Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rosseguera" dins totes les àrees temàtiques

joneguer | joneguera

<Lleure > Espectacles>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca joneguer | joneguera, n m, f
es becerrista
es pre-novillero
en calf-fighter

<Lleure > Espectacles>

Definició

Torero que lidia toros novells de menys de dos anys.

joneguer | joneguera

<Lleure. Turisme > Espectacles > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca joneguer | joneguera, n m, f
es becerrista
es pre-novillero
en calf-fighter

<Lleure. Turisme > Espectacles > Ocupacions>

Definició

Torero que toreja i mata toros novells de menys de dos anys.

lleteresa vera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lleteresa vera, n f
ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
ca bambollera, n f alt. sin.
ca bofeguera, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca eufòrbia, n f alt. sin.
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca herba del frare, n f alt. sin.
ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llerca, n f alt. sin.
ca llerqueres, n f pl alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletera de vesc, n f alt. sin.
ca lletera de visc, n f alt. sin.
ca lletera gran, n f alt. sin.
ca lletera major, n f alt. sin.
ca lletera vera, n f alt. sin.
ca lletera visquera, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteres, n f pl alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lletraga, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera borda, n f alt. sin.
ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletrera de marina, n f alt. sin.
ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
ca lletrera de visc, n f alt. sin.
ca lletrera mascle, n f alt. sin.
ca lletrera vera, n f alt. sin.
ca lletrera visquera, n f alt. sin.
ca lletreres, n f pl alt. sin.
ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca manxiula, n f alt. sin.
ca metzines, n f pl alt. sin.
ca Santa Teresa, n f alt. sin.
ca Teresa, n f alt. sin.
ca visquera, n f alt. sin.
ca xurrera, n f alt. sin.
ca lleitresa, n f var. ling.
ca llertresa, n f var. ling.
ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
ca lletatresa, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletranera, n f var. ling.
ca lletreguera, n f var. ling.
ca lletrera de monte, n f var. ling.
ca lletreresa de marina, n f var. ling.
ca llettresa, n f var. ling.
ca lleturigu, n m var. ling.
ca llitresa, n f var. ling.
nc Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.

lleteresa vera

<Botànica>

ca lleteresa vera, n f
ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
ca bambollera, n f alt. sin.
ca bofeguera, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca eufòrbia, n f alt. sin.
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca herba del frare, n f alt. sin.
ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llerca, n f alt. sin.
ca llerqueres, n f pl alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletera de vesc, n f alt. sin.
ca lletera de visc, n f alt. sin.
ca lletera gran, n f alt. sin.
ca lletera major, n f alt. sin.
ca lletera vera, n f alt. sin.
ca lletera visquera, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteres, n f pl alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lletraga, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera borda, n f alt. sin.
ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletrera de marina, n f alt. sin.
ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
ca lletrera de visc, n f alt. sin.
ca lletrera mascle, n f alt. sin.
ca lletrera vera, n f alt. sin.
ca lletrera visquera, n f alt. sin.
ca lletreres, n f pl alt. sin.
ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca manxiula, n f alt. sin.
ca metzines, n f pl alt. sin.
ca Santa Teresa, n f alt. sin.
ca Teresa, n f alt. sin.
ca visquera, n f alt. sin.
ca xurrera, n f alt. sin.
ca lleitresa, n f var. ling.
ca llertresa, n f var. ling.
ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
ca lletatresa, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletranera, n f var. ling.
ca lletreguera, n f var. ling.
ca lletrera de monte, n f var. ling.
ca lletreresa de marina, n f var. ling.
ca llettresa, n f var. ling.
ca lleturigu, n m var. ling.
ca llitresa, n f var. ling.
nc Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.

màstec

<Ciències de la vida>

ca màstec, n m
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca estaqueta, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca messeguera, n f sin. compl.
ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca estaquetes, n f pl alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca fusells, n m pl alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba per a visc, n f alt. sin.
ca llonja, n f alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca morret de bou, n m alt. sin.
ca peu d'arpella, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira dolça, n f alt. sin.
ca alotja, n f var. ling.
ca alotxa, n f var. ling.
ca camarotges espinoses, n f pl var. ling.
ca cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
ca masseguer, n m var. ling.
ca mastec, n m var. ling.
ca mastecs, n m pl var. ling.
ca màsterecs, n m pl var. ling.
ca mosseguera, n f var. ling.
ca xicloina, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
nc Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

