Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ra��mera" dins totes les àrees temàtiques

al·lèrgia a la vinya (Vitis vinifera) al·lèrgia a la vinya (Vitis vinifera)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la vinya (Vitis vinifera), n f
  • ca  al·lèrgia a la parra (Vitis vinifera), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la raïmera (Vitis vinifera), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al cep (Vitis vinifera), n f sin. compl.
  • es  alergia a vid (Vitis vinifera), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94271000135107
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cep, n m
  • ca  pàmpol (fulla), n m alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  raïm (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  raïmera, n f alt. sin.
  • ca  rem (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  vinya, n f alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. vinifera
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. sativa Hegi var. ling.

<Botànica > vitàcies>

parra parra

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  parra, n f
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • es  parra
  • fr  treille
  • en  trained vine
  • en  trellised vine
  • en  vine arbour

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Vinya no podada com a cep i amb els sarments enlairats i recolzats en suports, que s'utilitza amb finalitats ornamentals o per a fer ombra.
rama rama

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rama
  • ca  boto sin. compl.
  • ca  melchora sin. compl.
  • ca  voto sin. compl.
  • cod  rama
  • ar  الراما
  • cy  Rama
  • cy  Boto sin. compl.
  • cy  Melchora sin. compl.
  • cy  Voto sin. compl.
  • de  Rama
  • de  Boto sin. compl.
  • de  Melchora sin. compl.
  • de  Voto sin. compl.
  • en  Rama
  • en  Boto sin. compl.
  • en  Melchura sin. compl.
  • en  Voto sin. compl.
  • es  rama
  • es  boto sin. compl.
  • es  melchora sin. compl.
  • es  voto sin. compl.
  • eu  ramera
  • eu  boto sin. compl.
  • eu  melchora sin. compl.
  • eu  voto sin. compl.
  • fr  rama
  • fr  boto sin. compl.
  • fr  melchora sin. compl.
  • fr  voto sin. compl.
  • gn  ráma
  • gn  boto sin. compl.
  • gn  melchora sin. compl.
  • gn  voto sin. compl.
  • it  rama
  • it  boto sin. compl.
  • it  melchora sin. compl.
  • it  voto sin. compl.
  • ja  ラマ語
  • ja  ボト語 sin. compl.
  • ja  メルチョラ語 sin. compl.
  • nl  Rama
  • nl  Boto sin. compl.
  • nl  Melchora sin. compl.
  • nl  Voto sin. compl.
  • pt  rama
  • pt  boto sin. compl.
  • pt  melchora sin. compl.
  • pt  voto sin. compl.
  • ru  Рама
  • ru  Бото sin. compl.
  • ru  Вото sin. compl.
  • ru  Мельчура sin. compl.
  • zh  拉玛语
  • zh  沃托语 sin. compl.
  • zh  波托语 sin. compl.
  • zh  梅尔乔拉语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa B > Voto>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Nicaragua>

Definició
Al segle XVI la població rama s'estenia per una àmplia zona que anava del nord del riu San Juan fins al riu Escondido al llarg de la costa atlàntica de Nicaragua. Durant els segles XVIII i XIX van patir el domini dels miskito, que els venien com a esclaus als anglesos i els exigien tributs, i la presència de colons i buscadors d'or, fets que van fer reduir significativament la població rama. Un cert nombre es va traslladar a l'illa de Rama Cay al final del segle XVIII, i és on viu la major part de la comunitat rama en l'actualitat.

Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa per convertir els rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el Miskitu Coast. Aquest crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del Miskitu Coast recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquest crioll, que ha estat poc estudiat, s'hauria anat aproximant al Miskitu Coast, o bé estaria sent substituït pel mateix Miskitu Coast Creole.

Sembla que el rama va extingir-se a Costa Rica durant el primer terç del segle XX. Segons Grinevald, però, hi hauria un grup de 17 rama a la ciutat de Limón, a Costa Rica, sis dels quals parlarien la llengua rama.

