Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rabosa" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca allau rocallosa, n f
- es avalancha rocosa
- en rock avalanche
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
Les velocitats assolides poden arribar a desenes de metres per segon. L'extraordinari recorregut d'algunes allaus ha suggerit l'existència de mecanismes especials de propagació, com ara la transferència de moments, la fluïdització dinàmica o la vaporització de l'aigua intersticial.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
- ca falsa saboga, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca saboga, n f sin. compl.
- ca saboga falsa, n f sin. compl.
- ca aixavo [mascle], n m var. ling.
- nc Alosa agone
- nc Alosa fallax nilotica var. ling.
- es saboga
- es saboga falsa
- fr alose-finte
- it alose
- en shad
- de Alose
<Peixos > Clupeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
- ca falsa saboga, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca saboga, n f sin. compl.
- ca saboga falsa, n f sin. compl.
- ca aixavo [mascle], n m var. ling.
- nc Alosa agone
- nc Alosa fallax nilotica var. ling.
- es saboga
- es saboga falsa
- fr alose-finte
- it alose
- en shad
- de Alose
<Peixos > Clupeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api, n m
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api d'aigua, n m alt. sin.
- ca api de riu, n m alt. sin.
- ca api silvestre, n m alt. sin.
- ca apis, n m pl alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca àbit bord, n m var. ling.
- ca àpit, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca àpits, n m pl var. ling.
- ca àpiu de riu, n m var. ling.
- ca gata-rabiosa, n f var. ling.
- nc Apium graveolens L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api, n m
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api d'aigua, n m alt. sin.
- ca api de riu, n m alt. sin.
- ca api silvestre, n m alt. sin.
- ca apis, n m pl alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca àbit bord, n m var. ling.
- ca àpit, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca àpits, n m pl var. ling.
- ca àpiu de riu, n m var. ling.
- ca gata-rabiosa, n f var. ling.
- nc Apium graveolens L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca botó daurat, n m alt. sin.
- ca botonets d'or, n m pl alt. sin.
- ca botons d'or, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Dídac, n f alt. sin.
- ca francesilla de camp, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca ranuncle, n m alt. sin.
- ca ranuncle acre, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus acris L.
- nc Ranunculus acer auct. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca botó daurat, n m alt. sin.
- ca botonets d'or, n m pl alt. sin.
- ca botons d'or, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Dídac, n f alt. sin.
- ca francesilla de camp, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca ranuncle, n m alt. sin.
- ca ranuncle acre, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus acris L.
- nc Ranunculus acer auct. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca queixal del diable, n m alt. sin.
- ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus bulbosus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca queixal del diable, n m alt. sin.
- ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus bulbosus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argelaga, n f
- ca argelac, n m sin. compl.
- ca gatosa, n f sin. compl.
- ca argelaga borda, n f alt. sin.
- ca argelaga de bosc, n f alt. sin.
- ca argelaga de conill, n f alt. sin.
- ca argelaga de marge, n f alt. sin.
- ca argelaga de muntanya, n f alt. sin.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca argelaga negra, n f alt. sin.
- ca argelaga negrella, n f alt. sin.
- ca argelaga vera, n f alt. sin.
- ca argelaguera, n f alt. sin.
- ca argelagues, n f pl alt. sin.
- ca argelagueta negra, n f alt. sin.
- ca gatosa negra, n f alt. sin.
- ca angelaga borda, n f var. ling.
- ca angigala negra, n f var. ling.
- ca angigaleta negra, n f var. ling.
- ca angilaga, n f var. ling.
- ca angilaga borda, n f var. ling.
- ca angilaga de conill, n f var. ling.
- ca angilaga negra, n f var. ling.
- ca angilaga negrella, n f var. ling.
- ca angilaga parda, n f var. ling.
- ca angilaga vera, n f var. ling.
- ca argelaga parda, n f var. ling.
- ca argelanc, n m var. ling.
- ca argilaga, n f var. ling.
- ca argilaga borda, n f var. ling.
- ca argilaga marina, n f var. ling.
- ca argilaga negra, n f var. ling.
- ca argilaga parda, n f var. ling.
- ca argilaga vera, n f var. ling.
- ca argilagues, n f pl var. ling.
- ca arguelagues, n f pl var. ling.
- ca engilaga, n f var. ling.
- ca ergelagra, n f var. ling.
- nc Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
