Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "safars" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI arabosaharià -ana, saharianoaràbic -iga o saharoaràbic -iga?
- es saharo-arábigo -ga, adj
- fr saharo-arabique, adj
- it arabo-sahariano, adj
- en saharo-arabian, adj
<Geografia>
Definició
Els motius de la tria de arabosaharià -ana com a forma prioritària, i de saharianoaràbic -iga com a forma secundària, són els següents:
(1) En els compostos de dos adjectius, el primer adjectiu s'expressa a la manera culta.
(2) L'ordre dels dos adjectius en aquests compostos és indiferent i sovint depèn de quin dels dos ja té una forma culta adequada.
(3) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull arabo- com a forma prefixada de àrab, mentre que no inclou cap forma culta per a saharià -ana.
(4) La forma arabosaharià -ana ja es documenta en alguns contextos d'especialitat, a diferència de la forma saharianoaràbic -iga.
(5) Tot i no tenir documentació que l'avali, saharianoaràbic -iga és una forma ben construïda, i d'aquí que es consideri també correcta.
En canvi, *saharoaràbic -iga presenta el problema lingüístic que el primer formant no correspon a un adjectiu sinó a un nom, de manera que no s'ajusta a l'estructura adjectiu + adjectiu que requereixen aquests compostos.
Una àrea, un col·lectiu o un ésser viu arabosaharià, i també amb el sinònim complementari saharianoaràbic, és un element que està situat en la zona que configuren el desert del Sàhara de l'Atlàntic al mar Roig, la península del Sinaí, la península aràbiga, el sud de Palestina i la baixa Mesopotàmia.
Nota
- D'acord amb les normes d'ús del guionet per a la formació de paraules compostes, no són adequades les formes *àrabo-saharià ni *sahariano-aràbic -iga. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar el document L'ús del guionet en l'escriptura dels mots formats per composició o per prefixació (acord del 15 de març de 1996), al web de l'Institut d'Estudis Catalans (publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000042/00000018.pdf).
<Geografia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI arabosaharià -ana, saharianoaràbic -iga o saharoaràbic -iga?
- es saharo-arábigo -ga, adj
- fr saharo-arabique, adj
- it arabo-sahariano, adj
- en saharo-arabian, adj
<Geografia>
Definició
Els motius de la tria de arabosaharià -ana com a forma prioritària, i de saharianoaràbic -iga com a forma secundària, són els següents:
(1) En els compostos de dos adjectius, el primer adjectiu s'expressa a la manera culta.
(2) L'ordre dels dos adjectius en aquests compostos és indiferent i sovint depèn de quin dels dos ja té una forma culta adequada.
(3) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull arabo- com a forma prefixada de àrab, mentre que no inclou cap forma culta per a saharià -ana.
(4) La forma arabosaharià -ana ja es documenta en alguns contextos d'especialitat, a diferència de la forma saharianoaràbic -iga.
(5) Tot i no tenir documentació que l'avali, saharianoaràbic -iga és una forma ben construïda, i d'aquí que es consideri també correcta.
En canvi, *saharoaràbic -iga presenta el problema lingüístic que el primer formant no correspon a un adjectiu sinó a un nom, de manera que no s'ajusta a l'estructura adjectiu + adjectiu que requereixen aquests compostos.
Una àrea, un col·lectiu o un ésser viu arabosaharià, i també amb el sinònim complementari saharianoaràbic, és un element que està situat en la zona que configuren el desert del Sàhara de l'Atlàntic al mar Roig, la península del Sinaí, la península aràbiga, el sud de Palestina i la baixa Mesopotàmia.