màstec

<Botànica>

ca màstec, n m
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca estaqueta, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca messeguera, n f sin. compl.
ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca estaquetes, n f pl alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca fusells, n m pl alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba per a visc, n f alt. sin.
ca llonja, n f alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca morret de bou, n m alt. sin.
ca peu d'arpella, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira dolça, n f alt. sin.
ca alotja, n f var. ling.
ca alotxa, n f var. ling.
ca camarotges espinoses, n f pl var. ling.
ca cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
ca masseguer, n m var. ling.
ca mastec, n m var. ling.
ca mastecs, n m pl var. ling.
ca màsterecs, n m pl var. ling.
ca mosseguera, n f var. ling.
ca xicloina, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
nc Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

mosaic rosetat del presseguer

<Agricultura > Fitopatologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca mosaic rosetat del presseguer, n m

Definició

Infecció del presseguer (Prunus persica [L.] Batsch) produïda pel virus del mosaic rosetat del presseguer (PRMV, peach rosette mosaic virus).

Nota

N'és vector el nematode Xiphinema americanum.

nanisme del presseguer

<Agricultura > Fitopatologia>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca nanisme del presseguer, n m
es enanismo del melocotonero, n m
fr nanisme du pêcher, n m
en phoney peach disease, n
en phony disease, n
en phony peach, n
en phony peach disease, n

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Malaltia vírica greu del presseguer que provoca nanisme, fulles de color verd anormalment fosc, una collita poc abundant de fruits petits però molt acolorits i que l'arbre afectat deixi de donar fruit al cap d'uns anys.

oïdi del presseguer

<Agricultura > Fitopatologia>

ca oïdi del presseguer, n m

Definició

Infecció del presseguer (Prunus persica [L.] Batsch), produïda per Oidium leucoconium Desm., anamorf de Sphaerotheca pannosa (Wallr.) Lév.

osseta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca osseta
cod рон æвзаг (Iron æwzag)
cod ронау (Ironau)
ar الأوستية
cy Oseteg
de Ossetisch
en ossete
en Ossetian
en Ossetic
es osetio
eu osetiera
eu ossetiera sin. compl.
fr ossète
gn osetio
it osseto
ja オセット語
nl Ossetisch
pt osseto
ru Осетинский язык
zh 奥塞梯语
scr Alfabet ciríl·lic

<Indoeuropea > Indoirànica > Irànic>, <Àsia > Geòrgia>, <Àsia > Rússia>

Definició

L'osseta és descendent de la llengua parlada per les antigues tribus sàrmates i, posteriorment, pels alans. És l'única llengua irànica del continent europeu. L'osseta difereix bastant del prototipus lingüístic irànic per les múltiples influències que ha rebut al llarg de la història: d'altres llengües europees primer; de les llengües caucàsiques veïnes després, i, més recentment, del rus.

L'osseta té dos blocs dialectals:

- digor o osseta occidental, que és el dialecte més arcaic i es parla a Ossètia Septentrional,
- iron o osseta oriental, que és la base de la llengua estàndard i es parla a la zona oriental d'Ossètia Septentrional i a Ossètia Meridional.

A la República d'Ossètia Septentrional, l'osseta és la llengua de comunicació oral, familiar i comunitària, a les zones rurals. A les ciutats, generalment s'utilitza el rus. Tots els parlants nadius són bilingües. En general la llengua es transmet de pares a fills. El sistema educatiu inclou l'osseta com a assignatura des de 1940 i, des de 1990, és també vehicular de l'ensenyament. També té certa presència a la universitat.

A Ossètia Meridional, l'osseta també s'ensenya a les escoles com a assignatura, encara que les llengües d'ensenyament són el rus o el georgià.

El primer llibre publicat en osseta fou un catecisme eslau que aparegué el 1798 a Moscou, escrit en alfabet ciríl·lic. El 1844 s'edità la primera gramàtica d'aquesta llengua i el 1906 aparegué el primer diari, l'Iron gazet. Hi ha publicacions en osseta en totes les àrees culturals. Un dels temes literaris principals dels autors i poetes ossetes han estat les sagues Nart, una rica tradició oral folklòrica de contes mitològics compartida per diverses nacionalitats del Caucas.

Hi ha també grups de parlants a Alemanya, Azerbaidjan, Kazakhstan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia, Ucraïna i Uzbekistan, principalment.