Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rega" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferradissa, n f
  • ca  congret d'ase, n m alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de quatre fulles, n f alt. sin.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. peregrina

<Botànica > rubiàcies>

aferrapedres aferrapedres

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  agafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  cabot xuclador, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  ventosa, n f sin. compl.
  • ca  xafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xucladits, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  agafa roques, n m var. ling.
  • ca  agafarroques, n m var. ling.
  • ca  gafa rocas, n m var. ling.
  • ca  pega roques, n m var. ling.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  peix-porc, n m var. ling.
  • ca  peix-porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucla dit, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster
  • nc  Lepadogaster biciliatus var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouani var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouanii var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
  • es  chafarrocas
  • es  chupadedos
  • es  pegadizo
  • es  sapo de mar
  • fr  barbier
  • fr  lépadogastère de Gouan

<Peixos > Gobiesòcids>

aigua règia aigua règia

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aigua règia, n f
  • es  agua regia
  • fr  eau régale
  • it  acqua regia
  • en  aqua regia
  • de  Königswasser

<Gemmologia > Aparells i complements>

Definició
Mescla d'un volum d'àcid nítric i de dos volums d'àcid clorhídric, tots dos concentrats.

Nota

  • El nom prové del fet que permet l'atac dels metalls nobles, especialment l'or, perquè és l'única substància capaç de dissoldre'l.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química inorgànica>

Definició

Nota

aigua règia aigua règia

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aigua règia, n f
  • ca  àcid hidrocloronítric, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Mescla d'un volum d'àcid nítric i de 3 o 4 volums d'àcid clorhídric, tots dos concentrats. Els alquimistes l'anomenaren aqua regia per la seva acció sobre el rei dels metalls, l'or.
aliatge aliatge

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aliatge, n m
  • es  aleación
  • fr  alliage
  • it  lega
  • en  alloy
  • de  Legierung

<Gemmologia > Conceptes generals>

Definició
Substància metàl·lica composta per més d'un element.
altura de sega altura de sega

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  altura de sega, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Altura des de l'extrem superior de les fulles fins al sòl, mesurada verticalment, immediatament després del tall.
arcuació cega arcuació cega

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arcuació cega, n f
  • es  arquería ciega

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Arcuació d'arcs cecs.
arruga arruga

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arruga, n f
  • es  arruga
  • fr  ride
  • it  piega
  • it  ruga
  • en  ruga
  • en  wrinkle
  • de  Falk
  • de  Runzel

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Solc o plec de la pell.
arxipreste arxipreste

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arxipreste, n m
  • ca  degà, n m sin. compl.
  • ca  vicari forà, n m sin. compl.
  • es  arcipreste
  • es  decano
  • es  vicario foráneo

<Dret canònic>

Definició
Prevere que exerceix certes atribucions en un arxiprestat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Càrrec que exerceix un prevere posat al capdavant d'un arxiprestat. No es tracta d'una instància intermèdia entre el bisbe o la cúria diocesana i els rectors parroquials; és un ajut a tots els capellans del seu districte arxiprestal.
    En el decret conciliar Christus Dominus (núm. 30.1), és expressament esmentat sota aquesta perspectiva, també en el Motu proprio ecclesiae sanctae (núm. 1.19). El Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83) regula la figura de l'arxipreste en els cànons 553-554. Cal observar que el lloc de la seva normativa segueix el de les parròquies, rectors i vicaris. Això és significatiu: el suport pastoral d'aquest codi envers aquesta figura diocesana. Seguint l'esperit del Concili II del Vaticà, aquest caràcter pastoral, i no solament jurídic i administratiu, es reflectia en el document font d'aquests cànons, Directorium de pastorali ministerio Episcoporum (Ecclesiae Imago), del 22.2.1973: «Veritable sol·licitud apostòlica -puntualitza el número 187-, com a animador de la vida del presbiteri local i coordinador de la pastoral orgànica en el nivell forà.» En aquest sentit, el Concili Provincial Tarragoní (1995) se'n va fer ressò.
    Pel que fa al nomenament, els legisladors universals deixen espais de determinació a la legislació particular. El CDC-83 estableix que serà el bisbe -no pas l'ordinari del lloc- qui, després d'escoltar segons el seu judici prudent els preveres que exerceixen el ministeri, nomenarà l'arxipreste respectiu i només per un temps determinat (càn. 553, § 2). Són facultats mínimes indispensables: coordinar la pastoral en tota la jurisdicció, vetllar per la disciplina, la formació teològica i espiritual dels clergues, així com pel decòrum, i el respecte sobre les funcions religioses en el seu districte, i assistir el company clergue greument malalt. L'arxipreste té l'obligació de celebrar amb dignitat els funerals dels preveres i proveir en aquestes situacions (mort, malaltia) sobre les pertinences de l'Església (càn. 555).