Nota
- D'acord amb les normes d'ús del guionet per a la formació de paraules compostes, no són adequades les formes *àrabo-saharià ni *sahariano-aràbic -iga. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar el document L'ús del guionet en l'escriptura dels mots formats per composició o per prefixació (acord del 15 de març de 1996), al web de l'Institut d'Estudis Catalans (publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000042/00000018.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats
- ca Tractament gènere: capità | capitana (EXEMPLE), n m, f
- ca Tractament gènere: estupor (EXEMPLE), n m/f
- ca Tractament gènere: infant (EXEMPLE), n m
- ca Tractament gènere: persona (EXEMPLE), n f
- ca Tractament nombre: escriptura (EXEMPLE), n f
- ca Tractament nombre: salats (EXEMPLE), n m pl
- ca Tractament nombre: taula (EXEMPLE), n f
- ca Tractament nombre: valor (EXEMPLE), n m
- en Tractament gènere: child (EXEMPLE), n
- de Tractament gènere: Kind (EXEMPLE), n n
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Codi referent a la categoria: n ('nom') [En tots els noms i totes les llengües]
(2) Codi referent al gènere: m ('masculí'), f ('femení'), m, f ('masculí i femení'), m/f ('masculí o femení'), n ('neutre'). [En les llengües de gènere, com ara el català]
(3) Codi referent al nombre: pl ('plural lexicalitzat') [Només en cas de plurals lexicalitzats]
Ex.: aiguaderes n f pl (categoria lèxica: nom; gènere: femení; nombre: plural lexicalitzat)
A. Tractament del gènere:
- En llengües de gènere (català, castellà, francès, alemany, etc.)
(a) Nom masculí: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el masculí.
Ex: infant n m CIÈNCIES DE LA SALUT Persona que està en els primers anys de la vida.
(b) Nom femení: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el femení.
Ex.: persona n f INFERMERIA Individu que pot tenir capacitat per a canviar una situació existent i ser-ne responsable.
(c) Nom neutre: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el neutre.
Ex.: Kind ['nen', en alemany] n n
(d) Nom masculí i femení: La denominació té una forma per al masculí i una per al femení o bé una de sola que és igual per al masculí i per al femení. La utilització d'un gènere o altre depèn del sexe masculí o femení del referent.
Ex.: capità | capitana n m, f ESPORTS DE PILOTA Jugador encarregat de representar un equip i de coordinar-lo en el transcurs d'un partit d'acord amb l'entrenador. | psicoterapeuta n m, f PSIQUIATRIA Professional que practica la psicoteràpia.
(e) Nom masculí o femení: La denominació té una sola forma que és igual per al masculí i per al femení. La utilització d'un gènere o altre depèn de qüestions dialectals o estilístiques, ja que el referent no té sexe.
Ex.: estupor n m/f PSIQUIATRIA Estat d'inconsciència total o parcial sense moviments i sense reacció als estímuls.
- En llengües sense gènere (anglès, etc.)
No s'afegeix cap marca al codi n de categoria lèxica.
Ex.: child n ['nen', en anglès]
B. Tractament del nombre
- S'assigna marca de nombre a les denominacions que morfològicament només són possibles en plural (els anomenats plurals lexicalitzats). La marca de plural lexicalitzat és pl.
Ex.: salats n m pl BOTÀNICA Mata de tiges llenyoses i fulles petites i carnoses que es fa en terrenys salabrosos.
- Per tant, no porten cap indicació especial els casos següents:
(a) Noms que s'utilitzen en singular i en plural.
Ex.: taula - taules [FUSTERIA]
(b) Noms que s'utilitzen molt més en singular que en plural.
Ex.: escriptura - ?escriptures [SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. INTERNET]
(c) Noms que s'utilitzen molt més en plural que en singular.
Ex.: valor - valors [MERCATS FINANCERS]
[Per a la distinció entre plurals lexicalitzats i plurals habituals, vegeu les fitxes CRITERI: Categoria lèxica noms: Plurals lexicalitzats (identificació), CRITERI Categoria lèxica noms: Plurals lexicalitzats (tractament) i CRITERI: Categoria lèxica noms: Plurals habituals (tractament).]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica nom (5): Plurals lexicalitzats (tractament)
- ca apunts (EXEMPLE), n m pl
- ca costes (EXEMPLE), n f pl
- ca escacs (EXEMPLE), n m pl
- ca pantaló (EXEMPLE), n m
- ca pantalons (EXEMPLE), n m pl
- ca salats (EXEMPLE), n m pl
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definició
- Denominació: Es recull directament la forma plural, que és la forma única del paradigma, ja que la forma singular no és possible gramaticalment, i se li atribueix una categoria lèxica amb el tret de pluralitat.
