Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "repel�s" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluqueta de roca, n f
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca capblau, n m alt. sin.
- ca flor de lluqueta, n f alt. sin.
- ca herba arrapada, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca lluqueta, n f alt. sin.
- ca lluqueta nana, n f alt. sin.
- ca cap blau, n m var. ling.
- ca flor de lloqueta, n f var. ling.
- nc Globularia cordifolia L. subsp. repens (Lam.) Wettst.
- nc Globularia repens Lam. sin. compl.
- nc Globularia nana Lam. var. ling.
<Botànica > globulariàcies>
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca marca de registre, n f
- es marca de registro
- fr rèperes
- en register mark
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Producció>
Definició
Nota
- Com que sovint adopten la forma de creu, marca de registre i creu de registre s'utilitzen generalment com a sinònims.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca registre central de penats i rebels, n m
- es registro central de penados y rebeldes, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Registre Central de Penats i Rebels, n m
- es Registro Central de Penados y Rebeldes
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Creat el 1878, el Registre Central té la seu a Madrid i depèn actualment del Ministeri de Justícia, més concretament, de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia.
La funció principal d'aquest organisme és la gestió centralitzada dels antecedents penals que es deriven de la imposició de sentències condemnatòries (art. 252 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]) i el certificat dels antecedents quan sigui sol·licitada per algun jutjat o tribunal (art. 379 LECr) o per la persona intestada. En el cas de sol·licitud judicial, l'article 379 de la LECr concedeix al cap del Registre un termini de tres dies per a remetre el certificat corresponent. El Registre també s'encarrega d'anotar les mesures de seguretat imposades per la jurisdicció penal.
D'acord amb l'article 136.4 del Codi penal (CP), les inscripcions al Registre no són públiques i mentre són vigents només s'han d'emetre certificats amb les limitacions i les garanties establertes en les normes específiques. Els certificats s'han de lliurar quan la persona interessada o els jutges o els tribunals ho sol·licitin. El Registre també ha d'emetre certificats per a les oficines del cens electoral en el cas de les penes que comporten privació del dret de sufragi (Reial decret 435/1992, del 30 d'abril).
El Registre conté una secció separada i reservada per a les penes privatives de llibertat que estiguin suspeses (art. 82 CP), i només els jutges i els tribunals en poden demanar els antecedents. En el cas que es revoqui la suspensió, la pena s'ha d'inscriure en la secció principal del Registre. En canvi, en els casos que ha transcorregut el termini de suspensió sense que s'hagi tornat a delinquir s'ha de cancel·lar la inscripció feta en la secció especial (art. 85 CP) i l'antecedent penal no es pot tenir en compte a cap efecte.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca registre de penats i rebels, n m
- es registro de penados y rebeldes, n m
<Dret penal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca registre de penats i rebels, n m
- es registro general de penados y rebeldes
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Escultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca repel, n m
- es repelón
<Arts > Escultura>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca repel, n m
- es repelo
- fr fibre
<Fusteria > Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca repel, n m
- es repelo, n m
- fr fibre, n f
- eu bizar, n
<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca repeló, n m
- ca desenemic, n m sin. compl.
- ca enemic, n m sin. compl.
- ca padrastre, n m sin. compl.
- ca reveixí, n m sin. compl.
- es padrastro
- es repelón
- es respigón
- fr envie
- en hangnail
<Imatge personal>, <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
