Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ritual" dins totes les àrees temàtiques

procediment de reconeixement mutu procediment de reconeixement mutu

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  procediment de reconeixement mutu, n m
  • ca  PRM, n m sigla
  • es  procedimiento de reconocimiento mutuo, n m
  • es  PRM, n m sigla
  • fr  procédure de reconnaissance mutuelle, n f
  • fr  PRM, n f sigla
  • en  mutual recognition procedure, n
  • en  MRP, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Procediment de registre d'un medicament en què l'aprovació d'una autorització de comercialització en un estat membre de la Unió Europea permet obtenir posteriorment la mateixa autorització en un o més d'un de la resta d'estats membres.
prolapse mitral prolapse mitral

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  prolapse mitral, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>

Definició
Prolapse de la vàlvula mitral en direcció a l'aurícula. Pot produir una regurgitació mitral amb dilatació ventricular. Es presenta probablement com a resultat d'una degeneració mixomatosa de la vàlvula, especialment de la valva posterior, o bé a causa d'una elongació de les cordes tendinoses corresponents. Hom l'observa en dones joves i en la síndrome de Marfan. A vegades s'associa amb malformacions diverses (paladar ogival, comunicació interauricular).
quarta vidual quarta vidual

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  quarta vidual, n f
  • es  cuarta viudal

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Quarta part de l'herència líquida del cònjuge premort que el cònjuge supervivent té dret a exigir als seus hereus per tal de garantir mitjans econòmics suficients per a la seva còngrua sustentació, atesos el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i l'actiu hereditari.

Nota

  • La quarta vidual és compatible amb l'usdefruit vidual i no atribueix al cònjuge supervivent la qualitat d'hereu del premort ni el dret d'acréixer en la seva successió.
quarta vidual quarta vidual

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quarta vidual, n f
  • es  cuarta vidual, n f

<Dret civil>

quarta vidual quarta vidual

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quarta vidual, n f
  • es  cuarta vidual

<Dret civil>

Definició
Atribució successòria legal en virtut de la qual es reconeix als cònjuges vidus o als convivents supervivents dels causants el dret a obtenir fins a la quarta part del valor de l'actiu hereditari líquid, en la mesura que ho necessitin, per a atendre i satisfer llurs necessitats.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La quarta vidual és una institució tradicional del dret civil català, l'origen de la qual es troba en el dret romà, que la configurava com un benefici vidual a favor de la vídua indotada. Actualment, es troba regulada pel capítol II del títol V del llibre IV del Codi civil de Catalunya (CCCat), concretament en els articles del 452-1 al 452-4.
    A l'hora de decidir l'atribució successòria, cal tenir en compte el nivell de vida de què gaudia el cònjuge vidu durant la convivència i el patrimoni relicte, l'edat, l'estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant.
    Per gaudir de la titularitat del dret a la quarta vidual cal que es compleixin dos requisits: el requisit jurídic, relacionat amb les persones que poden ser les beneficiàries, i el requisit econòmic, referent a la situació econòmica dels beneficiaris. Si no hi concorren aquests dos requisits, no neix el dret a la quarta vidual. Tanmateix, si els beneficiaris estan en alguna de les situacions que es regulen en l'article 442-6 en el moment de l'obertura de la successió, no tindran dret a reclamar la quarta vidual (art. 452-2). En aquest sentit, i en relació amb el primer requisit, cal dir que els beneficiaris de la quarta són el cònjuge vidu o el convivent supervivent d'una unió estable de parella. La consideració d'aquest últim beneficiari respon al criteri que inspira la regulació del llibre IV d'equiparar la família matrimonial a la família no matrimonial. Cal tenir en compte que els beneficiaris de la quarta vidual són, d'una banda, titulars del dret de crèdit o de la facultat que els permet reclamar o retenir el valor corresponent a la quarta vidual que sigui necessari per a atendre llurs necessitats, i d'altra banda, són també titulars dels béns hereditaris adquirits com a conseqüència d'aquest exercici, i n'ostenten la titularitat. La consideració de cònjuge vidu exigeix la concurrència de dues circumstàncies: que sigui efectivament cònjuge del premort o que la relació matrimonial que el vinculava existeixi en el moment de la defunció, i que a més, convisqués amb el causant en aquell moment. La necessitat que el beneficiari de la quarta vidual convisqui amb el causant en el moment de la defunció és rellevant en els dos tipus de beneficiaris. De fet, cal que sigui efectiva i es fonamenti en una convivència real. Per gaudir de la titularitat del dret a la quarta vidual cal atendre també a la situació econòmica dels beneficiaris.
    El segon requisit, l'econòmic, considera que el dret a la quarta vidual només neix quan el cònjuge vidu o el convivent supervivent no tenen recursos econòmics suficients per a satisfer les necessitats bàsiques. Per tant, la finalitat d'aquesta institució és que tant el cònjuge vidu com el convivent supervivent puguin satisfer les necessitats, en la mesura que la mort del causant els pot afectar o perjudicar, cosa que posa en relleu el caràcter alimentari del dret a la quarta vidual.
    Per a calcular la quarta vidual es parteix del valor dels béns de l'actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant i se'n descompta només el valor dels béns de l'herència atribuïts als beneficiaris d'aquesta. A la quantitat resultant s'ha d'afegir el valor dels béns donats o alienats pel causant per un altre títol gratuït, però sense incloure-hi les donacions fetes al cònjuge vidu o al convivent supervivent (art. 452-3).
    La satisfacció del dret a la quarta vidual es pot produir de dues maneres diferents segons qui ostenta la posició d'hereu en la successió del causant. Si els beneficiaris són hereus, la satisfacció es realitza retenint els béns hereditaris que siguin necessaris per a aquest fi, i no poden ser reclamats. Si, en canvi, la posició d'hereu correspon a una altra persona, la satisfacció de la quarta vidual incumbeix a aquesta persona des del moment en què se li reclama -judicialment o extrajudicialment. A partir de la reclamació, la quarta vidual merita interès.
    Pel que fa als subjectes legitimats per a pagar la quarta vidual, l'article 452-4.2 es refereix a l'hereu i a les persones facultades per a pagar. I pel que fa a l'objecte de compliment de la quarta vidual, es pot pagar en diners o en béns de l'herència.
  • V. t.: quarta marital n f
quota vidual quota vidual

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quota vidual, n f
  • es  cuota vidual, n f

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quota vidual, n f
  • es  cuota viudal

<Dret>

Definició
Llegítima usufructuària que pertoca al cònjuge supervivent en cas de situació intestada.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
règim real règim real

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  règim real, n m
  • es  régimen real
  • en  actual flow

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Règim d'aportacions realment circulant en un punt determinat d'un riu, mesurat en cabals mitjans diaris o mensuals, o en aportacions totals mensuals i estès a una sèrie d'anys consecutius.

Es defineix en contraposició al ^règim ratural^.
regurgitació mitral reumàtica regurgitació mitral reumàtica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  regurgitació mitral reumàtica
  • en  rheumatic mitral regurgitation

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell circulatori>

remei actual remei actual

<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  remei actual, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>

Definició
Remei que actua immediatament.