Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ròssa" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca roure roig americà de fulla de salze, n m
- es roble rojo americano de hojas de sauce
- fr chêne rouge américain à feuilles de saule
- it quercia rossa americana a foglie di salice
- en willow oak
- de amerikanische Roteiche weideblättrige Eiche
- nc Quercus phellos
<Botànica>
<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca taràntula rossa del desert d'Arizona, n f
- es tarántula rubia de Arizona, n f
- es tarántula rubia mexicana, n f
- en Arizona blond tarantula, n
- en desert blond tarantula, n
- en desert tarantula, n
- en Mexican blond tarantula, n
- en Western desert tarantula, n
- nc Aphonopelma chalcodes
<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>
Definició
<Ciències de la Terra > Petrologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca terra rossa, n f
- es terra rossa
- fr terra rossa
- en terra rossa
<Ciències de la Terra > Petrologia>
Definició
Nota
- L'adjectiu rossa procedeix de l'italià rosso -a ('vermell').
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca terra rossa, n f
- es terra rossa
- fr terra rossa
- en terra rossa
<Geografia física > Ciència del sòl > Classificació i tipus de sòls>
Definició
Nota
- Denominació clàssica. Aquests sòls es classifiquen actualment dins els Alfisòls i els Luvisòls.
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca terra rossa, n f
- es terra rossa
- fr terra rossa
- en terra rossa
<Geografia física > Ciència del sòl > Classificació i tipus de sòls>
Definició
Nota
- Denominació clàssica. Aquests sòls es classifiquen actualment dins els Alfisòls i els Luvisòls.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol de prat, n m
- ca trefle, n m sin. compl.
- ca trèvol, n m sin. compl.
- ca desfeta, n f alt. sin.
- ca farratge bord, n m alt. sin.
- ca fe bord, n m alt. sin.
- ca fenc, n m alt. sin.
- ca fenc bord, n m alt. sin.
- ca herba de la desfeta, n f alt. sin.
- ca herba de les desfetes, n f alt. sin.
- ca herbes de paller, n f pl alt. sin.
- ca magretes, n f pl alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca meliguell, n m alt. sin.
- ca trefla, n f alt. sin.
- ca trefla borda, n f alt. sin.
- ca trefla de prat, n f alt. sin.
- ca trèfola, n f alt. sin.
- ca trèfola borda, n f alt. sin.
- ca trèvol bord, n m alt. sin.
- ca trèvol de flor vermella, n m alt. sin.
- ca trèvol pudent, n m alt. sin.
- ca trèvol rosa, n m alt. sin.
- ca trèvol rosat, n m alt. sin.
- ca trèvol vermell, n m alt. sin.
- ca trifoli, n m alt. sin.
- ca trifoli de prat, n m alt. sin.
- ca trifoli dels prats, n m alt. sin.
- ca forratge bord, n m var. ling.
- ca meriguell, n m var. ling.
- ca miligó, n m var. ling.
- ca tefla, n f var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trebol rossa, n m var. ling.
- ca trèfol bord, n m var. ling.
- ca tréfola, n f var. ling.
- nc Trifolium pratense L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol de prat, n m
- ca trefle, n m sin. compl.
- ca trèvol, n m sin. compl.
- ca desfeta, n f alt. sin.
- ca farratge bord, n m alt. sin.
- ca fe bord, n m alt. sin.
- ca fenc, n m alt. sin.
- ca fenc bord, n m alt. sin.
- ca herba de la desfeta, n f alt. sin.
- ca herba de les desfetes, n f alt. sin.
- ca herbes de paller, n f pl alt. sin.
- ca magretes, n f pl alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca meliguell, n m alt. sin.
- ca trefla, n f alt. sin.
- ca trefla borda, n f alt. sin.
- ca trefla de prat, n f alt. sin.
- ca trèfola, n f alt. sin.
- ca trèfola borda, n f alt. sin.
- ca trèvol bord, n m alt. sin.
- ca trèvol de flor vermella, n m alt. sin.
- ca trèvol pudent, n m alt. sin.
- ca trèvol rosa, n m alt. sin.
- ca trèvol rosat, n m alt. sin.
- ca trèvol vermell, n m alt. sin.
- ca trifoli, n m alt. sin.
- ca trifoli de prat, n m alt. sin.
- ca trifoli dels prats, n m alt. sin.
- ca forratge bord, n m var. ling.
- ca meriguell, n m var. ling.
- ca miligó, n m var. ling.
- ca tefla, n f var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trebol rossa, n m var. ling.
- ca trèfol bord, n m var. ling.
- ca tréfola, n f var. ling.
- nc Trifolium pratense L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca turmalina vermella, n f
- ca robí de Sibèria, n m sin. compl.
- ca robí del Brasil, n m sin. compl.
- ca rubel·lita, n f sin. compl.
- es rubelita
- es rubí de Siberia
- es rubí del Brasil
- es turmalina roja
- fr rubellite
- fr rubis du Brésil
- fr rubis Sibérien
- fr tourmaline rouge
- it rubellite
- it rubino del Brasile
- it rubino Siberiano
- it tormalina rossa
- en Brazilian ruby
- en red tourmaline
- en rubellite
- en Siberian ruby
- de brasilianischer Rubin
- de roter Turmalin
- de Rubellit
- de sibirischer Rubin
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Òxids>, <Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>
Definició
Nota
- Denominació incorrecta (no és cap robí). El nom prové del lloc de procedència, la regió de Sibèria (Rússia).
- Denominació incorrecta (no es tracta de cap robí) utilitzada per a designar indistintament la turmalina vermella o la varietat rosa del topazi. El nom prové del lloc de procedència, el Brasil.
- El nom prové del mot llatí rubere, 'vermell'.
- Sovint s'utilitza com a gemma. La denominació sinònima robí de Sibèria s'ha de considerar incorrecta (la turmalina vermella no és cap robí). Igualment s'ha fet servir de manera inadequada per a referir-se a aquesta varietat de la turmalina la denominació robí del Brasil (la qual s'ha utilitzat també per a designar la varietat rosa del topazi).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca violer blanc, n m
- es alhelí blanco
- fr giroflée des jardins
- it violaciocca rossa
- en stock
- de Levkoje
- nc Matthiola incana
<Botànica>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xanguet, n m
- ca escanyavelles, n m sin. compl.
- ca jonquillo, n m sin. compl.
- ca llengüeta, n f sin. compl.
- ca llengüeta rossa, n f sin. compl.
- ca roseti, n m sin. compl.
- ca carmelo, n m var. ling.
- ca carmelo ros, n m var. ling.
- ca chanquet, n m var. ling.
- ca jonquet, n m var. ling.
- ca llengueta rossa, n f var. ling.
- ca llenqueta, n f var. ling.
- ca rossetti, n m var. ling.
- nc Aphia minuta
- nc Aphia minuta mediterranea var. ling.
- nc Aphia pellucida var. ling.
- nc Atherina minuta var. ling.
- es chanquete
- es rosillo
- fr nonnat
- en transparent goby
<Peixos > Gòbids>
