Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "recls" dins totes les àrees temàtiques

alienació d'inversions reals públiques alienació d'inversions reals públiques

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alienació d'inversions reals públiques, n f
  • es  enajenación de inversiones reales públicas
  • en  alienation of real government investment

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  becs reials, n m pl
  • ca  camelina, n f alt. sin.
  • ca  becs reals, n m pl var. ling.
  • nc  Camelina sativa (L.) Crantz subsp. microcarpa (DC.) Hegi et Em. Schmid
  • nc  Camelina microcarpa DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

becs reials becs reials

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  becs reials, n m pl
  • ca  camelina, n f alt. sin.
  • ca  becs reals, n m pl var. ling.
  • nc  Camelina sativa (L.) Crantz subsp. microcarpa (DC.) Hegi et Em. Schmid
  • nc  Camelina microcarpa DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

dies reals/360 dies reals/360

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dies reals/360, n m pl
  • es  días reales/360
  • fr  nombre de jours/360
  • it  giorni effettivi/360
  • en  actual/360
  • de  Eurozinsmethode

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Definició
Regla que aplica l'Eurosistema per a determinar el nombre de dies en el càlcul dels interessos d'un crèdit i que consisteix a comptar els dies naturals per als quals es concedeix el crèdit partint de la consideració que l'any és de 360 dies.
dimensions reals dimensions reals

<Transports > Manipulació de materials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 830:2008 Contenidors per al transport de mercaderies: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 830:1999).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 117 Contenidors i Caixes Mòbils per al Transport de Mercaderies, la secretaria del qual és a càrrec de la Fundació ICIL. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Fundació ICIL. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  dimensions reals, n f pl
  • es  dimensiones reales
  • fr  dimensions réelles
  • en  actual dimensions
  • cod  5.2.1.2

<Contenidors>

Definició
Dimensions exteriors màximes totals (incloent-hi les toleràncies positives quan són aplicables) de la longitud, l'amplària i l'alçària, mesurades al llarg de les vores exteriors del contenidor.

Nota

  • Les toleràncies diagonals, aplicables a cada una de les sis cares del contenidor, s'expressen com a diferències admissibles entre les longituds de les diagonals (mesurades entre els centres de les obertures dels vèrtexs) de la cara corresponent. Les toleràncies diagonals són permeses fins i tot quan les dimensions entre cantoneres de la superfície en qüestió tenen valors màxims.
diverticle de l'infundíbul diverticle de l'infundíbul

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  diverticle de l'infundíbul, n m
  • ca  recés infundibular, n m sin. compl.
  • la  aditus ad infundibulum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Extrem inferior de l'infundíbul o vèrtex del tercer ventricle, que acaba a la meitat superior de la tija pituïtària.
esclerodèrmia lineal de cop de sabre esclerodèrmia lineal de cop de sabre

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  esclerodèrmia lineal de cop de sabre, n f
  • es  esclerodermia lineal en golpe de sable, n f
  • es  ECLS, n f sigla
  • fr  sclérodermie linéaire en coup de sabre, n f
  • en  lineal scleroderma en coup de sarbre, n
  • en  LSCS, n sigla

<Malalties minoritàries > Epilèpsies>

espai de Kuhnt espai de Kuhnt

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espai de Kuhnt, n m
  • ca  espai prezonular de Kuhnt, n m sin. compl.
  • ca  espai zonular, n m sin. compl.
  • ca  recés de la cambra posterior, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Definició
Cadascun dels petits espais lliures que resten entre la zònula i els solcs dels processos ciliars, que comuniquen extensament amb la cambra posterior de l'ull.
espai de Prussak espai de Prussak

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espai de Prussak, n m
  • ca  recés superior de la membrana del timpà, n m sin. compl.
  • ca  sac de Prussak, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Espai de la caixa del timpà limitat pel lligament extern del martell, la membrana de Shrapnell i el coll i l'apòfisi curta del martell.
espai subfrènic espai subfrènic

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espai subfrènic, n m
  • ca  pis supramesocòlic, n m sin. compl.
  • ca  recés subfrènic, n m sin. compl.
  • ca  regió supramesocòlica, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Espai de la cavitat peritoneal comprès entre el diafragma i el còlon transvers. Conté el fetge, l'estómac, el pàncrees i la melsa. Els seus límits són: per davant, la cavitat previsceral on s'obre i la paret abdominal anterior; per darrere, la paret dorsolumbar; per dalt, la volta diafragmàtica; per baix, el còlon transvers i el seu meso, prolongat lateralment pels dos lligaments frenocòlics dret i esquerre. Es divideix en diversos compartiments o espais: interhepatodiafragmàtic dret i esquerre, subhepàtic, gàstric, esplènic i bossa omental. Els espais interhepatodiafragmàtics dret i esquerre també són anomenats espais subfrènic dret i esquerre, denominació probablement confusionària.