Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "regalia" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cànon, n m
- ca regalia, n f
- es canon
- en rent
- en royalty
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cànon, n m
- ca regalia, n f
- es canon
- en rent
<Economia i empresa>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca regalia, n f
- es regalía
<Història>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca regalia, n f
- ca royalty, n m sin. compl.
- es regalía
- es royalty
- fr redevance
- fr royalty
- en royalty
<Dret>
Definició
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca regalia, n f
- ca royalty, n m sin. compl.
- es regalía
- es royalty
- en royalty
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca regalia, n f
- ca royalty, n m sin. compl.
- es regalía
- es royalty
- fr redevance
- fr royalty
- en royalty
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca regalia, n f
- ca royalty, n m sin. compl.
- es regalía
- es royalty
- en royalty
<Economia i empresa>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca regalia, n f
- es regalía
- en regal
<Música>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca regalia, n f
- es regalía
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Es va originar en temps del regne visigòtic, quan els reis tenien una sèrie de drets sobre les terres ermes, les muntanyes o les mines. A l'alta edat mitjana, els reis cristians van heretar aquests drets i, en els segles centrals de l'edat mitjana, les regalies van augmentar de manera quantitativa i qualitativa gràcies a les grans possibilitats que els reis van obtenir de la utilització del dret romà. A les prerrogatives d'explotació que els reis tenien sobre les terres de poca productivitat, la caça i la pesca, les salines o les mines, s'hi han d'afegir els tributs que obtenien per l'encunyació de moneda que ja havien donat, en els temps de la monarquia visigòtica, l'Administració de la justícia en el nivell més alt, els tributs de guerra (la fonsadera i el yantar). D'altra banda, un cop la Reconquesta va continuar el seu curs, els monarques cristians també van aconseguir els drets dels burots dels sedaires (alcaicerías) o dels magatzems públics (almonas). Així, els monarques medievals van intentar mostrar poder sobre llurs possessions i, a més, augmentar els ingressos de la hisenda règia. No obstant això, gran part dels recursos de què disposaven els reis cristians a la Península venien d'aquestes regalies.
Quant al dret privatiu que els reis tenien de l'aprofitament de les muntanyes, l'explotació dels recursos sobre els boscos implicava el pagament d'un tribut o gabella que a Catalunya va rebre el nom de forestatge i a Castella el de montazgo. Pel que fa a l'ús dels prats, que es dedicaven a la pastura de la cabanya ramadera, el tribut va rebre el nom de herbatge. No obstant això, els monarques van cedir l'explotació d'aquests recursos tant a la noblesa com als municipis, atès que ja no aportaven grans beneficis al tresor reial. Van obtenir més beneficis els monarques de la regalia associada a l'encunyació de la moneda. Aquests ingressos provenien de la plusvàlua que sumaven el valor de la primera matèria amb la qual es fabricava la moneda i el valor nominal de la moneda al mercat.
La regalia de les mines a Castella estava registrada a Las Siete Partidas d'Alfons X el Savi i van ser molt rellevants per a hisenda malgrat les concessions que els reis van atorgar als nobles. A més, a les Corts de Briviesca del 1387, el rei Joan I de Castella va autoritzar la lliure explotació de les mines a qui les explotés a terres que fossin de la seva propietat. Tot i això, la regalia minera va continuar suposant una àmplia font d'ingressos per als reis, atès que els amos de les mines estaven obligats a cedir dos terços dels beneficis obtinguts amb l'explotació de minerals. A Aragó els reis també van tenir el dret privatiu sobre les mines, encara que el monarca arrendava amb freqüència l'explotació minera a particulars.
Les salines també van ser objecte de les regalies medievals. En el cas castellà, aquesta regalia també apareixia reglamentada a Las Siete Partidas. El monarca tenia el domini i l'explotació de les salines del regne, encara que moltes, abans del segle XII, havien estat propietat dels senyorius. Els reis de Lleó i Castella només van poder fer efectiu llur poder privatiu sobre aquests recursos a partir de la primera meitat del segle XI, en temps d'Alfons VII, moment en el qual les salines van passar a ser una regalia, a excepció de les que havia cedit el rei mateix. A les salines reials, els alvareros s'encarregaven de vendre la sal i de recaptar els tributs. Més tard, durant el regnat d'Alfons VIII, es va establir l'arrendament de les salines reials durant un temps i un pagament anual determinats. Malgrat tot, ja al segle XIV amb Alfons XI al tron, la Corona va fer servir la regalia de les salines i va convertir l'explotació d'aquest recurs en un autèntic monopoli reial. D'altra banda, a Aragó les salines es dividien en les que pertanyien al rei i les que estaven sotmeses al domini de particulars. Encara que Pere III va intentar tenir uns privilegis semblants als dels monarques castellans, l'intent de crear un monopoli reial sobre l'extracció de la sal va fracassar. Els reis d'Aragó es van haver d'esperar fins a principi del segle XIV per a rebre tributs a través del comerç saliner.
