Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rodar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca interferòmetre de radar, n m
- es interferómetro radar
- en radar interferometer
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca interferometria de radar, n f
- es interferometría radar
- en radar interferometry
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- En la interferometria de radar habitualment s'utilitza el component d'intensitat de la imatge, que proporciona informació sobre la quantitat d'energia reflectida per la superfície objectiu, fet que permet caracteritzar el tipus de material i l'orientació de la superfície. El component de fase de l'ona dona informació del canvi de fase del senyal de retorn en relació amb la fase del senyal emès. La incidència del senyal sobre un punt determinat de la superfície produeix un senyal amb una fase específica. Quan es pren una imatge des d'una altra estació, la fase del punt en qüestió hauria de ser idèntica. Si hi ha hagut variacions en la posició o canvis en les propietats de la superfície o objecte dispersor, es poden detectar amb gran precisió. El resultat de l'interferometria de radar és un interferograma.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca interferometria de radar, n f
- es interferometría radar
- en radar interferometry
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- En la interferometria de radar habitualment s'utilitza el component d'intensitat de la imatge, que proporciona informació sobre la quantitat d'energia reflectida per la superfície objectiu, fet que permet caracteritzar el tipus de material i l'orientació de la superfície. El component de fase de l'ona dona informació del canvi de fase del senyal de retorn en relació amb la fase del senyal emès. La incidència del senyal sobre un punt determinat de la superfície produeix un senyal amb una fase específica. Quan es pren una imatge des d'una altra estació, la fase del punt en qüestió hauria de ser idèntica. Si hi ha hagut variacions en la posició o canvis en les propietats de la superfície o objecte dispersor, es poden detectar amb gran precisió. El resultat de l'interferometria de radar és un interferograma.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca interferometria de radar, n f
- es interferometría radar
- en radar interferometry
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- En la interferometria de radar habitualment s'utilitza el component d'intensitat de la imatge, que proporciona informació sobre la quantitat d'energia reflectida per la superfície objectiu, fet que permet caracteritzar el tipus de material i l'orientació de la superfície. El component de fase de l'ona dona informació del canvi de fase del senyal de retorn en relació amb la fase del senyal emès. La incidència del senyal sobre un punt determinat de la superfície produeix un senyal amb una fase específica. Quan es pren una imatge des d'una altra estació, la fase del punt en qüestió hauria de ser idèntica. Si hi ha hagut variacions en la posició o canvis en les propietats de la superfície o objecte dispersor, es poden detectar amb gran precisió. El resultat de l'interferometria de radar és un interferograma.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lidar, n m
- es altímetro láser
- es ládar
- es lídar
- en airborne laser scanner
- en laser altimeter
- en laser radar
- en lidar
- en ladar sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El lidar proporciona dues imatges d'una mateixa àrea, una imatge dels temps de retorn, de la qual s'obté informació de la distància al sensor i l'elevació del punt sobre el terreny, i una imatge de la intensitat, de la qual s'obté informació de les propietats de l'objecte, amb la mateixa densitat de punts que la imatge d'elevació. Proporciona una exactitud vertical elevada, de 5-30 cm aproximadament. Depenent de la longitud d'ona utilitzada, té capacitat de penetració de la boira, els núvols i la vegetació, per la qual cosa també es pot utilitzar en preses nocturnes. Com que processa múltiples senyals, pot distingir entre retorns a diferents altures produïts per la cobertura vegetal i el terreny. La densitat de punts varia segons l'altura i la velocitat de vol, i també segons la freqüència de repetició de polsos. Això pot donar lloc a bases de dades molt grans, ja que se solen emetre entre 10.000 i 100.000 polsos per segon, amb una empremta en el terreny a una distància compresa entre 0,5 i 5 m. L'angle d'incidència pot arribar a 70º, però s'utilitzen angles més petits, de 40º aproximadament, per a assolir una penetració més elevada i evitar punts morts, amb una mesura gairebé vertical. Un lidar opera a altures inferiors a 1.000 m.
