Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sardina" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca a plec de llibre, adj
- ca a sardinell, adj
- es a sardinel
- en on edge
<Arqueologia > Construccions > Tècniques i materials de construcció>
Definició
Nota
- Generalment aquest tipus de parament es troba a la part superior de finestres i portals.
<Utillatge de cuina>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca agulla d'enllardar, n f
- ca agulla d'entatxonar, n f sin. compl.
- ca enllardador, n m sin. compl.
- ca enllardadora, n f sin. compl.
- es aguja de mechar, n f
- es aguja mechera, n f
- es mechera, n f
- fr aiguille à larder, n f
- fr aiguille à piquer, n f
- fr lardoire, n f
- en larding needle, n
<Utillatge de cuina>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alberginiera, n f
- ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
- ca albergínia, n f alt. sin.
- ca aguarginyera, n f var. ling.
- ca albargenya (fruit), n f var. ling.
- ca albargina, n f var. ling.
- ca albargina (fruit), n f var. ling.
- ca albarginera, n f var. ling.
- ca albargínia, n f var. ling.
- ca albargínia (fruit), n f var. ling.
- ca albarginiera, n f var. ling.
- ca albarginya (fruit), n f var. ling.
- ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca albergina, n f var. ling.
- ca albergina (fruit), n f var. ling.
- ca alberginera, n f var. ling.
- ca alberginyera, n f var. ling.
- ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
- ca arbasiniera, n f var. ling.
- ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarginguera, n f var. ling.
- ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarziniera, n f var. ling.
- ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbergini (fruit), n f var. ling.
- ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca aubarginiera, n f var. ling.
- ca auberginera, n f var. ling.
- ca aubergínia, n f var. ling.
- ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca auberginiera, n f var. ling.
- ca auberginya (fruit), n f var. ling.
- ca auberginyera, n f var. ling.
- ca balginya (fruit), n f var. ling.
- ca balginyera, n f var. ling.
- ca bargina (fruit), n f var. ling.
- ca barginera, n f var. ling.
- ca bargingera, n f var. ling.
- ca bargínia (fruit), n f var. ling.
- ca barginier, n m var. ling.
- ca barginiera, n f var. ling.
- ca barginja (fruit), n f var. ling.
- ca barzínia (fruit), n f var. ling.
- ca basínia (fruit), n f var. ling.
- ca basinier, n m var. ling.
- ca basiniera, n f var. ling.
- ca basinió (fruit), n m var. ling.
- ca bassínia (fruit), n f var. ling.
- ca bassiniera, n f var. ling.
- ca bergínia, n f var. ling.
- ca berginiera, n f var. ling.
- ca esbarginyera, n f var. ling.
- ca esbergínia, n f var. ling.
- ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca esberginiera, n f var. ling.
- ca oberginiera, n f var. ling.
- ca obreginiera, n f var. ling.
- ca obresiniera, n f var. ling.
- ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
- ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
- ca verginya, n f var. ling.
- nc Solanum melongena L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alberginiera, n f
- ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
- ca albergínia, n f alt. sin.
- ca aguarginyera, n f var. ling.
- ca albargenya (fruit), n f var. ling.
- ca albargina, n f var. ling.
- ca albargina (fruit), n f var. ling.
- ca albarginera, n f var. ling.
- ca albargínia, n f var. ling.
- ca albargínia (fruit), n f var. ling.
- ca albarginiera, n f var. ling.
- ca albarginya (fruit), n f var. ling.
- ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca albergina, n f var. ling.
- ca albergina (fruit), n f var. ling.
- ca alberginera, n f var. ling.
- ca alberginyera, n f var. ling.
- ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
- ca arbasiniera, n f var. ling.
- ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarginguera, n f var. ling.
- ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarziniera, n f var. ling.
- ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbergini (fruit), n f var. ling.
- ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca aubarginiera, n f var. ling.
- ca auberginera, n f var. ling.
- ca aubergínia, n f var. ling.
- ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca auberginiera, n f var. ling.
- ca auberginya (fruit), n f var. ling.
- ca auberginyera, n f var. ling.
- ca balginya (fruit), n f var. ling.
- ca balginyera, n f var. ling.
- ca bargina (fruit), n f var. ling.
- ca barginera, n f var. ling.
- ca bargingera, n f var. ling.
- ca bargínia (fruit), n f var. ling.
- ca barginier, n m var. ling.
- ca barginiera, n f var. ling.
- ca barginja (fruit), n f var. ling.
- ca barzínia (fruit), n f var. ling.
- ca basínia (fruit), n f var. ling.
- ca basinier, n m var. ling.
- ca basiniera, n f var. ling.
- ca basinió (fruit), n m var. ling.
- ca bassínia (fruit), n f var. ling.
- ca bassiniera, n f var. ling.
- ca bergínia, n f var. ling.
- ca berginiera, n f var. ling.
- ca esbarginyera, n f var. ling.
- ca esbergínia, n f var. ling.
- ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca esberginiera, n f var. ling.
- ca oberginiera, n f var. ling.
- ca obreginiera, n f var. ling.
- ca obresiniera, n f var. ling.
- ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
- ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
- ca verginya, n f var. ling.
- nc Solanum melongena L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alcança, n f
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca melera, n f alt. sin.
- ca raspadella blanca, n f alt. sin.
- ca sabatetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca viperina, n f alt. sin.
- nc Echium italicum L. subsp. pyrenaicum Rouy
- nc Echium asperrimum Lam. sin. compl.
- nc Echium pyrenaicum Desf. var. ling.
<Botànica > boraginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alcança, n f
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca melera, n f alt. sin.
- ca raspadella blanca, n f alt. sin.
- ca sabatetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca viperina, n f alt. sin.
- nc Echium italicum L. subsp. pyrenaicum Rouy
- nc Echium asperrimum Lam. sin. compl.
- nc Echium pyrenaicum Desf. var. ling.
<Botànica > boraginàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida d'arengades amb raïm
- es ensalada de sardinas en salazón con uvas
- fr salade de sardines salées aux raisins
- it insalata di sardine sotto sale all'uva
- en salted sardine with grapes salad
- de Heringsalat mit Trauben
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de patates, pebrot escalivat i arengades
- es ensalada de patatas, pimiento asado y sardinas en salazón
- fr salade aux pommes de terre, au poivron rôti et aux sardines salées
- it insalata di patate, peperone arrostito e sardine sotto sale
- en salad of potatoes, roast pepper and salted sardines
- de Salat mit Kartoffeln, geröstetem Paprika und Heringen
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de sardines
- es ensalada de sardinas
- fr salade de sardines
- it insalata di sardine
- en sardines salad
- de Sardinensalat
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de sardines de casc
- es ensalada de sardinas en salazón
- fr salade aux sardines salées
- it insalata di sardine in salamoia
- en salad of salted sardines
- de Salat mit gesalzenen Sardinen
<Plats a la carta. Entrants i amanides>