Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "propondre" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom indefinit, n m
- es pronombre indefinido
- fr pronom indéfini
- en indefinite pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- En la gramàtica tradicional també se sol considerar que són pronoms els indefinits que funcionen com a modificadors d'un nom en contextos en què s'usen sense el nom explícit, com cap en No sé si ens queda una cervesa o cap. Actualment, però, se sol considerar que aquests indefinits funcionen com a quantificadors nominals amb independència que s'usen amb el nom explícit (cap cervesa), implícit (una cervesa o cap) o pronominalitzat (no en vull cap, de cervesa).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pronom interrogatiu, n m
- es pronombre interrogativo
- fr pronom interrogatif
- en interrogative pronoun
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom interrogatiu, n m
- es pronombre interrogativo
- fr pronom interrogatif
- en interrogative pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- Són interrogatius els pronoms qui (Qui t'ha dit això?) i què (Què has fet).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom interrogatiu, n m
- es pronombre interrogativo
- fr pronom interrogatif
- en interrogative pronoun
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom logofòric, n m
- es pronombre logofórico
- fr pronom logophorique
- en logophoric pronoun
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
- ca pronom partitiu, n m
- es pronombre partitivo
- fr pronom partitif
- en partitive pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, donada la pregunta Tens plàtans madurs?, el pronom en és un pronom partitiu en les respostes Sí, sí que en tinc (en què pronominalitza el sintagma plàtans madurs), No en tinc cap (en què pronominalitza el nom plàtan i el seu complement madur però no l'especificador cap) i No en tinc cap de madur (en què només pronominalitza el nom plàtan).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pronom personal, n m
- es pronombre personal
- fr pronom personnel
- en personal pronoun
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom personal, n m
- es pronombre personal
- fr pronom personnel
- en personal pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- En català es diferencien dos tipus de pronoms personals: els febles i els forts. Aquesta distinció fa referència a diferències fonològiques però també té a veure amb diferències sintàctiques.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pronom possessiu, n m
- es pronombre posesivo
- fr pronom possessif
- en possessive pronoun
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pronom proclític, n m
- es pronombre proclítico
- fr pronom proclitique
- en proclitic pronoun
<Lingüística>