2. L'acrònim lidar prové de l'anglès light intensity detection and ranging ('detecció i localització per intensitat de llum'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lidar, n m
- es altímetro láser
- es ládar
- es lídar
- en airborne laser scanner
- en laser altimeter
- en laser radar
- en lidar
- en ladar sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El lidar proporciona dues imatges d'una mateixa àrea, una imatge dels temps de retorn, de la qual s'obté informació de la distància al sensor i l'elevació del punt sobre el terreny, i una imatge de la intensitat, de la qual s'obté informació de les propietats de l'objecte, amb la mateixa densitat de punts que la imatge d'elevació. Proporciona una exactitud vertical elevada, de 5-30 cm aproximadament. Depenent de la longitud d'ona utilitzada, té capacitat de penetració de la boira, els núvols i la vegetació, per la qual cosa també es pot utilitzar en preses nocturnes. Com que processa múltiples senyals, pot distingir entre retorns a diferents altures produïts per la cobertura vegetal i el terreny. La densitat de punts varia segons l'altura i la velocitat de vol, i també segons la freqüència de repetició de polsos. Això pot donar lloc a bases de dades molt grans, ja que se solen emetre entre 10.000 i 100.000 polsos per segon, amb una empremta en el terreny a una distància compresa entre 0,5 i 5 m. L'angle d'incidència pot arribar a 70º, però s'utilitzen angles més petits, de 40º aproximadament, per a assolir una penetració més elevada i evitar punts morts, amb una mesura gairebé vertical. Un lidar opera a altures inferiors a 1.000 m.
2. L'acrònim lidar prové de l'anglès light intensity detection and ranging ('detecció i localització per intensitat de llum'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lidar, n m
- es altímetro láser
- es ládar
- es lídar
- en airborne laser scanner
- en laser altimeter
- en laser radar
- en lidar
- en ladar sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El lidar proporciona dues imatges d'una mateixa àrea, una imatge dels temps de retorn, de la qual s'obté informació de la distància al sensor i l'elevació del punt sobre el terreny, i una imatge de la intensitat, de la qual s'obté informació de les propietats de l'objecte, amb la mateixa densitat de punts que la imatge d'elevació. Proporciona una exactitud vertical elevada, de 5-30 cm aproximadament. Depenent de la longitud d'ona utilitzada, té capacitat de penetració de la boira, els núvols i la vegetació, per la qual cosa també es pot utilitzar en preses nocturnes. Com que processa múltiples senyals, pot distingir entre retorns a diferents altures produïts per la cobertura vegetal i el terreny. La densitat de punts varia segons l'altura i la velocitat de vol, i també segons la freqüència de repetició de polsos. Això pot donar lloc a bases de dades molt grans, ja que se solen emetre entre 10.000 i 100.000 polsos per segon, amb una empremta en el terreny a una distància compresa entre 0,5 i 5 m. L'angle d'incidència pot arribar a 70º, però s'utilitzen angles més petits, de 40º aproximadament, per a assolir una penetració més elevada i evitar punts morts, amb una mesura gairebé vertical. Un lidar opera a altures inferiors a 1.000 m.
2. L'acrònim lidar prové de l'anglès light intensity detection and ranging ('detecció i localització per intensitat de llum'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lidar, n m
- ca ladar, n m sin. compl.
- ca radar làser, n m sin. compl.
- es lidar
- es ladar sin. compl.
- es radar láser sin. compl.
- en lidar
- en ladar sin. compl.
- en laser radar sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
El lidar és un tipus de sensor actiu, també denominat ladar (denominació que correspon a laser detection and ranging, detecció de làser i distància), tot i que aquesta denominació és emprada principalment en un context militar, i radar làser, atès que el seu funcionament és similar al del radar. A diferència del radar, que treballa en la regió de les microones, el lidar utilitza llum polaritzada de la regió compresa entre l'UV i l'IRoc (fins a uns 1500 nm); els de longitud d'ona més curta s'empren típicament per a aplicacions en què la llum hagi de penetrar aigua (batimetria; per exemple, en els lidars hidrogràfics aeroportats).
El lidar té el seu inici en l'ús de làsers per a la detecció de submarins a mitjan dècada de 1960; al final de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980 la NASA aplica la mesura de distàncies a través de làsers en dos sensors aeroportats: AOL i ATM2. Posteriorment els lidars han estat emprats també per a estudis de composició atmosfèrica (lidar d'absorció diferencial) i de camps de vent (anemometria de làser Doppler), així com per a la inducció de fluorescència en la vegetació. Els lidars moderns sovint es munten en un sistema d'escaneig transversal que va recollint dades del terreny mentre la plataforma, que és gairebé sempre aèria, avança. Els sensors satel·litaris, com el CALIOP del CALIPSO són poc freqüents. A més de ser usat per a l'obtenció d'MDS en àrees urbanes i naturals, el lidar també s'ha aplicat a la cartografia forestal, a l'anàlisi d'inundacions i riscos, a la batimetria i, ja fora de la teledetecció convencional, a la reconstrucció de morfologies d'edificis històrics (lidar terrestre), en sistemes mòbils de cartografiat, etc. Els làsers usats habitualment en els sistemes de lidar produeixen radiació coherent amb polsos curts, estreta divergència de feix (que pot proporcionar una molt alta resolució espacial) i freqüents repeticions, i van associats a sistemes GNSS i sistemes de navegació inercial, característiques que possibiliten l'obtenció de dades amb una gran exactitud.
Segons el seu mode de funcionament, els lidars es poden classificar en lidars polsats i lidars de forma d'ona completa. D'altra banda, els lidars també es poden classificar en funció de la grandària de l'empremta1. Els d'empremta petita solen il·luminar una àrea entre 0.25 i menys de 2 m (però la distància de mostreig sobre el terreny pot ser molt variada, menor o major a l'empremta, segons l'aplicació). En canvi, els lidars d'empremta gran, típicament per sobre de 2 m i fins a algunes desenes de metres, se solen usar per a estudis de superfície del mar i aplicacions on no cal tant detall espacial. La resolució espacial horitzontal (o transversal a la direcció del feix), entesa com a capacitat de discriminar objectes d'interès, és limitada per la resolució angular del sistema d'orientació, la precisió del sistema d'escaneig, les dimensions de l'empremta i el nombre i la distribució dels punts al terreny (per exemple, per a detecció de línies elèctriques s'usa una empremta petita però una distància de mostreig sobre el terreny que, en la direcció transversal a la traça, és encara menor a l'empremta, alhora que és molt menys detallada en la direcció al llarg de la traça).
La denominació lidar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès lidar (light detection and ranging, detecció de llum i distància). Vegeu també lidar aeroportat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lidar, n m
- ca ladar, n m sin. compl.
- ca radar làser, n m sin. compl.
- es lidar
- es ladar sin. compl.
- es radar láser sin. compl.
- en lidar
- en ladar sin. compl.
- en laser radar sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
El lidar és un tipus de sensor actiu, també denominat ladar (denominació que correspon a laser detection and ranging, detecció de làser i distància), tot i que aquesta denominació és emprada principalment en un context militar, i radar làser, atès que el seu funcionament és similar al del radar. A diferència del radar, que treballa en la regió de les microones, el lidar utilitza llum polaritzada de la regió compresa entre l'UV i l'IRoc (fins a uns 1500 nm); els de longitud d'ona més curta s'empren típicament per a aplicacions en què la llum hagi de penetrar aigua (batimetria; per exemple, en els lidars hidrogràfics aeroportats).
El lidar té el seu inici en l'ús de làsers per a la detecció de submarins a mitjan dècada de 1960; al final de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980 la NASA aplica la mesura de distàncies a través de làsers en dos sensors aeroportats: AOL i ATM2. Posteriorment els lidars han estat emprats també per a estudis de composició atmosfèrica (lidar d'absorció diferencial) i de camps de vent (anemometria de làser Doppler), així com per a la inducció de fluorescència en la vegetació. Els lidars moderns sovint es munten en un sistema d'escaneig transversal que va recollint dades del terreny mentre la plataforma, que és gairebé sempre aèria, avança. Els sensors satel·litaris, com el CALIOP del CALIPSO són poc freqüents. A més de ser usat per a l'obtenció d'MDS en àrees urbanes i naturals, el lidar també s'ha aplicat a la cartografia forestal, a l'anàlisi d'inundacions i riscos, a la batimetria i, ja fora de la teledetecció convencional, a la reconstrucció de morfologies d'edificis històrics (lidar terrestre), en sistemes mòbils de cartografiat, etc. Els làsers usats habitualment en els sistemes de lidar produeixen radiació coherent amb polsos curts, estreta divergència de feix (que pot proporcionar una molt alta resolució espacial) i freqüents repeticions, i van associats a sistemes GNSS i sistemes de navegació inercial, característiques que possibiliten l'obtenció de dades amb una gran exactitud.
