Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pupil" dins totes les àrees temàtiques

papil·lomatosi papil·lomatosi

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  papil·lomatosi, n f
  • es  papilomatosis
  • fr  papillomatose
  • en  papillomatosis

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Malaltia caracteritzada per la formació d'abundants papil·lomes.
papil·lomatosi papil·lomatosi

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  papil·lomatosi, n f
  • ca  papil·loma múltiple, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>

Definició
Formació d'abundants papil·lomes.
papil·lomatosi laríngia papil·lomatosi laríngia

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  papil·lomatosi laríngia, n f
  • es  papilomatosis laríngea
  • en  juvenile papilloma
  • en  recurrent respiratory papilloma

<Otorinolaringologia > Laringologia > Patologia>

Definició
Tumor benigne, generalment d'origen víric, que apareix de forma difusa i recidivant a la laringe, que afecta generalment els infants.
papil·lomatosi laríngia papil·lomatosi laríngia

<Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  papil·lomatosi laríngia, n f
  • ca  papil·lomatosi laríngia juvenil, n f sin. compl.

<Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>, <Pediatria>

Definició
Formació de múltiples tumors papil·lars de les cordes vocals veritables, que poden estendre's a les cordes falses, l'epiglotis, la zona subglòtica i, rarament, a la tràquea i als bronquis. Es presenta en infants i adolescents, produïda pel virus del papil·loma 11 i 6, i pot causar una dificultat respiratòria extrema i, fins i tot, la mort.
papil·loretinitis papil·loretinitis

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  papil·loretinitis, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Definició
Retinitis amb afectació primordial de la papil·la òptica.
pilar cardíac pilar cardíac

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pilar cardíac, n m
  • ca  múscul papil·lar, n m sin. compl.
  • ca  múscul papil·lar del cor, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>

Definició
Cadascuna de les columnes carnoses que surten de la superfície interna dels ventricles cardíacs i van a inserir-se, convertides en cordes tendinoses, a la cara parietal de les vàlvules auriculoventriculars. En el ventricle dret hi ha un pilar anterior, dos o tres pilars posteriors, i alguns pilars interns, un dels quals és anomenat múscul papil·lar de l'infundíbul o del con arterial o múscul de Lancisi. En el ventricle esquerre hi ha un pilar anterior o anteroextern i un pilar posterior o posteroextern.
pipil pipil

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pipil
  • ca  nahuat sin. compl.
  • cod  nawat
  • ar  البيبيلية
  • cy  Pipil
  • cy  Nahuat sin. compl.
  • de  Pipil
  • de  Nahuat sin. compl.
  • de  Nawat sin. compl.
  • en  Pipil
  • en  Nahuat sin. compl.
  • en  Nawat sin. compl.
  • es  pipil
  • es  nahuat sin. compl.
  • eu  pipilera
  • eu  nahuat sin. compl.
  • fr  pipil
  • fr  nahuatl sin. compl.
  • gn  pipil
  • gn  nauat sin. compl.
  • it  pipil
  • it  nahuat sin. compl.
  • ja  ピピル語
  • ja  ナフア語 sin. compl.
  • nl  Pipil
  • nl  Nahuat sin. compl.
  • pt  pipil
  • pt  nahuat sin. compl.
  • ru  Пипил
  • ru  Науат sin. compl.
  • ru  Пипили sin. compl.
  • ru  Пипиль sin. compl.
  • zh  皮皮尔语
  • zh  纳华特语 sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

<Utoasteca > Utoasteca del sud > Corachol-asteca > Nahua > Nahua principal>, <Amèrica > El Salvador>

Definició
El pipil o nawat està relacionat amb el nahua de Mèxic, d'on és originària la població pipil. Sembla que els pipil es van establir al Salvador, travesant Guatemala, cap al segle X, fugint de la persecució dels olmeques. Probablement hi va haver diverses onades migratòries fins al segle XIV. En origen parlaven nahua, però amb el pas dels segles totes dues llengües van evolucionar de forma diferent i es van anar diferenciant, de manera que actualment no hi ha intercomprensió.

A l'època de la invasió espanyola les comunitats pipils ocupaven gran part del territori actual del Salvador. Els intèrprets nahua mexicans que anaven amb els espanyols van considerar que la llengua dels pipils era comprensible però que semblava una parla infantil i els van començar a anomenar amb el terme pejoratiu pipil 'nen, noi'.

A començament del segle XX la major part dels pipils vivien a l'oest del Salvador, principalment a l'àrea compresa entre Sonsonate i Santa Ana. El 1932 es va produir un alçament indígena contra el govern per la distribució de la terra. La repressió va ser extrema: entre 10.000 i 30.000 indígenes van ser assassinats. El fet de parlar pipil o de dur el vestit tradicional era considerat una prova de subversió i comportava risc de mort, de manera que la llengua va ser bandejada i l'espanyol es va imposar. Els efectes de la massacre de 1932 han perviscut fins a l'actualitat: la gent gran encara té por de parlar pipil. Aquest episodi va dur-ne la llengua i la cultura al límit de l'extinció.

De fet, la llengua pipil es considerava extingida fins que fa trenta anys el lingüista Lyle Campbell va trobar inesperadament una vintena de parlants. Malgrat tot, la major part tenen més de 50 anys i no utilitzen la llengua habitualment. A més, ja no es transmet als infants.

Des de fa uns anys el pipil és objecte de diverses iniciatives de revitalització encapçales per ONG en cooperació amb la comunitat, però no han tingut gaire èxit fins al moment. Sembla que hi ha, però, un petit nombre de joves que han après la llengua amb el desig de mantenir viu l'idioma dels seus avantpassats. En el marc d'aquestes iniciatives s'han proposat diferents sistemes d'escriptura i s'han elaborat diferents materials sobre el pipil.

Tot i el reduït nombre de parlants, Campbell va poder identificar 11 variants dialectals pipil durant la seva estada al Salvador entre 1970 i 1976.
piràmide del timpà piràmide del timpà

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  piràmide del timpà, n f
  • ca  eminència papil·lar, n f sin. compl.
  • ca  eminència piramidal, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Petita eminència òssia de la paret interna de la caixa del timpà, situada immediatament per darrere del si timpànic. En el seu vèrtex hi ha un petit orifici corresponent al conducte de la piràmide, el qual allotja el múscul de l'estrep.
plec sublingual plec sublingual

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  plec sublingual, n m
  • ca  carúncula salival, n f sin. compl.
  • ca  carúncula sublingual, n f sin. compl.
  • ca  papil·la sublingual, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Odontoestomatologia>

Definició
Elevació del sòl de la boca corresponent a la vora superior de cada glàndula sublingual, que aixeca la mucosa en aquest indret.
Cadascuna de les dues que hi ha situades al sòl de la boca, a banda i banda del fre lingual. A llur vèrtex desemboquen els conductes de Wharton. ((carúncula salival, carúncula sublingual))
pubill | pubilla pubill | pubilla

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pubill | pubilla, n m, f
  • ca  pubil | pubila, n m, f sin. compl.
  • es  heredero único | heredera única, n m, f

<Història del dret>