Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sastrinyol" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca boix bord, n m sin. compl.
- ca lladern, n m sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca acader, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca aladern ver, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca boixos bords, n m pl alt. sin.
- ca camacruix, n f alt. sin.
- ca corronyera, n f alt. sin.
- ca coscolleta, n f alt. sin.
- ca coscollina, n f alt. sin.
- ca dineret, n m alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
- ca llampuguera, n f alt. sin.
- ca llor mascle, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca mombrú, n m alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca olivastre, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca punxeta, n f alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca ram dolç, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca sofraira, n f alt. sin.
- ca trocaperols, n m/f alt. sin.
- ca adern, n m var. ling.
- ca alabern, n m var. ling.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca allor mascle, n m var. ling.
- ca ernesto, n m var. ling.
- ca ladern, n m var. ling.
- ca llampadol, n m var. ling.
- ca llampredell, n m var. ling.
- ca llampugo, n m var. ling.
- ca llampúgol, n m var. ling.
- ca mampúdol, n m var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca meste, n m var. ling.
- ca mesto, n m var. ling.
- ca mompúdol, n m var. ling.
- ca nesto, n m var. ling.
- ca nestro, n m var. ling.
- ca niesto, n m var. ling.
- ca nyesto, n m var. ling.
- ca nyéstol, n m var. ling.
- ca nyèstol, n m var. ling.
- ca nyestolera, n f var. ling.
- ca nyestro, n m var. ling.
- ca nyisto, n m var. ling.
- ca nyistro, n m var. ling.
- ca palinesto, n m var. ling.
- ca palo santo, n m var. ling.
- ca palomesto, n m var. ling.
- ca palomesto de roca, n m var. ling.
- ca palomesto roquer, n m var. ling.
- ca saflaina, n f var. ling.
- ca soflaina, n f var. ling.
- nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus
<Botànica > ramnàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca boix bord, n m sin. compl.
- ca lladern, n m sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca acader, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca aladern ver, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca boixos bords, n m pl alt. sin.
- ca camacruix, n f alt. sin.
- ca corronyera, n f alt. sin.
- ca coscolleta, n f alt. sin.
- ca coscollina, n f alt. sin.
- ca dineret, n m alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
- ca llampuguera, n f alt. sin.
- ca llor mascle, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca mombrú, n m alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca olivastre, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca punxeta, n f alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca ram dolç, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca sofraira, n f alt. sin.
- ca trocaperols, n m/f alt. sin.
- ca adern, n m var. ling.
- ca alabern, n m var. ling.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca allor mascle, n m var. ling.
- ca ernesto, n m var. ling.
- ca ladern, n m var. ling.
- ca llampadol, n m var. ling.
- ca llampredell, n m var. ling.
- ca llampugo, n m var. ling.
- ca llampúgol, n m var. ling.
- ca mampúdol, n m var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca meste, n m var. ling.
- ca mesto, n m var. ling.
- ca mompúdol, n m var. ling.
- ca nesto, n m var. ling.
- ca nestro, n m var. ling.
- ca niesto, n m var. ling.
- ca nyesto, n m var. ling.
- ca nyéstol, n m var. ling.
- ca nyèstol, n m var. ling.
- ca nyestolera, n f var. ling.
- ca nyestro, n m var. ling.
- ca nyisto, n m var. ling.
- ca nyistro, n m var. ling.
- ca palinesto, n m var. ling.
- ca palo santo, n m var. ling.
- ca palomesto, n m var. ling.
- ca palomesto de roca, n m var. ling.
- ca palomesto roquer, n m var. ling.
- ca saflaina, n f var. ling.
- ca soflaina, n f var. ling.
- nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus
<Botànica > ramnàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escaiola, n f
- ca escaiola borda, n f alt. sin.
- ca escaiola menuda, n f alt. sin.
- ca falaris menuda, n f alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca escarola, n f var. ling.
- ca escarola borda, n f var. ling.
- nc Phalaris minor Retz.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escaiola, n f
- ca escaiola borda, n f alt. sin.
- ca escaiola menuda, n f alt. sin.
- ca falaris menuda, n f alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca escarola, n f var. ling.
