Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca collons de gall, n m pl alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixacans, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoina, n f var. ling.
nc Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca collons de gall, n m pl alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixacans, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoina, n f var. ling.
nc Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cascall, n m
ca cascall (fruit), n m sin. compl.
ca herba dormidora, n f sin. compl.
ca pintacoques, n m sin. compl.
ca adormidora, n f alt. sin.
ca cascalls, n m pl alt. sin.
ca dormidora, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca dormidera, n f var. ling.
nc Papaver somniferum L. subsp. somniferum

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cascall, n m
ca cascall (fruit), n m sin. compl.
ca herba dormidora, n f sin. compl.
ca pintacoques, n m sin. compl.
ca adormidora, n f alt. sin.
ca cascalls, n m pl alt. sin.
ca dormidora, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca dormidera, n f var. ling.
nc Papaver somniferum L. subsp. somniferum

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estramoni, n m
ca castanya talpera, n f sin. compl.
ca herba de l'asma, n f sin. compl.
ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
ca herba talpera, n f sin. compl.
ca herba talpinera, n f sin. compl.
ca abret, n m alt. sin.
ca castanya, n f alt. sin.
ca castanyer bord, n m alt. sin.
ca castanyes, n f pl alt. sin.
ca datura borda, n f alt. sin.
ca estramoni (fruit), n m alt. sin.
ca estramoni pudent, n m alt. sin.
ca fesolera de llum, n f alt. sin.
ca figuera borda, n f alt. sin.
ca figuera d'infern, n f alt. sin.
ca figuera infernal, n f alt. sin.
ca figuera infernal borda, n f alt. sin.
ca herba de les talpes, n f alt. sin.
ca herba de talps, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca pudents, n m pl alt. sin.
ca talpenera, n f alt. sin.
ca talper, n m alt. sin.
ca talpera, n f alt. sin.
ca campanono, n m var. ling.
ca curalotot bord, n m var. ling.
ca figuera loca, n f var. ling.
ca herba de taups, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba tauera, n f var. ling.
ca herba taupera, n f var. ling.
ca trompetilla, n f var. ling.
nc Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estramoni, n m
ca castanya talpera, n f sin. compl.
ca herba de l'asma, n f sin. compl.
ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
ca herba talpera, n f sin. compl.
ca herba talpinera, n f sin. compl.
ca abret, n m alt. sin.
ca castanya, n f alt. sin.
ca castanyer bord, n m alt. sin.
ca castanyes, n f pl alt. sin.
ca datura borda, n f alt. sin.
ca estramoni (fruit), n m alt. sin.
ca estramoni pudent, n m alt. sin.
ca fesolera de llum, n f alt. sin.
ca figuera borda, n f alt. sin.
ca figuera d'infern, n f alt. sin.
ca figuera infernal, n f alt. sin.
ca figuera infernal borda, n f alt. sin.
ca herba de les talpes, n f alt. sin.
ca herba de talps, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca pudents, n m pl alt. sin.
ca talpenera, n f alt. sin.
ca talper, n m alt. sin.
ca talpera, n f alt. sin.
ca campanono, n m var. ling.
ca curalotot bord, n m var. ling.
ca figuera loca, n f var. ling.
ca herba de taups, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba tauera, n f var. ling.
ca herba taupera, n f var. ling.
ca trompetilla, n f var. ling.
nc Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca herba queixalera, n f
ca jusquiam negre, n m
ca tabac bord, n m
es beleño negro
fr jusquiame noire
en black henbane
nc Hyoscyamus niger

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca jusquiam, n m
ca caramel·lera, n f sin. compl.
ca esquelleta, n f sin. compl.
ca gotets, n m pl sin. compl.
ca herba d'era, n f sin. compl.
ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
ca herba de capseta, n f sin. compl.
ca herba queixalera, n f sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca tabac bord, n m sin. compl.
ca tabac de paret, n m sin. compl.
ca cacauets, n m pl alt. sin.
ca caixeta, n f alt. sin.
ca capseta, n f alt. sin.
ca herba cacauera, n f alt. sin.
ca herba de la ira, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca jusquíam, n m var. ling.
nc Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca jusquiam, n m
ca caramel·lera, n f sin. compl.
ca esquelleta, n f sin. compl.
ca gotets, n m pl sin. compl.
ca herba d'era, n f sin. compl.
ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
ca herba de capseta, n f sin. compl.
ca herba queixalera, n f sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca tabac bord, n m sin. compl.
ca tabac de paret, n m sin. compl.
ca cacauets, n m pl alt. sin.
ca caixeta, n f alt. sin.
ca capseta, n f alt. sin.
ca herba cacauera, n f alt. sin.
ca herba de la ira, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca jusquíam, n m var. ling.
nc Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca jusquiam blanc, n m
ca cacauets, n m pl alt. sin.
ca capseta, n f alt. sin.
ca caramel·lera, n f alt. sin.
ca gotets, n m pl alt. sin.
ca herba cacauera, n f alt. sin.
ca herba d'esquelleta, n f alt. sin.
ca herba de campanar, n f alt. sin.
ca herba de capseta, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de peus, n f alt. sin.
ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
ca herba lloca, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca jusquiam, n m alt. sin.
ca jusquiam comú, n m alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca matagallines, n f alt. sin.
ca queixalera, n f alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca tabac de capseta, n m alt. sin.
ca tabaquera borda, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca abelenyo, n m var. ling.
ca beleny, n m var. ling.
ca belenyo, n m var. ling.
ca bellenyo, n m var. ling.
ca benenyo, n m var. ling.
ca benyenyo, n m var. ling.
ca bilinyo, n m var. ling.
ca binyo, n m var. ling.
ca catxalera, n f var. ling.
ca herba de capceta, n f var. ling.
ca herba del mal de quixal, n f var. ling.
ca jusquíam blanc, n m var. ling.
ca mata gallines, n f var. ling.
nc Hyoscyamus albus L.

<Botànica > solanàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "queixalejar" dins totes les àrees temàtiques