Cercaterm

Nota

Nota

• Àmbit: Inespecífic
• Ex.: L'elecció del president.
• Ex.: Les eleccions a diputats seran el mes de maig.

Nota

• Àmbit: Inespecífic
• El Codi de dret canònic (CDC) estableix que «la provisió d'un ofici es fa: per la simple elecció i acceptació de l'elegit quan l'elecció no cal que sigui confirmada» (càn. 147). Mitjançant l'elecció canònica, un col·legi o un grup de persones intervé per mitjà de l'exercici del sufragi en la provisió d'un ofici. Els cànons 164 al 179 són aplicables de manera general i subsidiària: «Si el dret no determina una altra cosa, s'han d'observar les prescripcions dels cànons següents» (càn. 164). Tota la normativa del Codi s'inspira en el principi de la col·legialitat que sanciona el càn. 119. L'última finalitat del dret canònic (salus animarum) es troba latent en el cànon 165, en el qual el dret a escollir un ofici que té l'òrgan col·legiat és dret funció i, per tant, «no n'ha de diferir l'elecció més d'un trimestre». Un cop transcorregut aquest termini és la mateixa autoritat eclesiàstica, a qui pertoca la confirmació en el càrrec, la que cobreix l'ofici vacant. Com a síntesi del procés:
  1. ANUNCI DE CONVOCATÒRIA PER A PROCEDIR AL SUFRAGI (càn. 166). El president del col·legi o grup ha de convocar tots els membres. La convocatòria es pot fer per via d'un edicte o mitjançant una comunicació personal, d'acord amb el que estableixin els estatuts de l'òrgan sufragant. Són destinataris de l'anunci tots els que gaudeixin del dret de sufragi. S'ha d'assenyalar el lloc, el dia i l'hora, així com el motiu de la convocatòria. Si algun dels que calia convocar ha estat pretèrit, i, per tant, n'és absent, l'elecció és vàlida; però a petició seva, després de provar la seva preterició i absència, l'elecció ha de ser rescindida per l'autoritat competent, fins i tot, després de ser confirmada, sempre que consti jurídicament que el recurs és interposat com a mínim en els tres dies següents a la recepció de la notícia de l'elecció. Si han estat pretèrits més de la tercera part dels electors, l'elecció és nul·la en virtut del dret, llevat que tots els no convocats hi hagin estat de fet presents.
  2. DRET AL VOT (càn. 167, 168, 171 i 172). Llevat d'una disposició estatutària, no s'admet la representació ni el vot per correspondència. Se n'exceptua el cas de malaltia, si l'elector convalescent és a la mateixa casa on es fa la votació. Només es permet un vot per persona. El cànon 171 enumera els casos d'inhabilitat per a exercir el dret a vot. Perquè sigui vàlid ha de ser emès (càn. 172) amb llibertat, secret cert, absolut i determinat. Les condicions afegides al cas abans de l'elecció es consideren no posades. S'ha suprimit la prohibició de votar-se a si mateix, encara que és quelcom molt difícil de provar a la pràctica. No es diu res sobre la destrucció de les paperetes de vot, però és obvi per la naturalesa secreta del vot.
  3. CELEBRACIÓ DE LA CONVOCATÒRIA. Si els estatuts del col·legi elector no assenyalen que hi hagi d'haver un quòrum especial, s'entén que l'òrgan col·legiat és constituït per la major part dels components (càn. 119). La votació s'ha de fer en un marc de llibertat (càn. 170) i no hi pot haver ningú aliè al col·legi (càn. 169). El CDC exigeix (càn. 173) el nomenament previ de dos escrutadors d'entre els votants, la funció dels quals és la recollida, l'examen, el control, el posterior recompte i la publicació dels vots, sota acta de l'actuari. El president proclama els resultats de l'elecció i el nom de l'elegit (càn. 176). En el cas d'empat se segueix el procediment prescrit en el cànon 119 § 1.
  4. NOTIFICACIÓ DE L'ELECCIÓ. La notificació és immediata i, en el termini de vuit dies útils (càn. 201, § 2), l'elegit pot acceptar o bé refusar el nomenament, de manera explícita (renúncia) o implícita (silenci). El col·legi ha de procedir a una nova elecció (si no hi ha acceptació) i en el termini d'un mes, des del moment que té coneixement com a tal ens jurídic que l'elegit no ha acceptat el càrrec (càn. 177). El CDC no diu res de quantes eleccions, per rebuigs successius dels escollits, cal fer vàlidament.
  5. ACCEPTACIÓ I CONFIRMACIÓ EN L'OFICI ECLESIÀSTIC. Hi ha dues modalitats d'acceptació: la que requereix una confirmació prèvia en què l'elegit adquireix de ple dret l'ofici amb el sol fet d'acceptar-lo i la que el designat adquireix només una expectativa de dret fins que és confirmada posteriorment en el càrrec (càn. 178). És un acte discrecional de l'autoritat competent (càn. 179). Si l'elegit és l'idoni i el nomenament s'ha fet segons el dret, no se li pot denegar la confirmació. Abans de la notificació, l'elegit no pot prendre possessió del càrrec eclesiàstic. Els actes que pugui dur a terme eventualment seran nuls. Un cop formalitzada, adquireix l'ofici de ple dret.

Nota

• Déu escull els individus que actuen èticament, com Noè, i aquells que decideixen acceptar la càrrega de responsabilitats i obligacions dels manaments divins, tal com fa el poble d'Israel. Qualsevol persona que estigui disposada a assumir el compliment d'aquests manaments entra en l'elecció divina. Els profetes hebreus estableixen que tots els pobles són elegits de Déu, encara que la relació amb Déu (l'"elecció") varia segons l'ètica en la conducta humana i el compromís adquirit envers Déu.