El 1984, en el context de la Revolució Sandinista de Nicaragua, es va iniciar l'anomenat Rama Language Project (RLP), en resposta a les demandes de la comunitat rama. En aquell moment semblava que ja només quedaven tres parlants d'aquesta llengua, tres homes grans de l'illa de Rama Cay, que havia estat substituïda, com s'ha dit, per una varietat de crioll anglès. L'RLP es va concebre com un projecte de descripció lingüística de la llengua rama, sobre la qual gairebé no hi havia estudis, dins d'un projecte més ampli, de la comunitat rama i de les autoritats nicaragüenques, de revitalització de la llengua i la cultura rama.

La lingüista Colette Grinevald, a demanda del Ministeri de Cultura de Nicaragua, va ser la coordinadora del projecte, que va durar una desena d'anys, i la responsable principal del treball de camp. Es van identificar 36 parlants i 22 semiparlants de rama, tot i que la recerca es va basar fonamentalment en les dades de tres informants (no pas d'aquells tres considerats oficialment els darrers parlants), una de les quals, coneguda com a Miss Nora, va tenir un paper molt important en tot el projecte. L'equip de lingüistes va elaborar una gramàtica i un diccionari de la llengua rama, i va fer un estudi sociolingüístic de la comunitat.

Malgrat la continuïtat del projecte de revitalització del rama, que s'intenta introduir en l'àmbit escolar, la llengua i la cultura rama continuen greument amenaçades, tant des d'un punt de vista cultural com físic. La llengua habitual segueix sent majoritàriament el crioll. El nivell d'aculturació de la comunitat illenca s'ha vist accelerat en els darrers anys; la comunitat del continent es veu afectada per diversos projectes, com la construcció d'un ferrocarril. L'especulació sobre les terres ha comportat fins i tot atacs físics contra la població rama.
serp raïmera serp raïmera

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  serp raïmera, n f
  • en  vine snake
  • nc  Oxybelis aeneus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

serp raïmera verda serp raïmera verda

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  serp raïmera verda, n f
  • en  green vine snake
  • nc  Oxybelis fulgidus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

vinya vinya

<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • es  vid
  • fr  vigne
  • en  grape vine
  • en  vine
  • nc  Vitis vinifera

<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta de la família de les vitàcies, de fulles (o pàmpols) caduques, i de fruits (els grans de raïm) en baia arrodonida, groguenca, rosada o d'un blau violat fosc, disposats en panícula. Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i boscs humits, a l'Europa meridional. Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep (soca de la vinya), del qual surten cada any branques o sarments; o bé enfiladisses enasprades en forma de parra. El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes des regions temperades del món. Els fruits constitueixen el raïm, fruita excel·lent, del qual és fet el vi i altres begudes alcohòliques. Les fulles, en infusió, són diürètiques i també han estat emprades contra la diarrea, les varices i les morenes. La varietat silvestre de la vinya també és anomenada llambrusca, llambrusquer o parra borda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  cep (soca), n m sin. compl.
  • ca  gotim (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  pàmpol (fulla), n m sin. compl.
  • ca  pansa (fruit dessecat), n f sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïm (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • ca  redolta (branca), n f sin. compl.
  • ca  redorta (branca), n f sin. compl.
  • ca  rem (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  sarment (branca), n m/f sin. compl.
  • ca  singló (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  tòria (branca), n f sin. compl.
  • ca  bagot (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  cep de vinya, n m alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  pàmpol, n m alt. sin.
  • ca  parres, n f pl alt. sin.
  • ca  sarment verd, n m alt. sin.
  • ca  tòries (branca), n f pl alt. sin.
  • ca  cepa, n f var. ling.
  • ca  singlot (infructescència), n m var. ling.
  • ca  xinglot (infructescència), n m var. ling.
  • nc  Vitis vinifera L.

<Botànica > vitàcies>

Nota

  • 1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
    2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.