Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "samarreta" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació
- ca -et: baguet (EXEMPLE), n f
- ca -et: casset (EXEMPLE), n f
- ca -et: cibulet (EXEMPLE), n m
- ca -et: disquet (EXEMPLE), n m
- ca -et: majoret (EXEMPLE), n f
- ca -et: marquiset (EXEMPLE), n m
- ca -et: raclet (EXEMPLE), n f
- ca -eta: broqueta(EXEMPLE), n f
- ca -eta: cigarreta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: faceta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: galeta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: glorieta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: lluneta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: maqueta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: raqueta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: vinyeta (EXEMPLE), n f
- fr (-et, -eta) -ette
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
Ex.: baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet.
A més de la pronúncia, però, també cal valorar altres aspectes (com ara l'ús més habitual entre els especialistes i la documentació de les diverses formes), que de vegades poden portar a respectar la morfologia d'origen.
Ex.: broqueta, lluneta.
De fet, tradicionalment s'havia tendit a respectar la morfologia del francès, al revés del que succeeix ara.
Ex.: cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, raqueta, vinyeta.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Adaptació del sufix francès "-ette": pronúncia o morfologia?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/109/).
<Equipament de la llar > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ajudant de cambra | ajudanta de cambra, n m, f
- es ayuda de cámara
- es camarista
- es doncella [f]
- fr valet de chambre [m] | femme de chambre [f]
- en valet [m]
<Equipament de la llar > Ocupacions>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: treball i carn>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca alistana sanabresa
- es alistana-sanabresa
- fr alistana-sanabresa
- en alistana sanabresa
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: treball i carn>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: treball i carn>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca alistana sanabresa
- es alistana-sanabresa
- fr alistana-sanabresa
- en alistana sanabresa
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: treball i carn>
Definició
<Transports > Transport marítim>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca amarrista, n m, f
- es amarrista, n m, f
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anoner pinya, n m
- ca ata, n m sin. compl.
- ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
- es anón, n m
- es anona, n f
- es anona azucarada, n f
- es anona blanca, n f
- es anona de Castilla, n f
- es anonillo, n m
- es anono, n m
- es atá, n m
- es até, n m
- es atemoya, n f
- es ates, n m
- es cachimán, n m
- es candón, n m
- es candongo, n m
- es chirimoya, n f
- es chirimoyo, n m
- es corazón cimarrón, n m
- es fruta de condesa, n f
- es fruta del conde, n f
- es mocuyo, n m
- es poshte, n m
- es riñón, n m
- es samaralla, n f
- es saramollo, n m
- es saramuyo, n m var. ling.
- fr annone écailleuse, n f
- fr atte, n f
- fr attier, n m
- fr cachiman canelle, n m
- fr cachiment canelle, n m
- fr corossol, n m
- fr corossolier écailleux, n m
- fr pomme canelle, n f
- fr pommier canelle, n m
- fr pomme-cannelle, n f var. ling.
- pt fruta-pinha, n f
- ptBR ata, n f
- ptBR fruta-de-conde, n f
- ptBR fruta-do-conde, n f
- ptBR pinha, n f
- ptBR pinha-ata, n f
- ptBR pinheira, n f
- en apple bush, n
- en caneel apple, n
- en custard apple, n
- en scaly custard apple, n
- en sugar apple, n
- en sweetsop, n
- de Rahmapfel, n m
- de Süßsack, n m
- de Zimtapfel, n m
- nc Annona squamosa
<Botànica>
Definició
Nota
- El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
- ca balladores, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís mitjà, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca bellugues, n f pl alt. sin.
- ca belluguet mitjà, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca gram menut, n m alt. sin.
- ca herba bellugadissa, n f alt. sin.
- ca herba de l'aire, n f alt. sin.
- ca llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pastura caparrera, n f alt. sin.
- ca puça de capellà, n f alt. sin.
- ca puces de capellà, n f pl alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca bailarins, n m pl var. ling.
- nc Briza media L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
- ca balladores, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís mitjà, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca bellugues, n f pl alt. sin.
- ca belluguet mitjà, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca gram menut, n m alt. sin.
- ca herba bellugadissa, n f alt. sin.
- ca herba de l'aire, n f alt. sin.
- ca llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pastura caparrera, n f alt. sin.
- ca puça de capellà, n f alt. sin.
- ca puces de capellà, n f pl alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca bailarins, n m pl var. ling.
- nc Briza media L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boia d'amarrada, n f
- es boya codera
- es boya de amarre
- fr bouée d'amarrage
- fr bouée de corps-mort
- en mooring buoy
<Costes > Instal·lacions de senyalització > Balises>
Definició
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca bon samarità | bona samaritana, n m, f
- es buen samaritano | buena samaritana, n m, f
- en good Samaritan, n
<Bioètica > Cèl·lules, teixits i òrgans > Trasplantaments i transfusions>
Definició
Nota
- El bon samarità sovint és necessari per començar una cadena de trasplantaments.
