Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "reputaci" dins totes les àrees temàtiques

ballesta ballesta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballesta, n f
  • ca  bot, n m sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  peix ballesta, n m sin. compl.
  • ca  peix bot, n m sin. compl.
  • ca  pistola, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  reputa, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  surer, n m sin. compl.
  • ca  pex ballesta, n m var. ling.
  • ca  pez ballesta, n m var. ling.
  • ca  tocinet, n m var. ling.
  • nc  Balistes capriscus
  • nc  Balistes carolinensis var. ling.
  • nc  Balistes forcipatus var. ling.
  • es  cabrio
  • es  pejepuerco blanco
  • es  pez ballesta
  • fr  baliste commun
  • fr  baliste gris
  • fr  balistes-cabri
  • en  clown triggerfish
  • en  grey triggerfish
  • en  triggerfish

<Peixos > Balístids>

ballesta ballesta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballesta, n f
  • ca  bot, n m sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  peix ballesta, n m sin. compl.
  • ca  peix bot, n m sin. compl.
  • ca  pistola, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  reputa, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  surer, n m sin. compl.
  • ca  pex ballesta, n m var. ling.
  • ca  pez ballesta, n m var. ling.
  • ca  tocinet, n m var. ling.
  • nc  Balistes capriscus
  • nc  Balistes carolinensis var. ling.
  • nc  Balistes forcipatus var. ling.
  • es  cabrio
  • es  pejepuerco blanco
  • es  pez ballesta
  • fr  baliste commun
  • fr  baliste gris
  • fr  balistes-cabri
  • en  clown triggerfish
  • en  grey triggerfish
  • en  triggerfish

<Peixos > Balístids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  jutjar, v tr
  • ca  considerar, v tr sin. compl.
  • ca  judicar, v tr sin. compl.
  • ca  reputar, v tr sin. compl.
  • es  considerar
  • es  juzgar
  • es  reputar

<Dret>

Definició
Opinar que {una cosa} és de tal o tal manera o que té tal o tal qualitat.

Nota

  • Ex.: Els ciutadans han jutjat les paraules del president dignes del seu càrrec.
  • Ex.: L'alcalde va considerar la professionalitat dels tècnics mereixedora de reconeixement.
  • Ex.: Consideren el regidor d'Urbanisme un bon polític.
  • Ex.: Han jutjat els seus actes mereixedors de càstig.
  • Ex.: Les autoritats sempre l'havien reputat una bona ciutadana.
reflex de reptació reflex de reptació

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  reflex de reptació, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Pediatria>

Definició
Intent d'avançar que realitza amb les cuixes i les cames (no amb els braços) el nadó o lactant col·locat de sobines.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  refutació, n f
  • es  refutación
  • en  refutation
  • de  Widerlegung

<Filosofia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  refutació, n f
  • es  refutación

<Literatura>

Definició
Part d'un discurs en què es respon a les objeccions.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  refutació, n f
  • es  refutación
  • fr  réfutation
  • en  refutation
  • de  Widerlegung

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Variant que posa de manifest un defecte de la variant a què respon.
reptació reptació

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  reptació, n f
  • ca  arrossegament, n m sin. compl.
  • es  reptación
  • fr  charriage
  • fr  reptation
  • en  rolling

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Transport de la neu pel vent>

Definició
Transport de neu per vent poc intens, en què les partícules són arrossegades sense aixecar-se de terra.
reptació reptació

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  reptació, n f
  • ca  arrossegament, n m sin. compl.
  • es  reptación
  • fr  charriage
  • fr  reptation
  • en  rolling

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Transport de la neu pel vent>

Definició
Transport de neu per vent poc intens, en què les partícules són arrossegades sense aixecar-se de terra.
reptació reptació

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  reptació, n f
  • es  reptación
  • fr  fluage
  • en  creep

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definició
Moviment lent dels grans de neu a causa de la porositat o dels efectes mecànics com ara la deformació dels grans.

Nota

  • La proporció és d'un 90% de porositat i un 10% d'efectes mecànics.