Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "samarr�" dins totes les àrees temàtiques

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • es   n m
  • en   n
  • sbl  

<Química > Química inorgànica>

Definició

Nota

samari samari

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  samari, n m
  • sbl  Sm

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Element químic pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica, de nombre atòmic 62, pes atòmic 150,35 i símbol Sm. En forma combinada, principalment com a òxid, Sm2O3, és emprat en la preparació de vidre òptic com a absorbent de l'infraroig, com a absorbent de neutrons en reactors nuclears i com a catalitzador de deshidratació i deshidrogenació.
samarra samarra

<Indumentària>, <Indumentària > Roba de carrer>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  samarra, n f
  • ca  samarró, n m sin. compl.
  • es  zamarra

<Indumentària>, <Indumentària > Roba de carrer>

Definició
Gec de pell que usen els pastors.
samarra samarra

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  samarra, n f
  • en  chamarre, n

<Art i arquitectura>

Definició
Abric sumptuós vestit durant el Renaixement pels homes de classe alta.

Nota

  • Sol tenir mànigues bollades i solapes, i es lliga pel coll.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  samaruc, n f
  • ca  pardo, n m var. ling.
  • nc  Valencia hispanica
  • nc  Cyprinus pinna var. ling.
  • nc  Hidrargirus hispanicus var. ling.
  • es  samarugo
  • fr  cyprinodonte de Valence
  • en  Valencia toothcarp

<Peixos > Valèncids>

samaruc samaruc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  samaruc, n f
  • ca  pardo, n m var. ling.
  • nc  Valencia hispanica
  • nc  Cyprinus pinna var. ling.
  • nc  Hidrargirus hispanicus var. ling.
  • es  samarugo
  • fr  cyprinodonte de Valence
  • en  Valencia toothcarp

<Peixos > Valèncids>

tarifa d'amarratge tarifa d'amarratge

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tarifa d'amarratge, n f
  • es  amarraje
  • es  derechos de amarre
  • en  moorage

<Ports > Règim jurídic>

Definició
Quantitat que cal pagar per l'amarratge dels vaixells en un port.
waray waray

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  waray
  • ca  binisaya sin. compl.
  • ca  samarà sin. compl.
  • ca  samareño sin. compl.
  • ca  varái-varái sin. compl.
  • ca  warai-warai sin. compl.
  • cod  waráy
  • cod  wáray-wáray
  • cod  winaray
  • ar  واراي
  • cy  Waray
  • cy  Binisaya sin. compl.
  • cy  Samar-leyte sin. compl.
  • cy  Samarà sin. compl.
  • cy  Samareño sin. compl.
  • cy  Varái-varái sin. compl.
  • de  Waray-Waray
  • de  Binisaya sin. compl.
  • de  Samar-Leyte sin. compl.
  • de  Samaran sin. compl.
  • de  Samareno sin. compl.
  • de  Waray sin. compl.
  • de  Wáray-Wáray sin. compl.
  • de  Winaray sin. compl.
  • en  Waray
  • en  Binisaya sin. compl.
  • en  Samar-Leyte sin. compl.
  • en  Samaran sin. compl.
  • en  Samareño sin. compl.
  • en  Waray-Waray sin. compl.
  • es  varay
  • es  binisaya sin. compl.
  • es  samar-leyte sin. compl.
  • es  samarà sin. compl.
  • es  samareño sin. compl.
  • es  varái-varái sin. compl.
  • es  waray sin. compl.
  • eu  waray
  • eu  binisaya sin. compl.
  • eu  samar-leyte sin. compl.
  • eu  samarà sin. compl.
  • eu  samareño sin. compl.
  • eu  varái-varái sin. compl.
  • fr  waray-waray
  • fr  binisaya sin. compl.
  • fr  samar-leyte sin. compl.
  • fr  samaran sin. compl.
  • fr  samareño sin. compl.
  • fr  samarnon sin. compl.
  • fr  varái-varái sin. compl.
  • fr  winaray sin. compl.
  • gl  waraio
  • gl  binisaya sin. compl.
  • gl  samar-leyte sin. compl.
  • gl  samarán sin. compl.
  • gl  samareño sin. compl.
  • gl  varaio-varaio sin. compl.
  • gn  varay
  • gn  samar-leyte sin. compl.
  • gn  samarà sin. compl.
  • gn  samareño sin. compl.
  • gn  varái-varái sin. compl.
  • gn  vinisaya sin. compl.
  • it  waray
  • it  binisaya sin. compl.
  • it  samar-leyte sin. compl.
  • it  samarà sin. compl.
  • it  samareño sin. compl.
  • it  varái-varái sin. compl.
  • ja  ワライ語
  • ja  ウィナライ語、レイテ・サマル語 sin. compl.
  • nl  Waray
  • nl  Samar-Leyte sin. compl.
  • nl  Samaraans sin. compl.
  • nl  Samareño sin. compl.
  • nl  Varái-Varái sin. compl.
  • pt  waray
  • pt  binisaya sin. compl.
  • pt  samar-leyte sin. compl.
  • pt  samarano sin. compl.
  • pt  samareño sin. compl.
  • pt  varái-varái sin. compl.
  • ru  Варай-варай
  • ru  Варай sin. compl.
  • ru  Бинисая sin. compl.
  • ru  Самарнон sin. compl.
  • ru  Самарский sin. compl.
  • ru  Самар-лейте sin. compl.
  • zh  瓦莱
  • zh  瓦莱-瓦莱、萨马尔-莱特、萨马雷诺、萨马拉、比尼萨亚 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició
El waray és la sisena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el hiligaynon (5.600.000) i el bikol (4.500.000).

El waray és un dels grups lingüístics majoritaris de les illes Samar i Leyte (regió Visayas orientals), concretament de les províncies de Samar oriental (on constitueix la primera comunitat lingüística), Leyte, Samar i Biliran (províncies on és una de les llengües majoritàries, juntament amb el cebuano), i Samar del nord (on és una de les llengües més parlades, juntament amb l'abaknon).

Aquesta llengua és lingüísticament molt pròxima al sorsogon waray, també anomenat sorsogon bikol (185.000 parlants a la província de Sorsogon del sud). Totes dues llengües formen part del grup visaia central, el qual és especialment proper al grup visaia occidental (cuyonon, binisaya, aklanón, kinaray).

Hi ha autors que identifiquen el waray, el cebuano i el híligaynon com una sola llengua, anomenada visaia.