Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "safra" dins totes les àrees temàtiques
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca potestas sacra [la], n f
- ca sacra potestas [la], n f
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('potestat sagrada')
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca ratpenat de cua de beina africà, n m
- es murciélago de cola de vaina africano
- fr emballonure d'Afrique
- en African sheath-tailed bat
- nc Coleura afra
<Zoologia > Mamífers>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca regata, n f
- es roza, n f
- fr tranchée, n f
- eu erreten, n
- eu sara, n
<Fusteria > Construccions>
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca regió sacra [com un tot] (estructura corporal)
- en Entire sacral region (body structure)
- cod 182344001
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca res sacra [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('cosa sagrada')
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca safa, n f
- es ataifor
- en serving dish
<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca safwa
- ca cisafwa sin. compl.
- ca ishisafwa sin. compl.
- ca kisafwa sin. compl.
- ar سافوا
- cy Safwa
- cy Cisafwa sin. compl.
- cy Ishisafwa sin. compl.
- cy Kisafwa sin. compl.
- de Safwa
- de Cisafwa sin. compl.
- de Ishisafwa sin. compl.
- de Kisafwa sin. compl.
- en Safwa
- en Cisafwa sin. compl.
- en Ishisafwa sin. compl.
- en Kisafwa sin. compl.
- es safua
- es cisafwa sin. compl.
- es ishisafwa sin. compl.
- es kisafwa sin. compl.
- es safwa sin. compl.
- eu safwera
- eu cisafwa sin. compl.
- eu ishisafwa sin. compl.
- eu kisafwa sin. compl.
- eu safwa sin. compl.
- fr safwa
- fr cisafwa sin. compl.
- fr ishisafwa sin. compl.
- fr kisafwa sin. compl.
- gl safwa
- gl cisafwa sin. compl.
- gl ishisafwa sin. compl.
- gl kisafwa sin. compl.
- gn safwa
- gn cisafwa sin. compl.
- gn ishisafwa sin. compl.
- gn kisafwa sin. compl.
- it safwa
- it cisafwa sin. compl.
- it ishisafwa sin. compl.
- it kisafwa sin. compl.
- pt safwa
- pt cisafwa sin. compl.
- pt ishisafwa sin. compl.
- pt kisafwa sin. compl.
- tmh Tasafwat
- tmh Cisafwa sin. compl.
- tmh ishisafwa sin. compl.
- tmh kisafwa sin. compl.
- zh 萨弗瓦语
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>
Definició
El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.
Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.
La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca salze blanc, n m
- ca vimenera, n f sin. compl.
- ca vimera, n f sin. compl.
- ca vimetera, n f sin. compl.
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salits blancs, n m pl alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze grec, n m alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vim (branca), n m alt. sin.
- ca vimeneres, n f pl alt. sin.
- ca vímet, n m alt. sin.
- ca aula, n f var. ling.
- ca mimbrera, n f var. ling.
- ca sàlice, n m var. ling.
- ca salit, n m var. ling.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca salita, n f var. ling.
- ca salsa, n f var. ling.
- ca salse, n m var. ling.
- ca salser, n m var. ling.
- ca salser blanc, n m var. ling.
- ca sàlzer, n m var. ling.
- ca sarja, n f var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- ca saulic, n m var. ling.
- ca saura, n f var. ling.
- ca sause, n m var. ling.
- ca vilma, n f var. ling.
- ca vimeguera, n f var. ling.
- ca vimequera, n f var. ling.
- nc Salix alba L.
<Botànica > salicàcies>
Nota
-
1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca salze blanc, n m
- ca vimenera, n f sin. compl.
- ca vimera, n f sin. compl.
- ca vimetera, n f sin. compl.
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salits blancs, n m pl alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze grec, n m alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vim (branca), n m alt. sin.
- ca vimeneres, n f pl alt. sin.
- ca vímet, n m alt. sin.
- ca aula, n f var. ling.
- ca mimbrera, n f var. ling.
- ca sàlice, n m var. ling.
- ca salit, n m var. ling.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca salita, n f var. ling.
- ca salsa, n f var. ling.
- ca salse, n m var. ling.
- ca salser, n m var. ling.
- ca salser blanc, n m var. ling.
- ca sàlzer, n m var. ling.
- ca sarja, n f var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- ca saulic, n m var. ling.
- ca saura, n f var. ling.
- ca sause, n m var. ling.
- ca vilma, n f var. ling.
- ca vimeguera, n f var. ling.
- ca vimequera, n f var. ling.
- nc Salix alba L.
<Botànica > salicàcies>
Nota
-
1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.
<Religió>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca sant sudari
- ca sant llençol sin. compl.
- es sábana santa
- es santo sudario
- it sacra sindone
- it santa sindone
<Religió>
