Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "reescrit" dins totes les àrees temàtiques

opistògraf opistògraf

<Biblioteconomia. Documentació > Documents>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  opistògraf, n m
  • ca  reescrit, n m sin. compl.
  • es  opistógrafo
  • fr  écrit de deux côtés
  • fr  opistographe

<Biblioteconomia. Documentació > Documents>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definició
Manuscrit amb lletra a l'anvers i al revers.
palimpsest palimpsest

<Biblioteconomia. Documentació > Documents>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  palimpsest, n m
  • ca  reescrit, n m sin. compl.
  • es  palimpsesto
  • fr  palimpseste
  • en  palimpsest

<Biblioteconomia. Documentació > Documents>

Definició
Text escrit al damunt d'un altre després d'esborrar-lo.
rescripte rescripte

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rescripte, n m
  • ca  reescrit, n m sin. compl.
  • es  rescripto

<Història del dret>

Definició
Resposta escrita d'un emperador romà o d'un príncep o princesa sobirà, a una consulta feta per un magistrat o pel governador d'una província sobre una qüestió de govern.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
rescripte rescripte

<Dret canònic>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rescripte, n m
  • ca  reescrit, n m sin. compl.
  • es  rescripto

<Dret canònic>, <Història del dret>

Definició
Acte administratiu pel qual l'autoritat eclesiàstica concedeix quelcom a petició d'una persona interessada, sovint un privilegi o una dispensa, sempre per escrit.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El rescripte el regulen els cànons del 59 al 75 del Codi de dret canònic del 1983. El dret canònic clàssic fixava el rescripte com un negoci bilateral semblant a la donació, que es perfeccionava amb l'acceptació de la gràcia pel sol·licitant (decretals Quia cunctis, d'Innocenci IV i Si tibi absenti, de Bonifaci VIII). La necessitat d'acceptació posterior desaparegué en el Codi de dret canònic del 1917 i va entrar en l'esfera del dret administratiu.
    El fi immediat del rescripte és el bé particular dels peticionaris, però sempre tenint en compte el bé públic com a fi últim. Els interessats, en fer la petició, aporten a l'autoritat els elements de judici, de manera que la càrrega de la prova en el procediment o possible investigació recau sobre els peticionaris. La investigació d'ofici té un sentit més secundari i supletori.
    Els rescriptes es diferencien dels decrets singulars (càn. 48) en el fet que aquests són actes administratius pels quals l'autoritat comunica una decisió, fa una provisió o ordena quelcom, sense que calgui una petició prèvia dels interessats (encara que n'hi podria haver). Tenen un caràcter més governatiu, autoritatiu i autònom que els rescriptes, que depenen més de la petició dels interessats; per això, l'autoritat ha de fer les seves pròpies investigacions i els procediments per a arribar a una decisió, i tenen una finalitat immediata de bé públic.