Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sbat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  peix d'escat, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • ca  scat, n m var. ling.
  • nc  Squatina spp.
  • es  angel, n m
  • es  lija, n f
  • es  malgacho, n m
  • es  pintarroja, n f

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - escat-jueu: (DCVB) Mallorca
àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  peix d'escat, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • ca  scat, n m var. ling.
  • nc  Squatina spp.
  • es  angel, n m
  • es  lija, n f
  • es  malgacho, n m
  • es  pintarroja, n f

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - escat-jueu: (DCVB) Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abat, n m
  • es  abad

<Dret canònic>

Definició
Superior d'un monestir autònom o d'una col·legiata en la major part dels ordes monàstics i canonicals masculins.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • La comunitat que regeix l'abat i el conjunt d'edificis on està establerta reben el nom de abadia. Des que es van extingir les canòniques regulars dins l'àmbit territorial català, aquesta definició del concepte de abat correspon únicament als ordes monàstics d'Occident, inspirats en la regla benedictina. Pel que fa al terme masculí transcrit del siríac i de l'arameu, per mitjà del grec ABBAS, i atribuït primer, amb el significat de 'pare', en senyal de respecte a preveres i a monjos, el vocable passa després a indicar el superior d'un monestir. Sant Benet l'usa amb preferència a altres sinònims, com ara pare, mestre, prepòsit, president, i és també el primer que construeix un sistema jurídic entorn d'aquesta figura de gran carisma en la tradició anterior.
    El títol d'abat és l'únic nom de superior religiós que el Codi de dret canònic vigent (CDC-83) de l'Església catòlica precisa, atès que, per peculiaritats intrínseques i per motius històrics, els ordes monàstics ocupen un lloc a part en el conjunt de les formes de vida consagrada. La persona de l'abat és sempre superior, major i ordinari d'acord amb el cànon 134, 1 (càn. 613, § 2).
    Ultra diversos adjectius que, en el present o en el passat, configuren la persona superior local d'un monestir, el dret determina especialment tres figures especials d'abat: a) l'abat president d'una congregació: la unió de monestirs que les reformes medievals (Cluny, Cister, entre altres) generaren no pren forma de congregació fins al segle XV. Actualment, o és elegit en capítol general entre abats, o el càrrec està lligat sempre al govern d'una abadia concreta (Poblet, Solesmes, Santa Otília, etc.); b) l'abat territorial (anomenat abans praelatus nullius dioeceseos), que regeix com a pastor una porció del poble de Déu, territorialment circumscrita (càn. 370). Actualment són setze (vuit dels quals són a Itàlia) i amb característiques molt diferents els uns dels altres. El Motu proprio catholica ecclesia de Pau VI (23.10.1976), té la voluntat de salvar les abadies territorials existents i d'evitar que se'n creïn de noves, atès el caràcter emblemàtic del bisbe i de la diòcesi com a formes respectives de pastor i d'Església locals, i c) l'abat primat de la Confederació benedictina. La Confederació és una institució creada per Lleó XIII en el breu Summum semper (12.7.1893), que uneix fraternalment, salvada l'autonomia de cadascuna, les diverses congregacions monàstiques que segueixen la regla benedictina (llevat de l'orde cistercenc i l'orde trapenc). Es regeix per una lex propria (1952, reformada el 1970). L'abat primat és elegit per vuit anys i resideix a l'Ateneu romà de Sant Anselm, del qual és gran canceller.
    Hi ha quatre aspectes en què el CDC-83 tracta nominalment de diverses formes d'abat: a) abat superior local: és jutge de primera instància en la controvèrsia entre religiosos o cases (càn. 1427, § 1 i càn. 1438, § 3); b) abat superior d'una congregació monàstica: és judicat pel Tribunal de la Rota Romana (càn. 1405 i càn. 13, § 2); és jutge de primera instància en litigis entre dos monestirs (càn. 1427, § 2), i, de segona instància, en causes presentades davant l'abat local (càn. 1438, § 3); c) abat territorial: en dret és equiparat al bisbe diocesà (càn. 381, § 2), i d) abat primat: és judicat pel Tribunal de la Rota Romana (càn. 1405, § 3, 2).
abat | abadessa abat | abadessa

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abat | abadessa, n m, f
  • es  abad
  • fr  abbé
  • en  abbot

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Superior major d'un monestir independent, elegit per la comunitat segons les constitucions de l'orde i amb la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats.
abat | abadessa abat | abadessa

<Cristianisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  abat | abadessa, n m, f

<Religions > Cristianisme>

Definició
Superior d'un monestir en la majoria de comunitats o ordes monàstics.

Nota

  • Generalment els abats i abadesses s'elegeixen per votació entre els membres de la comunitat.
abraçadora de la tija abraçadora de la tija

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  abraçadora de la tija, n f
  • es  abrazadera para tija de sillín, n f
  • fr  collier de selle, n m
  • fr  collier de tige de selle, n m
  • it  collarino del reggisella, n m
  • en  seat collar, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Peça metàl·lica en forma d'anella incompleta proveïda d'un cargol travesser com a tancament, que se situa al voltant del tub on va la tija del seient per a fixar-la i deixar el seient a l'altura volguda.
acció del pes del cos acció del pes del cos

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acció del pes del cos, n f
  • es  acción del asiento
  • fr  action de l'assiette
  • fr  aide du poids du corps
  • en  action of the seat

<Hípica > Polo>

Definició
Ajut natural que consisteix a canviar, el genet, la posició del cos mentre cavalca.
acció del pes del cos acció del pes del cos

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  acció del pes del cos, n f
  • es  acción del asiento
  • fr  action de l'assiette
  • fr  aide du poids du corps
  • en  action of the seat

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Ajut natural en què el genet canvia la posició del cos mentre cavalca.
aforament aforament

<Lleure > Espectacles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aforament, n m
  • ca  capacitat, n f
  • es  aforo, n m
  • en  seat capacity, n

<Lleure > Espectacles>

Definició
Cabuda d'un cinema, un teatre o una sala d'espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa.
aforament aforament

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aforament, n m
  • ca  capacitat, n f
  • es  aforo
  • en  seat capacity

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>

Definició
Capacitat d'un cinema, d'un teatre o d'una sala d'espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa.