Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "romancer" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campanera tricolor, n f
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta de tres colors, n f alt. sin.
- ca campànula, n f alt. sin.
- ca corretjola blava, n f alt. sin.
- ca campanilles romanes, n f pl var. ling.
- nc Convolvulus tricolor L.
<Botànica > convolvulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campanera tricolor, n f
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta de tres colors, n f alt. sin.
- ca campànula, n f alt. sin.
- ca corretjola blava, n f alt. sin.
- ca campanilles romanes, n f pl var. ling.
- nc Convolvulus tricolor L.
<Botànica > convolvulàcies>
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la leges Romanae Barbarorum, n f pl
- ca lleis romanobàrbares, n f pl
- ca lleis romanes dels bàrbars, n f pl sin. compl.
- es leyes romano-bárbaras, n f pl
- es leyes romanas de los bárbaros, n f pl sin. compl.
- fr lois romanes des Barbares, n f pl
- fr lois romano-barbares, n f pl
- it leggi romano-barbariche, n f pl
- it leggi romane dei barbari, n f pl sin. compl.
<Dret romà>
<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>
- ca leu romanès, n m
- es leu rumano, n m
- fr leu roumain, n m
- en Romanian leu, n
- cod RON
<Monedes>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de signes francesa de Suïssa
- ca llengua de signes de la Suïssa romanda sin. compl.
- cod langue des signes française de Suisse
- ar لغة الإشارات الفرنسية السويسرية
- cy Iaith arwyddion y Swistir Ffrangeg ei iaith
- cy Iaith arwyddion ffrangeg y swistir sin. compl.
- de Französischschweizer Gebärdensprache
- en Swiss-French Sign Language
- es lengua de signos francesa de Suiza
- es lengua de signos de la suiza normanda sin. compl.
- eu suitzako frantziar keinu hizkuntza
- eu normandiar suitzako keinu hizkuntza sin. compl.
- fr langue des signes française de Suisse
- fr langue des signes de la suisse romande sin. compl.
- gn ñe'ẽ rechaukaha fransésa Suísa-gua
- nl Franse Gebarentaal van Zwitserland
- nl Gebarentaal van het Normandische Zwitserland sin. compl.
- ru Швейцарский французский язык жестов
- ru Швейцарский нормандский язык жестов sin. compl.
- zh 瑞士法语区手语
- zh 诺曼底瑞士手语 sin. compl.
<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Suïssa>
Definició
Els religiosos van ser els primers a utilitzar les llengües de signes a Suïssa, fa més de 200 anys. Al principi del segle XIX les llengües signades eren força acceptades als centres educatius, però durant les dècades posteriors van ser desacreditades i, a partir del 1880 (Congrés Internacional de Milà d'educadors de persones sordes), el seu ús a l'escola va ser desaconsellat.
Fins al 1994 la qüestió de les llengües de signes no va arribar al Parlament suís. El govern va acceptar de donar més importància a les llengües signades en l'elaboració de noves lleis i en les polítiques d'integració de les persones sordes.
Des de l'any 2008, la televisió TSR2 emet notícies en la llengua de signes francesa de Suïssa.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca novel·la, n f
- es novela, n f
- fr roman, n m
- pt novela, n f
- pt romance, n m
- en novel, n
<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>
<Llengua. Literatura > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca novel·lista, n m, f
- es novelista
- fr nouvelliste
- fr romancier
- en novelist
<Llengua. Literatura > Ocupacions>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella mollerosa, n f
- ca arengada, n f sin. compl.
- ca llengua bovina, n f sin. compl.
- ca mollerosa, n f sin. compl.
- ca arengades, n f pl alt. sin.
- ca buscaporc bord, n m alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca cama-roja de tarongerar, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de llebre, n f alt. sin.
- ca mal-llaurer, n m alt. sin.
- ca mal-llaures, n f pl alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca peixos, n m pl alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca pradella mollerosa, n f alt. sin.
- ca romàs, n m alt. sin.
- ca romàs comú, n m alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca sang de bou, n f alt. sin.
- ca Santes Maries, n f pl alt. sin.
- ca tabaquera, n f alt. sin.
- ca mallaures, n f pl var. ling.
- ca panadelles, n f pl var. ling.
- ca romança, n f var. ling.
- nc Rumex pulcher L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella mollerosa, n f
- ca arengada, n f sin. compl.
- ca llengua bovina, n f sin. compl.
- ca mollerosa, n f sin. compl.
- ca arengades, n f pl alt. sin.
- ca buscaporc bord, n m alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca cama-roja de tarongerar, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de llebre, n f alt. sin.
- ca mal-llaurer, n m alt. sin.
- ca mal-llaures, n f pl alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca peixos, n m pl alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca pradella mollerosa, n f alt. sin.
- ca romàs, n m alt. sin.
- ca romàs comú, n m alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca sang de bou, n f alt. sin.
- ca Santes Maries, n f pl alt. sin.
- ca tabaquera, n f alt. sin.
- ca mallaures, n f pl var. ling.
- ca panadelles, n f pl var. ling.
- ca romança, n f var. ling.
- nc Rumex pulcher L.
<Botànica > poligonàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pizza romana
- es pizza romana
- fr pizza romane
- it pizza romana
- en Roman pizza
- de römische Pizza
<Plats a la carta. Pizzes>
