Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "recollida" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acolliment, n m
- ca acollida, n f sin. compl.
- es acogida
- es acogimiento
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Constitueix una mesura temporal que no crea cap vincle familiar entre el menor acollit i les persones o les institucions acollidores. Atenent a les circumstàncies que envolten l'aplicació d'aquesta mesura i a la finalitat que es persegueix, hi ha diferents tipus d'acolliment 37: l'acolliment 37 simple en família o en institució, i l'acolliment 37 preadoptiu.
L'acolliment 37 s'introdueix en l'ordenament civil català amb la Llei sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (LPMA). Aquesta Llei respon, bàsicament, a la necessitat de protegir els menors, especialment quan es troben en una situació de desemparament. La Resolució del Parlament de Catalunya 194/III, del 3 de març de 1991, sobre els drets de la infància, apuntava ja aquesta idea, en recollir el dret de l'infant desemparat a «una protecció i una assistència que substitueixin l'atenció familiar mitjançant un recurs alternatiu». La resolució de l'organisme públic competent (art. 1 al 7 Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció [RPMDA]) mitjançant la qual declara que un menor es troba en una situació de desemparament constitueix un requisit indispensable per a l'aplicació de qualsevol mesura de protecció d'aquest menor (art. 1 LPMA): es considera desemparada la persona menor d'edat que es troba en una situació de fet en la qual li manquen els elements bàsics -materials i morals- per al desenvolupament integral de la seva personalitat (art. 2 LPMA).
La declaració de desemparament comporta que l'organisme públic corresponent assumeixi automàticament les funcions tutelars (art. 3.1 LPMA). I, precisament en l'exercici d'aquesta tutela, l'organisme públic adopta qualsevol de les mesures establertes per l'article 5 de la LPMA, per a assegurar una millor protecció dels menors desemparats. La mesura de l'acolliment 37 comportarà la separació dels menors de llur entorn familiar i la integració en un ambient adequat per a satisfer llurs necessitats físiques i morals. La persona o institució acollidora assumeix la funció de guarda, i esdevé obligada a vetllar pel menor, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral (art. 10.2 LPMA).
L'acolliment 37 simple es configura com una mesura transitòria, pensada principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament dels menors, a curt termini, a llur nucli familiar d'origen (art. 10.1 LPMA). Aquest tipus d'acolliment 37 es pot produir en el si d'una família -família extensa dels menors o família aliena (art. 54 RPMDA)- o, en una institució o centre col·laborador de l'Administració (art. 10 al 12 LPMA), encara que, pensant en l'interès dels menors, s'atorga preferència a l'acolliment 37 simple en família (art. 12.1 LPMA).
L'acolliment 37 en una institució es presenta com una mesura subsidiària, solament a manca d'una persona o d'una família acollidores i, en tot cas, quan l'acolliment 37 simple té lloc en una institució o centre, s'estableix que la convivència s'ha d'assemblar tant com es pugui a un règim familiar que proporcioni un tracte afectiu i permeti als menors una vida quotidiana personalitzada (art. 12.3 LPMA).
L'acolliment 37 preadoptiu constitueix també una situació transitòria, que té per finalitat -a diferència de l'acolliment 37 simple-, no pas el retorn dels menors a llur família d'origen, sinó l'adopció d'aquests per part de la família acollidora: es configura com un pas previ o període de prova per a l'adopció, encara que es pot extingir sense que es produeixi l'adopció. Les circumstàncies que comportaran l'aplicació d'aquesta mesura constitueixen situacions de desemparament que presenten una especial gravetat o permanència en el temps (art. 13 LPMA), que dificulten, i fins i tot impossibiliten, el reintegrament dels menors en llur família originària.
Amb caràcter general, l'acolliment 37, en tant que mesura de protecció de menors desemparats, s'extingeix quan desapareixen les circumstàncies que han provocat l'adopció de la mesura, o, d'acord amb el caràcter temporal que té, pel transcurs del temps de durada (art. 16 i 17 LPMA).
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca acolliment de les parts, n m
- ca acollida de les parts, n f sin. compl.
- es acogida de las partes, n f
<02.Procés de mediació > 04.Fases. Resultats>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acollit | acollida, n m, f
- es acogido | acogida
<Dret civil > Dret de família>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acollit | acollida, n m, f
- es acogido | acogida, n m, f
<Dret civil>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca alberó, n m var. ling.
- ca arbassons, n m pl var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca aubons, n m pl var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus albus Mill.
- nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca alberó, n m var. ling.
- ca arbassons, n m pl var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca aubons, n m pl var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus albus Mill.
- nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca alberg d'acollida, n m
- es albergue de acogida
<Serveis socials > Establiments i recursos>
Definició
Nota
- Alguns albergs d'acollida ofereixen també serveis de suport durant el dia.
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca aplegapilotes, n m, f
- ca recollidor de pilotes | recollidora de pilotes, n m, f
- es recogepelotas
- fr ramasseur de balles
- en ball boy, n m
- en ball girl, n f
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aplegapilotes, n m, f
- ca recollidor de pilotes | recollidora de pilotes, n m, f
- es recogedor de pelotas
- fr ramasseur de balles
- en ball boy
- eu pilota-biltzaile
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aplegapilotes, n m, f
- ca recollidor de pilotes | recollidora de pilotes, n m, f
- es recogepelotas
- fr ramasseur de balles
- en ball boy | ball girl
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
