Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "p�tria" dins totes les àrees temàtiques

alatxa alatxa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alatxa, n f
  • ca  aladroc, n m sin. compl.
  • ca  alatxa pixota, n f sin. compl.
  • ca  alatxeta [menut], n f sin. compl.
  • ca  alatxó [menut], n m sin. compl.
  • ca  alatxona [menut], n f sin. compl.
  • ca  latria, n f sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardina alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  aladroch, n m var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alatxa-pixota, n f var. ling.
  • ca  alatxe, n f var. ling.
  • ca  alaxta, n f var. ling.
  • ca  alaxta pixota, n f var. ling.
  • ca  latxa, n f var. ling.
  • ca  litxa, n f var. ling.
  • ca  sardine, n f var. ling.
  • nc  Sardinella aurita
  • nc  Meletta mediterranea var. ling.
  • es  alacha
  • es  boquerón
  • es  sábalo
  • es  sardina alatcha
  • fr  allache
  • fr  sardinelle
  • pt  alatiyo
  • en  round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BALEARES2) Menorca

    - alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

    - alatxa: (EMMDENIA) Dénia

    - alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

    - alatxa: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

    - alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

    - alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

    - alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - latria: (FAUNAICT) Tarragona

    - latxa: (FAUNAICT) Dénia

    - sardina: (FAUNAICT) Barcelona

    - sardina: (RPCE3) Balears

    - sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

    - sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

    - sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alatxa, n f
  • ca  aladroc, n m sin. compl.
  • ca  alatxa pixota, n f sin. compl.
  • ca  alatxeta [menut], n f sin. compl.
  • ca  alatxó [menut], n m sin. compl.
  • ca  alatxona [menut], n f sin. compl.
  • ca  latria, n f sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardina alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  aladroch, n m var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alatxa-pixota, n f var. ling.
  • ca  alatxe, n f var. ling.
  • ca  alaxta, n f var. ling.
  • ca  alaxta pixota, n f var. ling.
  • ca  latxa, n f var. ling.
  • ca  litxa, n f var. ling.
  • ca  sardine, n f var. ling.
  • nc  Sardinella aurita
  • nc  Meletta mediterranea var. ling.
  • es  alacha
  • es  boquerón
  • es  sábalo
  • es  sardina alatcha
  • fr  allache
  • fr  sardinelle
  • pt  alatiyo
  • en  round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BALEARES2) Menorca

    - alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

    - alatxa: (EMMDENIA) Dénia

    - alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

    - alatxa: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

    - alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

    - alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

    - alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - latria: (FAUNAICT) Tarragona

    - latxa: (FAUNAICT) Dénia

    - sardina: (FAUNAICT) Barcelona

    - sardina: (RPCE3) Balears

    - sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

    - sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

    - sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amploia, n f
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  amploies, n f pl sin. compl.
  • ca  anxova, n f sin. compl.
  • ca  espasí, n m sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  patoia [cria], n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  amplòia, n f var. ling.
  • ca  amploya, n f var. ling.
  • ca  caramel·lo [petit], n f var. ling.
  • ca  emploa, n f var. ling.
  • ca  golfás, n m var. ling.
  • ca  maleta, n f var. ling.
  • ca  méléta, n f var. ling.
  • ca  petoia [cria], n f var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus
  • nc  Meletta phalerica var. ling.
  • nc  Meletta vulgaris var. ling.
  • nc  Spratella pumila var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus sprattus var. ling.
  • es  caramel
  • es  caramelo
  • es  espadin
  • es  espadín
  • fr  anchois de Norvège
  • fr  blanquette
  • fr  harenguet
  • fr  spat
  • fr  sprat
  • fr  sprat-melette
  • pt  mélétà
  • en  spat
  • en  sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BSEHN3) Eivissa

    - alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

    - alatxa: (DCVB-E) Balears

    - alatxa: (RPCE3) Balears

    - amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

    - amploia: (NPBLANES) Blanes

    - caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DELC2) Tarragona
amploia amploia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amploia, n f
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  amploies, n f pl sin. compl.
  • ca  anxova, n f sin. compl.
  • ca  espasí, n m sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  patoia [cria], n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  amplòia, n f var. ling.
  • ca  amploya, n f var. ling.
  • ca  caramel·lo [petit], n f var. ling.
  • ca  emploa, n f var. ling.
  • ca  golfás, n m var. ling.
  • ca  maleta, n f var. ling.
  • ca  méléta, n f var. ling.
  • ca  petoia [cria], n f var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus
  • nc  Meletta phalerica var. ling.
  • nc  Meletta vulgaris var. ling.
  • nc  Spratella pumila var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus sprattus var. ling.
  • es  caramel
  • es  caramelo
  • es  espadin
  • es  espadín
  • fr  anchois de Norvège
  • fr  blanquette
  • fr  harenguet
  • fr  spat
  • fr  sprat
  • fr  sprat-melette
  • pt  mélétà
  • en  spat
  • en  sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BSEHN3) Eivissa

    - alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

    - alatxa: (DCVB-E) Balears

    - alatxa: (RPCE3) Balears

    - amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

    - amploia: (NPBLANES) Blanes

    - caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DELC2) Tarragona
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aucellera, n f
  • ca  hornúngia, n f alt. sin.
  • ca  hutquínsia pètria, n f alt. sin.
  • nc  Hornungia petraea (L.) Rchb.
  • nc  Hutchinsia petraea (L.) R. Br. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

aucellera aucellera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aucellera, n f
  • ca  hornúngia, n f alt. sin.
  • ca  hutquínsia pètria, n f alt. sin.
  • nc  Hornungia petraea (L.) Rchb.
  • nc  Hutchinsia petraea (L.) R. Br. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

banda diagonal de Broca banda diagonal de Broca

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  banda diagonal de Broca, n f
  • ca  cinta diagonal de Broca, n f sin. compl.
  • es  banda diagonal de Broca
  • es  estría diagonal de Broca
  • en  Broca diagonal band

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Feix de fibres, fonamentalment colinèrgiques, situat per darrere de la substància perforada anterior, que connecta l'àrea septal amb l'hipocamp i l'escorça piriforme.
banda diagonal de Broca banda diagonal de Broca

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  banda diagonal de Broca, n f
  • ca  cinta diagonal de Broca, n f sin. compl.
  • es  banda diagonal de Broca
  • es  estría diagonal de Broca
  • en  Broca diagonal band

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Feix de fibres, fonamentalment colinèrgiques, situat per darrere de la substància perforada anterior, que connecta l'àrea septal amb l'hipocamp i l'escorça piriforme.
banda H banda H

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banda H, n f
  • ca  estria de Hensen, n f sin. compl.
  • es  banda H
  • es  disco de Hensen
  • en  H band
  • en  Hensen disk

<Biologia cel·lular > Citologia animal i vegetal>

Definició
Zona central de la banda A, que durant la contracció muscular apareix de color més clar que la resta.
banda H banda H

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banda H, n f
  • ca  estria de Hensen, n f sin. compl.
  • es  banda H
  • es  disco de Hensen
  • en  H band
  • en  Hensen disk

<Biologia cel·lular > Citologia animal i vegetal>

Definició
Zona central de la banda A, que durant la contracció muscular apareix de color més clar que la resta.