Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "punici�" dins totes les àrees temàtiques

doble punició doble punició

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  doble punició, n f
  • es  doble punición, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

elastosi perforant serpiginosa induïda per penicil·lamina elastosi perforant serpiginosa induïda per penicil·lamina

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  elastosi perforant serpiginosa induïda per penicil·lamina, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Dermatosi que afecta persones que han rebut un tractament prolongat amb penicil·lamina, clínicament idèntica a l'elastosi perforant serpiginosa, però amb troballes histològiques i ultramicroscòpiques de les fibres elàstiques alterades diferents.
eunícid eunícid

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eunícid, n m
  • es  eunícido

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Poliquet pertanyent a la família dels eunícids.
fàbrica de munició fàbrica de munició

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fàbrica de munició, n f
  • en  munitions plant, n

<Art i arquitectura>

Definició
Edifici industrial on es fabrica munició.
fenopúnic -a fenopúnic -a

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  fenopúnic -a, adj
  • es  feno-púnico
  • en  Phoeno-Punic

<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>

Definició
Relatiu o pertanyent a fenicis i cartaginesos.
guia de punció guia de punció

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  guia de punció, n f
  • es  guía de punción
  • fr  guide d'aiguille
  • it  guida dell'ago
  • en  needle guide

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries>

Definició
Sistema que redueix la flexió i el moviment lateral de l'agulla de punció mitjançant un suport.

Nota

  • Les guies de punció s'utilitzen en les puncions mamàries ecoguiades i guiades per estereotàxia.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  magrana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  balàustia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magrana agra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magraner agre, n m alt. sin.
  • ca  magraner bord, n m alt. sin.
  • ca  magranera, n f alt. sin.
  • ca  magranes, n f pl alt. sin.
  • ca  magranes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rosa balàustia, n f alt. sin.
  • ca  balaüsta (fruit), n f var. ling.
  • ca  balàustria (fruit), n f var. ling.
  • ca  magrané, n m var. ling.
  • ca  magraner borde, n m var. ling.
  • ca  magrano, n m var. ling.
  • ca  malagraner, n m var. ling.
  • ca  malagranera, n f var. ling.
  • ca  malgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglaner, n m var. ling.
  • ca  manglanera, n f var. ling.
  • ca  mangrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mangraner, n m var. ling.
  • ca  mangraner agre, n m var. ling.
  • ca  mangraner bord, n m var. ling.
  • ca  mangrano, n m var. ling.
  • ca  megrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  melgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  menglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mergrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  milgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  minglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  rosa balaustria, n f var. ling.
  • nc  Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
magraner magraner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  magrana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  balàustia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magrana agra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magraner agre, n m alt. sin.
  • ca  magraner bord, n m alt. sin.
  • ca  magranera, n f alt. sin.
  • ca  magranes, n f pl alt. sin.
  • ca  magranes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rosa balàustia, n f alt. sin.
  • ca  balaüsta (fruit), n f var. ling.
  • ca  balàustria (fruit), n f var. ling.
  • ca  magrané, n m var. ling.
  • ca  magraner borde, n m var. ling.
  • ca  magrano, n m var. ling.
  • ca  malagraner, n m var. ling.
  • ca  malagranera, n f var. ling.
  • ca  malgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglaner, n m var. ling.
  • ca  manglanera, n f var. ling.
  • ca  mangrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mangraner, n m var. ling.
  • ca  mangraner agre, n m var. ling.
  • ca  mangraner bord, n m var. ling.
  • ca  mangrano, n m var. ling.
  • ca  megrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  melgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  menglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mergrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  milgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  minglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  rosa balaustria, n f var. ling.
  • nc  Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
magraner magraner

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • es  granado, n m
  • fr  grenadier, n m
  • fr  punica grenadier, n m
  • en  pomegranate, n
  • nc  Punica granatum

<Enginyeria forestal>

magraner nan magraner nan

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner nan, n m
  • ca  magraneret, n m alt. sin.
  • ca  magranet, n m alt. sin.
  • nc  Punica granatum L. var. nana

<Botànica > punicàcies>