisits específics de la pensió d'invalidesa en la modalitat no contributiva són: patir deficiències previsiblement permanents de caràcter físic o psíquic, congènites o no, quan anul·lin o modifiquin la capacitat física, psíquica o sensorial dels qui la pateixen (art. 363 LGSS). Pel que fa a la residència a l'Estat espanyol, cal haver-hi residit durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de sol·licitud de la pensió; estar afectat per una discapacitat o per una malaltia crònica en un grau igual o superior al 65 % per cent, i estar en un estat de necessitat pel fet de no tenir rendes o ingressos propis. Quant al darrer requisit, la llei considera que les rendes són insuficients quan la suma dels ingressos percebuts per la persona beneficiària, en un còmput anual, és inferior a l'import d'aquest tipus de prestació fixat en els pressupostos generals.
Una vegada constatada la manca o la insuficiència d'ingressos, la llei condiciona la percepció a la inexistència d'ingressos en la unitat econòmica. El còmput d'ingressos, doncs, s'ha de contextualitzar en el marc d'aquesta unitat i, per tant, si la persona conviu amb altres persones en una mateixa unitat econòmica, es considera que es compleix el requisit de manca de rendes o d'ingressos suficients quan la suma dels ingressos dels integrants de la unitat econòmica és inferior a una quantitat determinada. Aquesta quantitat es fixa en l'equivalent a la quantia, en un còmput anual, de la pensió més el resultat de multiplicar el 70 % per cent d'aquesta quantia pel nombre de persones que conviuen en la unitat menys una; el càlcul varia si la unitat econòmica està constituïda per familiars que són descendents o ascendents de la persona beneficiària i segons el grau en què siguin dependents.
Pel que fa als ingressos o rendes computables, la llei considera que ho són els béns i els drets derivats del treball i del capital, i també els de naturalesa prestacional (prestacions i pensions). En aquest sentit, la llei concreta al màxim els aspectes relacionats amb la manca de rendes, atès que aquest requisit és un dels més polèmics.
La quantia de la prestació (art. 364 LGSS) és fixada anualment per les lleis de pressupostos generals de l'Estat. Quant a la percepció total, depèn dels membres de la unitat econòmica que també siguin beneficiaris d'una prestació de la mateixa naturalesa. Si en la unitat de convivència no hi ha altres persones beneficiàries, també cal tenir en compte el total d'ingressos o de rendes anuals de la unitat econòmica; a més, segons l'acumulació de recursos, la pensió es redueix per tal de no sobrepassar el límit establert legalment. Els ingressos computables són els de l'any immediatament anterior que fan referència a la unitat econòmica de convivència. La pensió es pot incrementar un 50 % per cent quan el grau d'incapacitat supera el 75 % per cent i la persona beneficiària necessita l'ajuda d'altres persones per a dur a terme els actes més essencials de la vida.
La compatibilitat de la prestació està regulada per l'article 147 de la LGSS, que fixa que és compatible amb l'exercici d'activitats, siguin lucratives o no, conciliables amb l'estat d'invalidesa i amb la capacitat de treball de la persona.
La qualificació de beneficiari o beneficiària està fixada per l'article 367 de la LGSS. Per a valorar el grau d'invalidesa s'ha de tenir en compte l'estat de salut segons un barem en què són objecte de valoració els factors físics, psíquics i sensorials de la persona, i també els factors socials complementaris que determina el Govern de l'Estat.
Finalment, les causes d'extinció de la prestació són les següents: quan es deixa de complir algun dels requisits exigits per a ser beneficiari o beneficiària de la prestació, com ara la millora de l'estat de salut o la disposició de rendes o d'ingressos suficients individualment o en la unitat de convivència, i per mort de la persona beneficiària, atès que és una prestació que s'adquireix a títol individual i és intransferible.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pensió de la Seguretat Social, n f
ca prestació de la Seguretat Social, n f sin. compl.
es pensión de la Seguridad Social
es prestación de la Seguridad Social

Definició

Prestació econòmica de caràcter vitalici o de durada predefinida destinada a protegir de determinades contingències les persones que estan incloses en l'àmbit d'aplicació de la Seguretat Social quan es produeix el fet causant.