Segons el seu mode de funcionament, els lidars es poden classificar en lidars polsats i lidars de forma d'ona completa. D'altra banda, els lidars també es poden classificar en funció de la grandària de l'empremta1. Els d'empremta petita solen il·luminar una àrea entre 0.25 i menys de 2 m (però la distància de mostreig sobre el terreny pot ser molt variada, menor o major a l'empremta, segons l'aplicació). En canvi, els lidars d'empremta gran, típicament per sobre de 2 m i fins a algunes desenes de metres, se solen usar per a estudis de superfície del mar i aplicacions on no cal tant detall espacial. La resolució espacial horitzontal (o transversal a la direcció del feix), entesa com a capacitat de discriminar objectes d'interès, és limitada per la resolució angular del sistema d'orientació, la precisió del sistema d'escaneig, les dimensions de l'empremta i el nombre i la distribució dels punts al terreny (per exemple, per a detecció de línies elèctriques s'usa una empremta petita però una distància de mostreig sobre el terreny que, en la direcció transversal a la traça, és encara menor a l'empremta, alhora que és molt menys detallada en la direcció al llarg de la traça).
La denominació lidar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès lidar (light detection and ranging, detecció de llum i distància). Vegeu també lidar aeroportat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca lidar, n m
- ca ladar, n m sin. compl.
- ca radar làser, n m sin. compl.
- es lidar
- es ladar sin. compl.
- es radar láser sin. compl.
- en lidar
- en ladar sin. compl.
- en laser radar sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
El lidar és un tipus de sensor actiu, també denominat ladar (denominació que correspon a laser detection and ranging, detecció de làser i distància), tot i que aquesta denominació és emprada principalment en un context militar, i radar làser, atès que el seu funcionament és similar al del radar. A diferència del radar, que treballa en la regió de les microones, el lidar utilitza llum polaritzada de la regió compresa entre l'UV i l'IRoc (fins a uns 1500 nm); els de longitud d'ona més curta s'empren típicament per a aplicacions en què la llum hagi de penetrar aigua (batimetria; per exemple, en els lidars hidrogràfics aeroportats).
El lidar té el seu inici en l'ús de làsers per a la detecció de submarins a mitjan dècada de 1960; al final de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980 la NASA aplica la mesura de distàncies a través de làsers en dos sensors aeroportats: AOL i ATM2. Posteriorment els lidars han estat emprats també per a estudis de composició atmosfèrica (lidar d'absorció diferencial) i de camps de vent (anemometria de làser Doppler), així com per a la inducció de fluorescència en la vegetació. Els lidars moderns sovint es munten en un sistema d'escaneig transversal que va recollint dades del terreny mentre la plataforma, que és gairebé sempre aèria, avança. Els sensors satel·litaris, com el CALIOP del CALIPSO són poc freqüents. A més de ser usat per a l'obtenció d'MDS en àrees urbanes i naturals, el lidar també s'ha aplicat a la cartografia forestal, a l'anàlisi d'inundacions i riscos, a la batimetria i, ja fora de la teledetecció convencional, a la reconstrucció de morfologies d'edificis històrics (lidar terrestre), en sistemes mòbils de cartografiat, etc. Els làsers usats habitualment en els sistemes de lidar produeixen radiació coherent amb polsos curts, estreta divergència de feix (que pot proporcionar una molt alta resolució espacial) i freqüents repeticions, i van associats a sistemes GNSS i sistemes de navegació inercial, característiques que possibiliten l'obtenció de dades amb una gran exactitud.
Segons el seu mode de funcionament, els lidars es poden classificar en lidars polsats i lidars de forma d'ona completa. D'altra banda, els lidars també es poden classificar en funció de la grandària de l'empremta1. Els d'empremta petita solen il·luminar una àrea entre 0.25 i menys de 2 m (però la distància de mostreig sobre el terreny pot ser molt variada, menor o major a l'empremta, segons l'aplicació). En canvi, els lidars d'empremta gran, típicament per sobre de 2 m i fins a algunes desenes de metres, se solen usar per a estudis de superfície del mar i aplicacions on no cal tant detall espacial. La resolució espacial horitzontal (o transversal a la direcció del feix), entesa com a capacitat de discriminar objectes d'interès, és limitada per la resolució angular del sistema d'orientació, la precisió del sistema d'escaneig, les dimensions de l'empremta i el nombre i la distribució dels punts al terreny (per exemple, per a detecció de línies elèctriques s'usa una empremta petita però una distància de mostreig sobre el terreny que, en la direcció transversal a la traça, és encara menor a l'empremta, alhora que és molt menys detallada en la direcció al llarg de la traça).
La denominació lidar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès lidar (light detection and ranging, detecció de llum i distància). Vegeu també lidar aeroportat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
