Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "retreures" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca amfineures, n m pl
- ca tetraneures, n m pl sin. compl.
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anticipar, v tr
- ca avançar, v tr sin. compl.
- ca bestraure, v tr sin. compl.
- ca bestreure, v tr sin. compl.
- es anticipar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'empresa ha anticipat la paga extra als treballadors.
Ex.: Ha demanat al seu cap si li pot avançar el sou.
Ex.: Han decidit bestraure els serveis que els tècnics duran a terme a l'empresa durant aquest mes.
Ex.: Del total que ha de pagar l'Ajuntament per les obres, en bestreurà dos mil euros.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca correcció d'estil, n f
- es corrección de estilo
- fr correction d'épreuves
- en proofreading
<Brànding > Brànding verbal>
Definició
<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca correcció de proves, n f
- es corrección de pruebas
- fr correction d'épreuves
- en proofreading
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>
<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca corrector de proves | correctora de proves, n m, f
- es corrector de pruebas
- fr correcteur d'épreuves
- en proofreader
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>
<Llengua. Literatura > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corrector de proves | correctora de proves, n m, f
- ca corrector d'impremta | correctora d'impremta, n m, f sin. compl.
- ca corrector de proves d'impremta | correctora de proves d'impremta, n m, f sin. compl.
- ca corrector tipogràfic | correctora tipogràfica, n m, f sin. compl.
- es corrector de galeradas
- es corrector de imprenta
- es corrector de pruebas
- es corrector de pruebas de imprenta
- es corrector tipográfico
- fr correcteur d'épreuves
- fr correcteur typographique
- fr lecteur-correcteur
- fr réviseur
- en printer's reader
- en proofreader
- en reader
<Llengua. Literatura > Ocupacions>
Definició
Nota
- La denominació corrector -a tipogràfic -a s'utilitza també amb un significat més restringit per a referir-se a la persona que adequa textos a les convencions tipogràfiques establertes per un servei de publicacions.
<Serveis de traducció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Norma UNE-EN ISO 17100:2015 Serveis de traducció. Requisits per als serveis de traducció i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 17100:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada per l'Associació Espanyola de Normalització (UNE). El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC).
- ca corrector de proves | correctora de proves, n m, f
- es corrector de pruebas | correctora de pruebas, n m, f
- fr correcteur d'épreuves | correctrice d'épreuves, n m, f
- en proofreader, n
<Serveis de traducció>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca corrector de textos | correctora de textos, n m, f
- es corrector de textos | correctora de textos
- fr correcteur d'épreuves | correctrice d'épreuves
- en proofreader
<Brànding > Brànding verbal>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca detreure, v tr
- es detraer
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Amb la seva estratègia, l'advocat de la defensa va aconseguir detreure l'atenció del jurat respecte dels càrrecs de l'acusació.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
