Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ruta" dins totes les àrees temàtiques

cafetera russa cafetera russa

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cafetera russa, n f
  • es  cafetera rusa
  • fr  cafetière russe
  • fr  percolateur
  • en  percolator

<Utillatge de cuina>

Definició
Cafetera en la qual l'aigua bullent puja del recipient inferior al superior a través d'un filtre que conté el cafè.
card eruga card eruga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card eruga, n f
  • ca  enciam, n m alt. sin.
  • ca  eruga, n f alt. sin.
  • ca  eruga ruqueta, n f alt. sin.
  • ca  ruca, n f alt. sin.
  • ca  ruca vera, n f alt. sin.
  • ca  ruques, n f pl alt. sin.
  • ca  ruqueta, n f alt. sin.
  • ca  card oruga, n m var. ling.
  • ca  eruga roqueta, n f var. ling.
  • ca  roqueta, n f var. ling.
  • ca  roquetes, n f pl var. ling.
  • ca  rúcula, n f var. ling.
  • nc  Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. sativa (Mill.) Thell. in Hegi
  • nc  Eruca sativa Mill. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card eruga, n f
  • ca  enciam, n m alt. sin.
  • ca  eruga, n f alt. sin.
  • ca  eruga ruqueta, n f alt. sin.
  • ca  ruca, n f alt. sin.
  • ca  ruca vera, n f alt. sin.
  • ca  ruques, n f pl alt. sin.
  • ca  ruqueta, n f alt. sin.
  • ca  card oruga, n m var. ling.
  • ca  eruga roqueta, n f var. ling.
  • ca  roqueta, n f var. ling.
  • ca  roquetes, n f pl var. ling.
  • ca  rúcula, n f var. ling.
  • nc  Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. sativa (Mill.) Thell. in Hegi
  • nc  Eruca sativa Mill. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

castanyoleta castanyoleta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • es  castañuela, n f
  • es  negrita, n f
  • es  soldado, n m
  • fr  castagneau, n m
  • it  castagnola, n f
  • en  damselfish, n
  • de  Mönchsfisch, n m
  • nc  Chromis chromis

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix teleosti, de 8 a 10 centímetres de llarg, color marró o blau negrós, cua amb escotadura i aletes pectorals grosses.
castor de muntanya castor de muntanya

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  castor de muntanya, n m
  • es  castor de montaña
  • fr  aplodontie Rousse
  • fr  castor de montagne
  • en  mountain beaver
  • en  sewellel
  • nc  Aplodontia rufa

<Zoologia > Mamífers>

colibrí roig de Mèxic colibrí roig de Mèxic

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colibrí roig de Mèxic, n m
  • es  colibrí rojizo mexicano
  • fr  campyloptère roux
  • en  rufous sabrewing
  • de  Buntschwanz-Degenflügel
  • nc  Pampa rufa
  • nc  Campylopterus rufus alt. sin.

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

colibrí roig de Mèxic colibrí roig de Mèxic

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colibrí roig de Mèxic, n m
  • es  colibrí rojizo mexicano
  • fr  campyloptère roux
  • en  rufous sabrewing
  • de  Buntschwanz-Degenflügel
  • nc  Pampa rufa
  • nc  Campylopterus rufus alt. sin.

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  cova, n f
  • ca  caverna, n f sin. compl.
  • ca  gruta, n f sin. compl.
  • es  caverna
  • es  cueva
  • es  gruta
  • fr  caverne
  • fr  grotte
  • en  cave
  • en  cavern

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Cavitat subterrània més o menys profunda, de desenvolupament més aviat horitzontal, generalment originada per processos càrstics.