Nota

Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social es concreta en un conjunt de prestacions que el sistema ofereix als qui queden inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Seguretat Social, amb l'objectiu de solucionar o pal·liar determinades situacions de necessitat, tant si són produïdes a conseqüència d'un augment de les despeses, d'una disminució dels ingressos o de totes dues coses. Si bé, teòricament, les prestacions de la Seguretat Social poden tenir un caràcter preventiu o reparador, les pensions tenen sempre un caràcter reparador. Les prestacions poden ser econòmiques, és a dir, consistents en el pagament d'una quantitat dinerària, o bé poden ser tècniques, consistents en l'oferiment d'un servei o el pagament en espècies; les pensions sempre són econòmiques.
L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social es desplega en tots els àmbits en què s'estructura el sistema: a) Quant a l'àmbit contributiu, en aquesta àrea s'ofereixen un conjunt de prestacions adreçades a substituir les rendes de treball percebudes amb anterioritat pels beneficiaris i condicionades al compliment de determinats requisits de cotització prèvia, una cotització que pot condicionar la quantitat i la qualitat de la prestació reconeguda. b) Quant a l'àmbit no contributiu, que té la finalitat d'oferir prestacions a tota persona que no tingui un cert nivell de renda personal, l'atorgament no està condicionat pel compliment de requisits de cotització prèvia, però sí per la prova de l'estat de necessitat establert per a tenir dret a la prestació. Dins aquest conjunt de prestacions que componen l'acció protectora de la Seguretat Social hi ha la pensió, que en termes generals és tota prestació econòmica de tracte successiu i de caràcter vitalici o de llarga durada.
Els antecedents de les pensions actuals es troben en les primeres dècades del segle xx, amb un conjunt d'assegurances socials que inicialment cobrien situacions molt concretes, però que progressivament es van anar ampliant i reorganitzant fins a la Llei 193/1963, del 28 de desembre, sobre bases de la Seguretat Social, de l'Estat, que posteriorment es va concretar en la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) del 1966 i en el text refós de la LGSS del 1974, que són els antecedents més propers de l'actual normativa reguladora del sistema de la Seguretat Social.
L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social està recollit a l'article 42 de la LGSS i comprèn: a) l'assistència sanitària en els casos de maternitat, de malaltia comuna o professional i d'accident, sigui o no de treball; b) la recuperació professional; c) les prestacions econòmiques en les situacions d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs, risc durant la lactància natural; d) la cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu; e) incapacitat permanent contributiva i invalidesa no contributiva; f) jubilació, en les modalitats contributiva i no contributiva; g) desocupació, en els àmbits contributiu i assistencial; h) protecció per cessament d'activitat; i) mort i supervivència; així com les que s'atorguin en les contingències i situacions especials que es determinin de manera reglamentària per reial decret, a proposta del titular del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social; j) les prestacions familiars de la Seguretat Social, en les modalitats contributiva i no contributiva, i k) les prestacions de serveis socials que es puguin establir en matèria de formació i rehabilitació de persones amb discapacitat i d'assistència a les persones grans, així com en les altres matèries en què es consideri convenient.
D'acord amb l'article 58 de la LGSS, les pensions contributives de la Seguretat Social, incloent-hi l'import de la pensió mínima, s'han d'incrementar al començament de cada any en funció de l'índex de revaloració que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat corresponent a cada exercici, amb un increment mínim del 0,25 % i no superior a la variació percentual de l'índex de preus de consum en el període anual anterior, més el 0,50 %. Malgrat això, en els darrers anys les pensions s'han revalorat d'acord amb l'índex de preus al consum establert per l'Institut Nacional d'Estadística i que han recollit el Reial decret llei 28/2018, del 28 de desembre, el Reial decret llei 1/2020, del 14 de gener i el Reial decret 46/2021, del 26 de gener, per a la revaloració de les pensions públiques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca picot garser frontgrís, n m
es pico crestigrís
fr pic à coiffe grise
en grey-capped woodpecker
de Grauscheitelspecht
nc Picoides canicapillus
nc Dendrocopos canicapillus alt. sin.

<32.09 Ocells > Piciformes > Pícids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca picot garser frontgrís, n m
es pico crestigrís
fr pic à coiffe grise
en grey-capped woodpecker
de Grauscheitelspecht
nc Picoides canicapillus
nc Dendrocopos canicapillus alt. sin.

<32.09 Ocells > Piciformes > Pícids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca pla de pensions de prestació definida, n m
es plan de pensiones de prestación definida
en defined benefit pension plan
en defined benefit plan

<Assegurances > Assegurança privada > Plans de pensions>

Definició

Pla de pensions en què es fixa la prestació que ha de percebre el beneficiari i es determinen després les aportacions necessàries per a finançar-la.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca pla de pensions de prestació definida, n m
es plan de pensiones de prestación definida
en defined benefit pension plan
en defined benefit plan

Definició

Pla de pensions en què es fixa la prestació que ha de percebre el beneficiari i es determinen després les aportacions necessàries per a finançar-la.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

la praestatio, n f
ca prestació, n f
es prestación, n f
fr prestation, n f
it prestazione, n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca prestació, n f
es prestación
en prestation

Definició

Devolució obligatòria d'un servei, motivada pel parentiu, per les relacions socials o per lligams jurídics.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

ca prestació, n f
es prestación

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició

Conducta deguda, objecte d'una obligació, que consisteix a donar, fer o no fer alguna cosa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca prestació, n f
es prestación
en benefit

<Assegurances > Sinistre > Resolució>

Definició

Conjunt d'obligacions que assumeix un assegurador o la seguretat social en canvi de la prima o de la quota que rep.

Nota

Especialment les que no tenen un contingut purament econòmic.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "prestigiós" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota