Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "salvar" dins totes les àrees temàtiques

galgar galgar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  galgar, v tr
  • es  escantillar, v tr
  • es  galgar, v tr
  • fr  jauger, v tr
  • en  gauge, to, v tr
  • eu  galgatu
  • eu  txantiloitu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

galzar galzar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  galzar, v tr
  • es  renvalsar
  • fr  feuillurer
  • en  rebate, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició
Fer galzes o regalzes en una peça de fusta, com ara en els batents d'una vidriera o en una porta.
galzar galzar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  galzar, v tr
  • es  renvalsar, v tr
  • fr  feuillurer, v tr
  • en  rebate, to, v tr
  • eu  beheraguneak egin

<Fusteria > Tècniques i procediments>

glàndula salival glàndula salival

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  glàndula salival, n f
  • es  glándula salivar
  • fr  glande salivaire
  • en  salivary gland

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

glàndula salival sublingual glàndula salival sublingual

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  glàndula salival sublingual, n f
  • es  glándula salivar sublingual
  • fr  glande salivaire sublinguale
  • en  sublingual salivary gland

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

glàndula salival submaxil·lar glàndula salival submaxil·lar

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  glàndula salival submaxil·lar, n f
  • es  glándula salivar submandibular
  • fr  glande salivaire sous-maxillaire
  • en  submaxillary salivary gland

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

halva halva

<Cereals > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  halva, n m
  • es  halva, n f
  • fr  halva, n m
  • en  halva, n
  • en  halvah, n

<Cereals > Producte elaborat>

Definició
Pasta densa i dolça, en forma de paral·lelepípede que es va tallant a llesques, elaborada a base de tahina, sucre o mel, i de vegades també amb clara d'ou, a la qual s'afegeixen festucs, cacau, suc de taronja o vainilla per donar-li gustos diversos.

Nota

  • 1. El halva és originari del Pròxim Orient, però amb moltes variants la seva elaboració s'estén pel Caucas, els Balcans, el Magrib, l'Orient Mitjà, l'est de la Mediterrània, l'Índia i la diàspora jueva.
  • 2. La denominació halva procedeix de l'àrab halwā ('dolç').
herba d'olives herba d'olives

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'olives, n f
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  herba de salar olives, n f alt. sin.
  • ca  morquera, n f alt. sin.
  • ca  pebrella, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  gerovina, n f var. ling.
  • ca  saboritja, n f var. ling.
  • ca  sajòlida, n f var. ling.
  • ca  sajolina, n f var. ling.
  • ca  sajorida, n f var. ling.
  • ca  sajulida, n f var. ling.
  • ca  saldorija, n f var. ling.
  • ca  sarjolida, n f var. ling.
  • ca  sejolia, n f var. ling.
  • ca  sejolida, n f var. ling.
  • ca  sejolina, n f var. ling.
  • ca  sejoliva, n f var. ling.
  • ca  serjoliva, n f var. ling.
  • ca  sorjoliva, n f var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Satureja montana L. subsp. obovata (Lag.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Satureja obovata Lag. sin. compl.
  • nc  Satureja intricata Lange var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba d'olives herba d'olives

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'olives, n f
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  herba de salar olives, n f alt. sin.
  • ca  morquera, n f alt. sin.
  • ca  pebrella, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  gerovina, n f var. ling.
  • ca  saboritja, n f var. ling.
  • ca  sajòlida, n f var. ling.
  • ca  sajolina, n f var. ling.
  • ca  sajorida, n f var. ling.
  • ca  sajulida, n f var. ling.
  • ca  saldorija, n f var. ling.
  • ca  sarjolida, n f var. ling.
  • ca  sejolia, n f var. ling.
  • ca  sejolida, n f var. ling.
  • ca  sejolina, n f var. ling.
  • ca  sejoliva, n f var. ling.
  • ca  serjoliva, n f var. ling.
  • ca  sorjoliva, n f var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Satureja montana L. subsp. obovata (Lag.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Satureja obovata Lag. sin. compl.
  • nc  Satureja intricata Lange var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

joc salvat joc salvat

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  joc salvat, n m
  • es  juego salvado
  • fr  sauvetage
  • en  save
  • en  vultch

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Mèrit atorgat al llançador de relleu que s'incorpora al joc quan el seu equip està guanyant, gràcies al qual es considera que l'equip conserva la victòria durant la resta del partit.