Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ranura" dins totes les àrees temàtiques

càntera càntera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càntera, n f
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  càntera blava, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  vinaixa, n f sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  cantara, n f var. ling.
  • ca  cántara, n f var. ling.
  • ca  càntara, n f var. ling.
  • ca  cantera, n f var. ling.
  • ca  cántera, n f var. ling.
  • ca  cantere, n f var. ling.
  • ca  cantero, n m var. ling.
  • ca  canthara, n f var. ling.
  • ca  jopa, n f var. ling.
  • ca  roncaor, n m var. ling.
  • ca  sardo roncaor, n m var. ling.
  • nc  Spondyliosoma cantharus
  • nc  Cantarus griseus var. ling.
  • nc  Cantarus orbicularis var. ling.
  • nc  Cantarus vulgaris var. ling.
  • nc  Cantharus cantharus var. ling.
  • nc  Cantharus griseus var. ling.
  • nc  Cantharus vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Cantharus var. ling.
  • es  cachucho
  • es  cantara
  • es  cántaro
  • es  chopa
  • es  ollaca
  • es  pargo chopa
  • fr  breme de mar
  • fr  canthare
  • fr  dorade grise
  • it  tanuta
  • en  black seabream
  • en  blue spotled bream
  • de  bogue raveo

<Peixos > Espàrids>

càntera càntera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càntera, n f
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  càntera blava, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  vinaixa, n f sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  cantara, n f var. ling.
  • ca  cántara, n f var. ling.
  • ca  càntara, n f var. ling.
  • ca  cantera, n f var. ling.
  • ca  cántera, n f var. ling.
  • ca  cantere, n f var. ling.
  • ca  cantero, n m var. ling.
  • ca  canthara, n f var. ling.
  • ca  jopa, n f var. ling.
  • ca  roncaor, n m var. ling.
  • ca  sardo roncaor, n m var. ling.
  • nc  Spondyliosoma cantharus
  • nc  Cantarus griseus var. ling.
  • nc  Cantarus orbicularis var. ling.
  • nc  Cantarus vulgaris var. ling.
  • nc  Cantharus cantharus var. ling.
  • nc  Cantharus griseus var. ling.
  • nc  Cantharus vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Cantharus var. ling.
  • es  cachucho
  • es  cantara
  • es  cántaro
  • es  chopa
  • es  ollaca
  • es  pargo chopa
  • fr  breme de mar
  • fr  canthare
  • fr  dorade grise
  • it  tanuta
  • en  black seabream
  • en  blue spotled bream
  • de  bogue raveo

<Peixos > Espàrids>

caixa estenedora caixa estenedora

<Construcció > Obres públiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  caixa estenedora, n f
  • es  caja extendedora
  • es  cajón
  • es  rastra
  • fr  cadre tracté
  • fr  épandeuse
  • en  spreader
  • en  spreader box
  • de  Kastenverteiler
  • de  Streugerät

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Dispositiu en forma de caixa, situat a la part final de l'equip de fabricació i d'estesa de les beurades bituminoses, on cau la beurada procedent del mesclador i des d'on es distribueix sobre la superfície que s'ha de tractar per mitjà d'uns caragols sens fi i d'una mestra de goma d'altura regulable.
caixa estenedora caixa estenedora

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  caixa estenedora, n f
  • es  caja extendedora
  • es  cajón
  • es  rastra
  • en  spreader
  • en  spreader box

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Dispositiu en forma de caixa, situat a la part final de l'equip de fabricació i d'estesa de les ^beurades bituminoses^, on cau la beurada procedent del mesclador i des d'on es distribueix sobre la superfície que s'ha de tractar per mitjà d'uns cargols sens fi i d'una mestra de goma d'altura regulable.
canera canera

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  canera, n f
  • es  perrera
  • en  kennel

<Policia > Infraestructura > Dependències>

Definició
Dependència coberta on s'allotgen els gossos policia que pertanyen a un cos policial.
caragol ranurat caragol ranurat

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caragol ranurat, n m
  • es  tornillo ranurado

<Bricolatge > Ferreteria>

caseta caseta

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caseta, n f
  • ca  canera, n f sin. compl.
  • es  caseta
  • es  perrera
  • fr  niche
  • en  doghouse
  • en  kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Construcció petita que imita la forma d'una casa, destinada a allotjar-hi un gos.
caseta caseta

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caseta, n f
  • ca  canera, n f sin. compl.
  • es  caseta
  • es  perrera
  • fr  niche
  • en  doghouse
  • en  kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Construcció petita que imita la forma d'una casa, destinada a allotjar-hi un gos.
crepitació pulmonar crepitació pulmonar

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  crepitació pulmonar, n f
  • ca  ranera crepitant, n f sin. compl.
  • es  crepitación pulmonar, n f
  • es  crepitante, n m
  • es  estertor crepitante, n m
  • en  crepitant rale
  • en  crepitus

<Fisioteràpia > Semiologia > Signes>

Definició
Crepitació percebuda en l'auscultació respiratòria que respon a la vibració de l'aire circulant pel conducte respiratori patològic obstruït o inflamat.
crepitació pulmonar crepitació pulmonar

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  crepitació pulmonar, n f
  • ca  ranera crepitant, n f sin. compl.
  • ca  ranera vesicular, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Pneumologia>

Definició
Soroll especial produït en les vies respiratòries en certes malalties.
Successió de sorolls fins, comparables al que fa la sal saltant damunt del foc o al soroll que fa un cabell qual se'l frega entre els dits davant l'orella. Tenen l'origen a l'alvèol pulmonar. ((ranera crepitant))