Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rua" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ruda, n f
  • ca  ruda borda, n f alt. sin.
  • ca  ruda d'Alep, n f alt. sin.
  • ca  ruda grossa, n f alt. sin.
  • ca  ruda mascle, n f alt. sin.
  • ca  ruda vera, n f alt. sin.
  • ca  arrua, n f var. ling.
  • ca  rua, n f var. ling.
  • nc  Ruta chalepensis L.

<Botànica > rutàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ruda, n f
  • ca  ruda borda, n f alt. sin.
  • ca  ruda d'Alep, n f alt. sin.
  • ca  ruda grossa, n f alt. sin.
  • ca  ruda mascle, n f alt. sin.
  • ca  ruda vera, n f alt. sin.
  • ca  arrua, n f var. ling.
  • ca  rua, n f var. ling.
  • nc  Ruta chalepensis L.

<Botànica > rutàcies>

ruda de fulla estreta ruda de fulla estreta

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ruda de fulla estreta, n f
  • ca  herba ruda, n f alt. sin.
  • ca  ruda, n f alt. sin.
  • ca  ruda angustifòlia, n f alt. sin.
  • ca  ruda bona, n f alt. sin.
  • ca  ruda borda, n f alt. sin.
  • ca  ruda de bosc, n f alt. sin.
  • ca  ruda femella, n f alt. sin.
  • ca  ruda marina, n f alt. sin.
  • ca  ruda suau, n f alt. sin.
  • ca  rua, n f var. ling.
  • nc  Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  • nc  Ruta angustifolia Pers. sin. compl.

<Botànica > rutàcies>

ruda de fulla estreta ruda de fulla estreta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ruda de fulla estreta, n f
  • ca  herba ruda, n f alt. sin.
  • ca  ruda, n f alt. sin.
  • ca  ruda angustifòlia, n f alt. sin.
  • ca  ruda bona, n f alt. sin.
  • ca  ruda borda, n f alt. sin.
  • ca  ruda de bosc, n f alt. sin.
  • ca  ruda femella, n f alt. sin.
  • ca  ruda marina, n f alt. sin.
  • ca  ruda suau, n f alt. sin.
  • ca  rua, n f var. ling.
  • nc  Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
  • nc  Ruta angustifolia Pers. sin. compl.

<Botànica > rutàcies>

rwo rwo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rwo
  • ca  kirwo sin. compl.
  • ca  meru sin. compl.
  • ca  rwa sin. compl.
  • ar  روو
  • cy  Rwo
  • cy  Kirwo sin. compl.
  • cy  Meru sin. compl.
  • cy  Rwa sin. compl.
  • de  Rwo
  • de  Kirwo sin. compl.
  • de  Meru sin. compl.
  • de  Rwa sin. compl.
  • en  Rwo
  • en  Kirwo sin. compl.
  • en  Meru sin. compl.
  • en  Rwa sin. compl.
  • es  rua
  • es  kirwo sin. compl.
  • es  meru sin. compl.
  • es  rwa sin. compl.
  • es  rwo sin. compl.
  • eu  rwera
  • eu  kirwo sin. compl.
  • eu  meru sin. compl.
  • eu  rwa sin. compl.
  • eu  rwo sin. compl.
  • fr  rwo
  • fr  kirwo sin. compl.
  • fr  meru sin. compl.
  • fr  rwa sin. compl.
  • gl  rwo
  • gl  kirwo sin. compl.
  • gl  meru sin. compl.
  • gl  rwa sin. compl.
  • gn  rwo
  • gn  kirwo sin. compl.
  • gn  meru sin. compl.
  • gn  rwa sin. compl.
  • it  rwo
  • it  kirwo sin. compl.
  • it  meru sin. compl.
  • it  rwa sin. compl.
  • pt  rwo
  • pt  kirwo sin. compl.
  • pt  meru sin. compl.
  • pt  rwa sin. compl.
  • tmh  Tarwut
  • tmh  kirwo sin. compl.
  • tmh  meru sin. compl.
  • tmh  Rwa sin. compl.
  • zh  勒沃语

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El rwo, també anomenat meru, és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, concretament a la regió del mont Meru, situat a l'oest del Kilimanjaro. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

No s'ha de confondre el rwo o meru parlat a Tanzània amb la llengua meru parlada a Kenya.