Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ruta" dins totes les àrees temàtiques
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca barra russa, n f
- es barra rusa
- fr barre russe
- it barra russa
- en Russian bar
<Circ > Especialitats circenses > Acrobàcia>
Definició
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca barra russa, n f
- es barra rusa
- fr barre russe
- it barra russa
- en Russian bar
<Circ > Especialitats circenses > Acrobàcia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besneula, n f
- ca brusc major, n m alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca espines de Santa Rita, n f pl alt. sin.
- ca galzeran, n m alt. sin.
- ca galzeran de jardí, n m alt. sin.
- ca galzeran major, n m alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca llengua de cavall, n f alt. sin.
- ca llorer alexandrí, n m alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
- ca herba de la disipetla, n f var. ling.
- ca herba de la disipula, n f var. ling.
- ca herba de la dissipel·la, n f var. ling.
- ca herba de la dissípula, n f var. ling.
- nc Ruscus hypoglossum L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- SALLENT recull les denominacions besneula i llorer alexandrí per a Ruscus. Interpretem que correspon probablement a R. hypoglossum, que en jardineria ha estat confós amb R. hypophyllum.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besneula, n f
- ca brusc major, n m alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca espines de Santa Rita, n f pl alt. sin.
- ca galzeran, n m alt. sin.
- ca galzeran de jardí, n m alt. sin.
- ca galzeran major, n m alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca llengua de cavall, n f alt. sin.
- ca llorer alexandrí, n m alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
- ca herba de la disipetla, n f var. ling.
- ca herba de la disipula, n f var. ling.
- ca herba de la dissipel·la, n f var. ling.
- ca herba de la dissípula, n f var. ling.
- nc Ruscus hypoglossum L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- SALLENT recull les denominacions besneula i llorer alexandrí per a Ruscus. Interpretem que correspon probablement a R. hypoglossum, que en jardineria ha estat confós amb R. hypophyllum.
<Productes químics>, <Gas>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca butà, n m
- es butano
- fr butane
- en butane
<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria energètica > Gas>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca butà, n m
- es butano
- fr butane
- en butane
- cod E 943a
<Additius alimentaris > Gas propel·lent>
<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca butà, n m
- es butano
- fr butane
- en butane
- cod E 943a
<Additius alimentaris > Gas propel·lent>
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n m
- en n
- for
<Química > Química orgànica>
Definició
Nota
<Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca butà, n m
- es butano
- en butane
<Disciplines de suport > Química>
Definició
<Arts > Música > Anàlisi musical>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:
ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cadència trencada, n f
- es cadencia deceptiva, n f
- es cadencia rota, n f
- en deceptive cadence, n
- en delusive cadence, n
- en interrupted cadence, n
<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>
Definició
Nota
- Exemple: Els tipus de cadència emprats són l'autèntica (la successió V-I, utilitzada per marcar clarament un final), la semicadència (un descans sobre la dominant per indicar una interrupció momentània del moviment), la cadència trencada (un tipus de cadència en la qual se substitueix l'acord de tònica per un altre, generalment el sisè grau) i la cadència imperfecta (utilitzada per indicar que el final no és encara definitiu i en la qual un o tots dos acords de tònica i dominant es troben en alguna de les seves inversions).