Ex.: escacs n m pl ESPORTS Esport practicat amb trenta-dues peces movibles sobre un escaquer, que consisteix a intentar fer mat al rei contrari segons unes normes establertes.
. Si es pot referir a un element singular tant amb la flexió en singular com amb la flexió en plural, s'entén que hi ha dues denominacions: l'una amb el patró habitual forma singular - forma plural, l'altra que és un plural lexicalitzat. Es tria com a principal la més freqüent, la més utilitzada pels especialistes, etc.
Ex.: Denominació 1: pantalons n m pl ("uns pantalons llargs", "dos pantalons llargs") | Denominació 2: pantaló n m ("un pantaló llarg", "dos pantalons llargs")
- Definició: Si es considera que el referent està constituït per diversos elements, es recorre a una fórmula inicial que doni aquesta idea de complexitat, del tipus "Conjunt de", "Sèrie de", "Classe de", etc.
Ex.: costes n f pl ECONOMIA I EMPRESA Conjunt de despeses originades per un procés que han de pagar les parts litigants o, en alguns casos, solament la part vençuda.
. Si es considera que el referent és únic, no hi ha cap fórmula inicial, sinó que la definició comença amb l'element del qual el definit és un tipus.
Ex.: salats n m pl BOTÀNICA Mata de tija llenyosa i fulles petites i carnoses, que es fa en terrenys salabrosos.
. Convé evitar la utilització inicial d'un nom en plural, perquè s'entén que el concepte és únic, encara que estigui format per diversos elements.
Ex.: apunts n m pl EDUCACIÓ *Notes escrites preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar l'explicació d'un professor a classe, una conferència, etc., per ajudar-ne la recordança, servir en l'estudi personal o aprofitar-les a qualsevol altre fi.
--> Conjunt de notes escrites...
- Notes: És innecessari fer cap referència al caràcter plural de la denominació.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (2): Noms masculins i femenins, noms masculins o femenins; CRITERI Categoria lèxica nom (3): plurals habituals (tractament), i CRITERI Categoria lèxica nom (4): plurals lexicalitzats (identificació).
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-noms.pdf).
<Formació per sintagmació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
- ca A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f
<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>
Definició
En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.
(A) NOM + NOM EN SINGULAR
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.
Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]
(B) NOM + NOM EN PLURAL
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.
Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]
Nota
-
Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).
La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
<Lleure. Turisme>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca 0 CRITERI parc de safari, parc safari o safari park?
- es parque de safari, n m
- fr parc de safari, n m
- fr parc safari, n m
- it parco di safari, n m
- pt parque de safari, n m
- pt parque-safari, n m
- en safari park, n
<Lleure. Turisme>
Definició
Els motius de la tria de parc de safari són els següents:
(1) L'adaptació habitual de la seqüència anglogermànica 'complement del nom + nom' (safari + park) a les llengües romàniques és la seqüència 'nom + complement del nom' (parc + safari).
(2) La majoria de sintagmes formats sobre parc tenen l'estructura 'parc + adjectiu' (parc forestal, parc nacional, parc natural, parc zoològic) o bé, amb menys freqüència, 'parc + de + nom' (parc d'atraccions, parc d'esports urbans, parc de jocs, parc de surf). La inexistència d'un adjectiu construït sobre safari fa impossible l'estructura 'parc + adjectiu'.
(3) Parc de safari es documenta força per Internet.
(4) En totes les llengües romàniques estudiades es documenta la construcció paral·lela.
Un parc de safari és un parc d'una extensió considerable que acull animals salvatges, sovint de la fauna subsahariana, en condicions de llibertat controlada i en espais similars al seu entorn natural, que està pensat perquè els animals puguin ser observats com a atracció turística, generalment des d'un vehicle de motor.
<Indústria > Mineria>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àbac, n m
- ca safata, n f
- es batea, n f
- fr batée, n f
- en pan, n
<Indústria > Mineria>
Definició
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca òrix blanc, n m
- es oryx blanco
- es oryx de cuernos de cimitarra
- es oryx del Sahara
- fr oryx algazelle
- en scimitar oryx
- nc Oryx algazel
- nc Oryx dammah
- nc Oryx tao
<Zoologia > Mamífers>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals, n m
- ca herba alfals, n f sin. compl.
