Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pueril" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Crustacis>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ostra perlera, n f
- ca mareperla, n f sin. compl.
- es madreperla
- es ostra perlera
- nc Pteria margaritifera
<Zoologia > Crustacis>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca pútrid -a, adj
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca paeria, n f
- es ayuntamiento
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
En termes generals, les organitzacions municipals es desenvoluparen a partir de les conquestes de Tortosa i Lleida (1148-1149). La pau subsegüent possibilità el ressorgiment de la vida urbana. Per tal de potenciar-la, els comtes reis concedien nombroses cartes de poblament i molts privilegis, per tal d'assentar les noves realitats ciutadanes de la Catalunya Nova; així, ben aviat, els sobirans establiren la manera d'organitzar els governs municipals de les viles i ciutats incipients.
La paeria, doncs, era l'òrgan màxim de govern dels municipis, i en l'època medieval tenia atribucions i competències múltiples.
Les paeries més ben documentades de les contrades lleidatanes corresponen a les ciutats i viles reials de Lleida, Balaguer, Cervera i Tàrrega, és a dir, els nuclis de població més notoris i determinants -en la vida comercial, artesanal i sociopolítica- de la plana de Lleida, sovint identificadora de les terres d'Urgell. A tall d'exemple, a la paeria de Tàrrega, els noms dels paers són coneguts des del 1300, data del primer llibre de consells de la paeria targarina.
Les paeries lleidatanes eren presidides pel paer en cap, el qual l'acompanyava un nombre determinat de paers -que variava segons la població- que representaven els tres estrats socials de la vila: les conegudes mà major, mà mitjana i mà menor. En determinades èpoques, el paer representava, en canvi, un quarter -barri- de la ciutat. Les reunions, deliberacions i resolucions del consell de la paeria estaven sempre presidides pel batlle de la població, que actuava en qualitat de representant del rei, i que, per tant, li havia de comunicar qualsevol situació que hagués de resoldre la màxima potestat reial.
A partir de l'època moderna, a les paeries de les Terres de Ponent -com arreu del Principat- el sistema d'elecció dels paers fou la insaculació, i en totes les paeries de les viles i ciutats de Ponent augmentà el nombre dels paers en el govern municipal de les poblacions. Tanmateix, aquest sistema, en principi el més representatiu dels diferents estaments socials i econòmics dels municipis, no aturà el domini oligàrquic de les classes més afavorides en el govern de les paeries, on predominaren, tant pel que fa al càrrec de paer en cap com als paers, la noblesa, l'alta clerecia i l'alta burgesia.
Com totes les formes genuïnes de poder polític de Catalunya, el règim municipal propi de Catalunya fou suprimit després del 1714, amb el triomf del rei Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella) en la Guerra de Successió. Aleshores, s'instauraren a Catalunya les denominacions castellanes, pel que fa al nou règim municipal: ajuntament, alcalde, regidor, entre altres. Òbviament, també desaparegueren els termes de paeria, paer en cap, i paer.
La denominació de paeria ha sobreviscut al pas del temps a les ciutats de Lleida i Cervera.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca papallona de la col, n f
- ca blanca de la col, n f sin. compl.
- es blanca de la col, n f
- fr piéride du chou, n f
- it cavolaia, n f
- it cavolaia maggiore, n f
- it pieride del cavolo, n f
- en cabbage butterfly, n
- en cabbage white, n
- en large white, n
- nc Pieris brassicae, n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca paretó, n m
- ca ampit, n m sin. compl.
- es pretil
- en bridge barrier
- en bridge rail
- en parapet
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
En general és rígid i pot ser de formigó, metàl·lic o bé mixt, amb la part baixa de formigó i l'alta metàl·lica.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pastís tebi de porro i carbassó
- es pastel templado de puerro y calabacín
- fr tarte tiède aux poireaux et aux courgettes
- it pasticcio tiepido di porro e zucchine
- en warm leek and courgette pie
- de lauwarme Lauch-Zucchini-Pastete
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca perfil, n m
- es perfil
<Bricolatge > Ferreteria>
<Transports > Transport aeri>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca perfil, n m
<Transports > Transport aeri>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca perfil, n m
- es perfil
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca perfil, n m
- es perfil
- en profile
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