Les regalies també van tenir efecte sobre una sèrie de drets que els reis van mantenir respecte a la influència que exercien en afers eclesiàstics. Les prerrogatives dels reis sobre la clerecia van abastar un ampli espectre que va anar des del patronat regi, dret dels reis a nomenar o presentar candidats per a ocupar els alts càrrecs eclesiàstics; el permís regi, basat en el dret sobre el control dels documents procedents de la Santa Seu; els recursos de força, és a dir, el poder del rei d'intervenir en un procés judicial eclesiàstic; i la regalia d'amortització, o la facultat dels reis d'intervenir els béns seents de la clerecia. Aquestes regalies van fomentar l'enfrontament entre l'autoritat civil i l'eclesiàstica i es va arribar a convertir, per als reis, en una autèntica doctrina política, el regalisme. Els Reis Catòlics van ser els primers d'exercir una política notablement regalista, i van obtenir la regalia del patronat regi i del permís regi o plàcet. Aquestes pràctiques van continuar durant els regnats successius de la dinastia d'Habsburg a Espanya. Així doncs, la intervenció en la provisió de càrrecs eclesiàstics va ser bastant habitual. Tot i això, el regalisme a Espanya va arribar al zenit amb la dinastia dels Borbons, la qual fins i tot va arribar a trencar relacions amb Roma durant el regnat de Felip V a conseqüència del posicionament del pontífex a la banda de l'arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió. Malgrat tot, la gran pressió a què es va veure sotmesa la nova dinastia, en un país profundament catòlic, va fer que les relacions es reprenguessin, tot i que encara es van trencar un altre cop després de la negociació fallida d'un concordat el 1713. Finalment, el 1753 el concordat amb la Santa Seu es va poder materialitzar, cosa que va suposar un triomf per a la política realista borbònica perquè el papa Benet XIV va concedir a la monarquia espanyola la prerrogativa del patronat regi. El regalisme dels Borbons es va revitalitzar una altra vegada després de la pugna entre Climent XIII i Carles III, amb el suport de ministres il·lustrats de la talla de Campomanes, Floridablanca i Aranda. Aquestes tensions van donar com a resultat l'expulsió de la Companyia de Jesús el 1767 i l'enfortiment del permís regi, o exequàtur, a l'hora de controlar la documentació que provenia de Roma. Amb la caiguda de l'Antic Règim i l'assentament progressiu del liberalisme a Espanya, la polèmica del regalisme eclesiàstic es va anar esvaint. D'altra banda, el règim liberal va poder fer caure gran part de les regalies de tipus econòmic i civil de què havia gaudit la monarquia fins al final de l'Antic Règim.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca regalia, n f
- ca cànon, n m sin. compl.
- ca royalty, n m sin. compl.
- es canon
- es regalía
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
En determinats casos la contraprestació es fa amb un únic pagament, però la major part de vegades és una quantitat que es paga periòdicament durant la vigència de la llicència, de manera gradual o no, i és habitual que sigui en forma de percentatge concret sobre el preu de venda del producte llicenciat o com una quantitat per cada producte amb llicència venut o fabricat.
Quant al percentatge sobre el preu de venda que normalment s'aplica, depèn del sector concret de què es tracti, per bé que sol oscil·lar entre el 2 % i el 8 %, tot i que en casos específics i especials pot arribar al 10 % o superar-lo.
En els contractes de llicència és habitual establir mecanismes perquè la titular pugui verificar la certesa de les dades que li facilita la llicenciatària; per exemple, hi ha la possibilitat de fer una auditoria sobre la informació comptable rellevant, incloent-hi alguna penalització en el cas que es demostri l'existència d'errors en les dades facilitades.
Per a la quantificació dels danys i perjudicis, la titular dels drets pot optar per l'anomenada regalia hipotètica, que és la que l'infractor hauria pagat en cas que n'hagués demanat l'autorització.
