Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "reescrit" dins totes les àrees temàtiques
<Biblioteconomia. Documentació > Documents>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca opistògraf, n m
- ca reescrit, n m sin. compl.
- es opistógrafo
- fr écrit de deux côtés
- fr opistographe
<Biblioteconomia. Documentació > Documents>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>
Definició
<Biblioteconomia. Documentació > Documents>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca palimpsest, n m
- ca reescrit, n m sin. compl.
- es palimpsesto
- fr palimpseste
- en palimpsest
<Biblioteconomia. Documentació > Documents>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rescripte, n m
- ca reescrit, n m sin. compl.
- es rescripto
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret canònic>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rescripte, n m
- ca reescrit, n m sin. compl.
- es rescripto
<Dret canònic>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El rescripte el regulen els cànons del 59 al 75 del Codi de dret canònic del 1983. El dret canònic clàssic fixava el rescripte com un negoci bilateral semblant a la donació, que es perfeccionava amb l'acceptació de la gràcia pel sol·licitant (decretals Quia cunctis, d'Innocenci IV i Si tibi absenti, de Bonifaci VIII). La necessitat d'acceptació posterior desaparegué en el Codi de dret canònic del 1917 i va entrar en l'esfera del dret administratiu.
El fi immediat del rescripte és el bé particular dels peticionaris, però sempre tenint en compte el bé públic com a fi últim. Els interessats, en fer la petició, aporten a l'autoritat els elements de judici, de manera que la càrrega de la prova en el procediment o possible investigació recau sobre els peticionaris. La investigació d'ofici té un sentit més secundari i supletori.
Els rescriptes es diferencien dels decrets singulars (càn. 48) en el fet que aquests són actes administratius pels quals l'autoritat comunica una decisió, fa una provisió o ordena quelcom, sense que calgui una petició prèvia dels interessats (encara que n'hi podria haver). Tenen un caràcter més governatiu, autoritatiu i autònom que els rescriptes, que depenen més de la petició dels interessats; per això, l'autoritat ha de fer les seves pròpies investigacions i els procediments per a arribar a una decisió, i tenen una finalitat immediata de bé públic.
