Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "relegar" dins totes les àrees temàtiques

farcir farcir

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  farcir, v tr
  • es  rellenar
  • fr  farcir
  • en  stuff, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>

Definició
Omplir una vianda amb un farciment.
fulls a elegir fulls a elegir

<Lleure > Filatèlia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fulls a elegir, n m pl
  • es  hojas a escoger

<Lleure > Filatèlia>

Definició
Fulls que contenen segells i s'envien a fi i efecte que el col·leccionista triï els que li falten.
gemegar gemegar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gemegar, v intr
  • es  gemir

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Definició
Sentir-se oprimit, gemir.
gemegar gemegar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Ciències de la salut > Semiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gemegar, v intr
  • es  gemir

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Ciències de la salut > Semiologia>

Definició
Proferir gemecs.
herba de Santa Rosa herba de Santa Rosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Rosa, n f
  • ca  herba maleïda, n f alt. sin.
  • ca  llampoina, n f alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  piorna, n f alt. sin.
  • ca  piorna de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  rosa albardera, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'ase, n f alt. sin.
  • ca  rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • ca  rosa montesca, n f alt. sin.
  • ca  rosa muntesa, n f alt. sin.
  • ca  ampoina, n f var. ling.
  • ca  ampoinera, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  celòria, n f var. ling.
  • ca  empoina, n f var. ling.
  • ca  peronya, n f var. ling.
  • ca  piorn, n m var. ling.
  • ca  piürna, n f var. ling.
  • ca  salòria, n f var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Paeonia humilis Retz. sin. compl.
  • nc  Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

herba de Santa Rosa herba de Santa Rosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Rosa, n f
  • ca  herba maleïda, n f alt. sin.
  • ca  llampoina, n f alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  piorna, n f alt. sin.
  • ca  piorna de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  rosa albardera, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'ase, n f alt. sin.
  • ca  rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • ca  rosa montesca, n f alt. sin.
  • ca  rosa muntesa, n f alt. sin.
  • ca  ampoina, n f var. ling.
  • ca  ampoinera, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  celòria, n f var. ling.
  • ca  empoina, n f var. ling.
  • ca  peronya, n f var. ling.
  • ca  piorn, n m var. ling.
  • ca  piürna, n f var. ling.
  • ca  salòria, n f var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Paeonia humilis Retz. sin. compl.
  • nc  Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

herba morenera herba morenera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba morenera, n f
  • ca  herba santa, n f sin. compl.
  • ca  fàgnalon, n m alt. sin.
  • ca  herba del renegat, n f alt. sin.
  • nc  Phagnalon sp. pl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba morenera herba morenera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba morenera, n f
  • ca  herba santa, n f sin. compl.
  • ca  fàgnalon, n m alt. sin.
  • ca  herba del renegat, n f alt. sin.
  • nc  Phagnalon sp. pl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  llegar, v tr
  • es  legar

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Deixar un llegat a una persona.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llegar, v tr
  • es  legar

<Dret civil>

Definició
Deixar {un bé propi o una deixa} a algú per disposició testamentària.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Va llegar totes les seves obres al museu de la ciutat.
  • Ex.: Segons el testament, el difunt llegava tots els béns a la seva única filla.