- ca escarola borda, n f var. ling.
- nc Phalaris minor Retz.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- ca dentiscle, n m var. ling.
- ca estenclina, n f var. ling.
- ca estríngol (fruit), n m var. ling.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fistic llentiscle, n m var. ling.
- ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
- ca gentiscle, n m var. ling.
- ca lentisc, n m var. ling.
- ca lentiscle, n m var. ling.
- ca llampadona, n f var. ling.
- ca llentesclina, n f var. ling.
- ca llentisc, n m var. ling.
- ca llentisca, n f var. ling.
- ca llentriquera, n f var. ling.
- ca llentrisca, n f var. ling.
- ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
- ca llentriscle, n m var. ling.
- ca llentriscra, n f var. ling.
- ca llentriscre, n m var. ling.
- ca lletesclina, n f var. ling.
- ca mata de quessa, n f var. ling.
- ca mata llentisquera, n f var. ling.
- ca mata llentrisca, n f var. ling.
- ca mata llentrisclera, n f var. ling.
- ca mata llentrisquera, n f var. ling.
- ca mata ventrisquera, n f var. ling.
- ca mata-lentiscle, n m var. ling.
- ca matica, n f var. ling.
- ca quessa, n f var. ling.
- ca rendiscle, n m var. ling.
- ca ventiscle, n m var. ling.
- nc Pistacia lentiscus L.
<Botànica > anacardiàcies>
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- ca dentiscle, n m var. ling.
- ca estenclina, n f var. ling.
- ca estríngol (fruit), n m var. ling.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fistic llentiscle, n m var. ling.
- ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
- ca gentiscle, n m var. ling.
- ca lentisc, n m var. ling.
- ca lentiscle, n m var. ling.
- ca llampadona, n f var. ling.
- ca llentesclina, n f var. ling.
- ca llentisc, n m var. ling.
- ca llentisca, n f var. ling.
- ca llentriquera, n f var. ling.
- ca llentrisca, n f var. ling.
- ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
- ca llentriscle, n m var. ling.
- ca llentriscra, n f var. ling.
- ca llentriscre, n m var. ling.
- ca lletesclina, n f var. ling.
- ca mata de quessa, n f var. ling.
- ca mata llentisquera, n f var. ling.
- ca mata llentrisca, n f var. ling.
- ca mata llentrisclera, n f var. ling.
- ca mata llentrisquera, n f var. ling.
- ca mata ventrisquera, n f var. ling.
- ca mata-lentiscle, n m var. ling.
- ca matica, n f var. ling.
- ca quessa, n f var. ling.
- ca rendiscle, n m var. ling.
- ca ventiscle, n m var. ling.
- nc Pistacia lentiscus L.
<Botànica > anacardiàcies>
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca sacarina, n f
- ca sacarinol, n m sin. compl.
- es sacarina, n f
- fr saccharine, n f
- pt sacarina, n f
- en saccharin, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>
<Ciències de la salut > Malalties metabòliques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de malalties metabòliques: Obesitat i diabetis [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/208/>
Aquest diccionari vol recollir els aspectes mèdics principals de l'obesitat i la diabetis, motiu pel qual inclou també símptomes, efectes, substàncies, fàrmacs, etc. que tenen relació amb aquestes malalties.
- ca sacarina, n f
- ca benzosulfimida, n f sin. compl.
- ca glusida, n f sin. compl.
- ca sacarinol, n m sin. compl.
- es sacarina, n f
- fr saccharine, n f
- en saccharin, n
<Malalties metabòliques>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Endocrinologia i nutrició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca sacarina, n f
- ca benzosulfimida, n f sin. compl.
- ca glusida, n f sin. compl.
- ca sacarinol, n m sin. compl.
- es sacarina, n f
- fr saccharine, n f
- en saccharin, n
<.FITXA REVISADA>, <Endocrinologia i nutrició>
Definició
<Endocrinologia i nutrició>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca sacarina, n f
- ca benzosulfimida, n f sin. compl.
- ca glusida, n f sin. compl.
- ca sacarinol, n m sin. compl.
- es sacarina, n f
- fr saccharine, n f
- en saccharin, n
<Endocrinologia i nutrició>