- ca melga, n f sin. compl.
- ca userda, n f sin. compl.
- ca alfals ver, n m alt. sin.
- ca herba, n f alt. sin.
- ca herba alfals vera, n f alt. sin.
- ca herba d'alfals, n f alt. sin.
- ca herba mèdica, n f alt. sin.
- ca herba vera, n f alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melguera, n f alt. sin.
- ca melses, n f pl alt. sin.
- ca alfal, n m var. ling.
- ca alfalç, n m var. ling.
- ca alfalfa, n f var. ling.
- ca alfalfe, n m var. ling.
- ca alfàlfeç, n m var. ling.
- ca alfalfí, n m var. ling.
- ca alfalz, n m var. ling.
- ca alfàs, n m var. ling.
- ca alfaus, n m var. ling.
- ca alpals, n m var. ling.
- ca anfalfa, n f var. ling.
- ca anfals, n m var. ling.
- ca anfaus, n m var. ling.
- ca aufals, n m var. ling.
- ca aufaus, n m var. ling.
- ca auserda, n f var. ling.
- ca eufals, n m var. ling.
- ca eufaus, n m var. ling.
- ca fals, n m var. ling.
- ca herba alfàs, n f var. ling.
- ca herba anfalf, n f var. ling.
- ca herba anfalfa, n f var. ling.
- ca herba anfalfes, n f var. ling.
- ca herba anfals, n f var. ling.
- ca herba de alfals, n f var. ling.
- ca herba fals, n f var. ling.
- ca luserda, n f var. ling.
- ca luzerda, n f var. ling.
- ca malgó, n m var. ling.
- ca melca, n f var. ling.
- ca mèliga, n f var. ling.
- ca ofalç, n m var. ling.
- ca ofals, n m var. ling.
- ca oserda, n f var. ling.
- ca sanfaus, n m var. ling.
- ca sanfuén, n m var. ling.
- ca ufals, n m var. ling.
- ca ufaus, n m var. ling.
- ca usarda, n f var. ling.
- nc Medicago sativa L. subsp. sativa
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals, n m
- ca herba alfals, n f sin. compl.
- ca melga, n f sin. compl.
- ca userda, n f sin. compl.
- ca alfals ver, n m alt. sin.
- ca herba, n f alt. sin.
- ca herba alfals vera, n f alt. sin.
- ca herba d'alfals, n f alt. sin.
- ca herba mèdica, n f alt. sin.
- ca herba vera, n f alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melguera, n f alt. sin.
- ca melses, n f pl alt. sin.
- ca alfal, n m var. ling.
- ca alfalç, n m var. ling.
- ca alfalfa, n f var. ling.
- ca alfalfe, n m var. ling.
- ca alfàlfeç, n m var. ling.
- ca alfalfí, n m var. ling.
- ca alfalz, n m var. ling.
- ca alfàs, n m var. ling.
- ca alfaus, n m var. ling.
- ca alpals, n m var. ling.
- ca anfalfa, n f var. ling.
- ca anfals, n m var. ling.
- ca anfaus, n m var. ling.
- ca aufals, n m var. ling.
- ca aufaus, n m var. ling.
- ca auserda, n f var. ling.
- ca eufals, n m var. ling.
- ca eufaus, n m var. ling.
- ca fals, n m var. ling.
- ca herba alfàs, n f var. ling.
- ca herba anfalf, n f var. ling.
- ca herba anfalfa, n f var. ling.
- ca herba anfalfes, n f var. ling.
- ca herba anfals, n f var. ling.
- ca herba de alfals, n f var. ling.
- ca herba fals, n f var. ling.
- ca luserda, n f var. ling.
- ca luzerda, n f var. ling.
- ca malgó, n m var. ling.
- ca melca, n f var. ling.
- ca mèliga, n f var. ling.
- ca ofalç, n m var. ling.
- ca ofals, n m var. ling.
- ca oserda, n f var. ling.
- ca sanfaus, n m var. ling.
- ca sanfuén, n m var. ling.
- ca ufals, n m var. ling.
- ca ufaus, n m var. ling.
- ca usarda, n f var. ling.
- nc Medicago sativa L. subsp. sativa
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
