Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "prstec" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar? 0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar?
  • es  postear, v tr
  • fr  poster, v tr
  • it  postare, v tr
  • en  post, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>

Definició
Es considera que la forma més adequada de manera general és fer un apunt (verb intransitiu) i, segons els contextos, també penjar un apunt o publicar un apunt (també verbs intransitius), mentre que no es considera adequada la forma *postejar.

Els motius de la tria de fer un apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Pren com a base apunt, que és la forma triada pel Consell Supervisor per a substituir el nom *post (això descarta, doncs, *postejar).
(3) Ja té una certa difusió en català.
(4) Té el suport dels especialistes consultats.

A diferència de post, to (el verb original en anglès), fer un apunt inclou ja el complement directe. Això explica que els equivalents castellà postear, francès poster, italià postare i anglès post, to siguin transitius i que, per contra, fer un apunt sigui intransitiu.

Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes penjar un apunt i publicar un apunt.

El verb fer un apunt (i les alternatives penjar un apunt i publicar un apunt) fa referència a l'acció d'un internauta d'inserir un apunt en un fòrum o en un blog.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat apunt. (Vegeu la fitxa CRITERI Apunt, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge, article o post?)
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de fer un apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/apunt-post).
0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim? 0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim?
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a la gruesa, n m
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a la gruesa ventura, n m
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a riesgo, n m
  • fr  (préstec a risc de mar) prêt à la grosse aventure, n m
  • en  (préstec a risc de mar) bottomage, n
  • en  (préstec a risc de mar) bottomry, n
  • en  (préstec a risc de mar) bottomry loan, n

<Dret > Dret mercantil>

Definició
Tant préstec a risc de mar, préstec a risc marítim i préstec a ventura de mar, com canvi a risc de mar i canvi marítim (tots, noms masculins) són formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, es considera menys adequada la forma *préstec a la ventura.

- Un préstec a risc de mar, o els sinònims complementaris préstec a risc marítim i préstec a ventura de mar, és un préstec que es retorna juntament amb la retribució convinguda només en cas d'arribar a port els efectes motivadors del contracte o el valor obtingut en cas de sinistre.
. Els motius de la tria d'aquestes formes, amb preferència per préstec a risc de mar, són els següents:
(1) Préstec a risc de mar és la forma més clarament establerta en català, documentada ja el 1335 (GARCIA, Arcadi; FERRER i MALLOL, M. Teresa. Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona I) i també en el Llibre de Consolat de Mar (edició de Germà COLON, estudi d'Arcadi GARCIA).
(2) Préstec a risc de mar s'ajusta a la tipologia medieval dels riscos en el comerç marítim: risc de mar (en llatí, risicum maris 'danys deguts al mar'), risc de gents (risicum gentium 'danys deguts a l'acció humana: pirateria, cors, embargaments, etc.') i risc de Déu (risicum Dei 'catàstrofes naturals no estrictament marines').
(3) Préstec a ventura de mar conté la forma a ventura de mar, que en diversos contextos funciona com a sinònima de a risc de mar, per exemple en el Llibre de Consolat de Mar. (No es documenta, però, la seqüència exacta préstec a ventura de mar.)
(4) Préstec a risc marítim es documenta en la traducció moderna del Codi de comerç espanyol, com a equivalent de préstamo a riesgo marítimo.
(5) *Préstec a la ventura té com a primera font el Diccionari jurídic català, però no ha estat documentat en obres medievals; podria ser una lectura errònia de préstec a ventura de mar.
. Els equivalents castellans són préstamo a la gruesa, préstamo a la gruesa ventura i préstamo a riesgo; el francès, prêt a la grosse aventure, i els anglesos, bottomage, bottomry i bottomry loan.

- Un canvi a risc de mar o canvi marítim (tots dos, noms masculins) és un contracte molt similar en què s'acorda que el pagament es fa per mitjà d'una transferència en un altre lloc amb canvi de moneda.
als vostres llocs! als vostres llocs!

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  als vostres llocs!, interj
  • es  ¡a sus puestos!
  • fr  à vos postes!
  • en  take post!

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Expressió amb què el director de tir ordena als pentatletes i als jutges de lloc de tir que ocupin les seves posicions.

Nota

  • En competicions internacionals s'empra l'expressió en anglès.
als vostres llocs! als vostres llocs!

<07 Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  als vostres llocs!, interj
  • es  ¡a sus puestos!, interj
  • fr  à vos postes!, interj
  • en  take post!, interj

<Esport > 07 Pentatló modern>

Definició
Expressió amb què el director de tir indica als pentatletes i als jutges de lloc de tir que ocupin les seves posicions.

Nota

  • En competicions internacionals es fa servir l'expressió en anglès.
amortització de llocs de treball amortització de llocs de treball

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  amortització de llocs de treball, n f
  • es  amortización de puestos de trabajo
  • fr  suppression de postes
  • en  abolition of posts

<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació>

Definició
Supressió de llocs de treball d'una organització per acomiadament o dimissió, quan l'organització pot demostrar-ne la necessitat objectiva per motius econòmics, tècnics, organitzatius, de producció o de força major.
assortiment de pastes amb rocafort assortiment de pastes amb rocafort

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  assortiment de pastes amb rocafort
  • es  surtido de pastas al roquefort
  • fr  assortiment de pâtes au roquefort
  • it  assortimento di paste al roquefort
  • en  assorted pasta with Roquefort
  • de  verschiedene Pasta mit Roquefort

<Plats a la carta. Pasta>

bistec bistec

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  bistec, n m
  • es  bistec, n m
  • fr  bifteck, n m
  • pt  bife, n m
  • en  beefsteak, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Carnisseria i xarcuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bistec rus, n m
  • es  bistec ruso
  • es  filete ruso
  • fr  steak russe
  • en  hamburger steak

<Gastronomia>

Definició
Carn picada, normalment barrejada amb ou i assaonada amb all, ceba, julivert, etc., de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa.
bistec rus bistec rus

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bistec rus
  • es  bistec ruso
  • fr  bifteck russe
  • it  hamburger
  • en  hamburger steak
  • de  Frikadelle

<Plats a la carta. Carn>

bistec tàrtar bistec tàrtar

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bistec tàrtar
  • es  bistec tártaro
  • fr  steak tartare
  • it  bistecca alla tartara
  • en  steak tartare
  • de  Steak Tartare

<Plats a la carta. Carn>