Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "quíquera" dins totes les àrees temàtiques

agèrat agèrat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agèrat, n m
  • ca  alè de bou, n m sin. compl.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba del fàstic, n f alt. sin.
  • ca  alta reina, n f var. ling.
  • ca  altarreina, n f var. ling.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • nc  Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agèrat, n m
  • ca  alè de bou, n m sin. compl.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba del fàstic, n f alt. sin.
  • ca  alta reina, n f var. ling.
  • ca  altarreina, n f var. ling.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • nc  Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

awapit awapit

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  awapit
  • ca  awa sin. compl.
  • ca  awa-cuaiquer sin. compl.
  • ca  coaiquer sin. compl.
  • ca  kwaiker sin. compl.
  • cod  tawa-pit
  • ar  أوابيتية
  • cy  Awapit
  • cy  Awa sin. compl.
  • cy  Awa-cuaiquer sin. compl.
  • cy  Coaiquer sin. compl.
  • cy  Kwaiker sin. compl.
  • de  Awa Pit
  • de  Awa sin. compl.
  • de  Coaiquer sin. compl.
  • de  Cuaiquer sin. compl.
  • de  Kwaiker sin. compl.
  • de  Quaiquer sin. compl.
  • en  Awapit
  • en  Awa sin. compl.
  • en  Awa-Cuaiquer sin. compl.
  • en  Cuaiquer sin. compl.
  • es  awapit
  • es  awa sin. compl.
  • es  awa-cuaiquer sin. compl.
  • es  coaiquer sin. compl.
  • es  kwaiker sin. compl.
  • eu  awa pit
  • eu  awa sin. compl.
  • eu  awa-cuaiquer sin. compl.
  • eu  coaiquer sin. compl.
  • eu  kwaiker sin. compl.
  • fr  awa-cuaiquer
  • fr  awa sin. compl.
  • fr  awa pit sin. compl.
  • fr  coaiquer sin. compl.
  • fr  kwaiker sin. compl.
  • fr  quaiquer sin. compl.
  • gl  awapit
  • gn  awapit
  • gn  awa sin. compl.
  • gn  awa-kuaiker sin. compl.
  • gn  koaiker sin. compl.
  • gn  kwaiker sin. compl.
  • it  awapit
  • it  awa sin. compl.
  • it  awa-cuaiquer sin. compl.
  • it  coaiquer sin. compl.
  • it  kwaiker sin. compl.
  • ja  アワピット語
  • ja  アワ語 sin. compl.
  • ja  クワイケル語 sin. compl.
  • ja  コワイケル語 sin. compl.
  • ja  アワ-コワイケル語 sin. compl.
  • nl  Awapit
  • nl  Awa sin. compl.
  • nl  Awa-Cuaiquer sin. compl.
  • nl  Coaiquer sin. compl.
  • nl  Kwaiker sin. compl.
  • pt  awapit
  • pt  awa-coaquier sin. compl.
  • pt  coaquier sin. compl.
  • ru  Ава-пит
  • ru  Ава sin. compl.
  • ru  Квайкер sin. compl.
  • ru  Коаикер sin. compl.
  • ru  Коайкер sin. compl.
  • ru  Ава-куайкер sin. compl.
  • sw  Awapit
  • sw  Awa sin. compl.
  • sw  Awa-cuaiquer sin. compl.
  • sw  Coaiquer sin. compl.
  • sw  Kwaiker sin. compl.
  • tmh  Tawapit
  • zh  阿瓦皮特
  • zh  阿瓦 sin. compl.
  • zh  瓜伊盖尔 sin. compl.
  • zh  阿瓦-瓜伊盖尔 sin. compl.

<Barbacoa > Branca del nord>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Els awapit equatorians van arribar a aquest estat cap a 1920 procedents d'Altaquer, Colòmbia. Aquests awapit havien tingut sempre poc contacte amb el món occidental. Això no obstant, actualment hi ha un alt grau de bilingüisme en espanyol. En l'actualitat estan patint un fort procés d'aculturació que els podria dur a la desaparició com a grup ètnic.
basc basc

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  basc
  • ca  èuscar sin. compl.
  • ca  eusquera sin. compl.
  • cod  euskara
  • ar  الباسكية
  • cy  Basgeg
  • de  Baskisch
  • en  Basque
  • es  vasco
  • eu  euskara
  • eu  eskuara sin. compl.
  • eu  euskera sin. compl.
  • eu  üskara sin. compl.
  • fr  basque
  • gl  vasco
  • gn  vásko
  • it  basco
  • ja  バスク語
  • nl  Baskisch
  • oc  basc
  • pt  basco
  • ru  Баскский язык
  • sw  Basque
  • tmh  Tabaskut
  • zh  巴斯克语

<Aïllada>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>

Definició
El basc actual és la forma moderna de la llengua parlada des de temps prehistòrics en el territori basc (antigament més ampli que l'actual). El basc ja s'hi utilitzava abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus. No s'ha aconseguit de relacionar el basc amb certesa amb cap de les famílies lingüístiques conegudes, tot i que s'ha intentat emparentar amb el japonès, les llengües ameríndies, les uralianes, les afroasiàtiques i les caucàsiques.

També s'havia volgut veure en el basc, a causa de determinades coincidències originades potser per contacte lingüístic, un vestigi de l'ibèric, l'antiga llengua preromana de la costa mediterrània de la península Ibèrica, però el coneixement més aprofundit d'aquesta llengua ha fet esvair la idea. Els noms propis aquitans que figuren en inscripcions llatines del sud-oest de la Gàl·lia i que es poden relacionar clarament amb formes basques fan pensar en un parentiu estret entre l'aquità, la llengua preromana de l'actual Gascunya, i el basc. L'aquità seria l'antecessor del basc o potser tots dos pertanyien a una mateixa família de llengües que s'estenia per la regió del golf de Biscaia.

En el basc es distingeixen sis blocs dialectals (biscaí, guipuscoà, alt navarrès, labortà, baix navarrès i suletí). Les diferències dialectals no impossibiliten del tot la comprensió entre parlants de varietats distintes. Als anys seixanta es van establir damunt la base del guipuscoà i, en una mesura menor, del labortà l'ortografia i la llengua estàndard actuals.
botja pudent botja pudent

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja pudent, n f
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  borja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • nc  Artemisia herba-alba Asso
  • nc  Artemisia aragonensis Lam. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botja pudent botja pudent

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja pudent, n f
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  borja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • nc  Artemisia herba-alba Asso
  • nc  Artemisia aragonensis Lam. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

broida broida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  tanacet corimbós, n m alt. sin.
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip. subsp. corymbosum

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla camamilla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  tanacet corimbós, n m alt. sin.
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip. subsp. corymbosum

<Botànica > compostes / asteràcies>