Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "senglar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>
- ca forat singular, n m
- es agujero singular
- en foramen singulare
- TA foramen singulare
<Otorinolaringologia > Otologia > Anatomia>
Definició
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca forat singular, n m
- ca forat singular de Morgagni, n m sin. compl.
- es agujero singular
- en foramen singulare
- TA foramen singulare
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca forat singular de Morgagni, n m
- ca forat de Morgagni, n m sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>
Definició
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca gos senglaner, n m
- ca senglaner, n m sin. compl.
- es jabalinero
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
Definició
<Termes seculars>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca humanisme secular, n m
<Religions > Termes seculars>
Definició
Nota
- El moviment humanista, tot i que ja va existir en l'antiguitat amb la forma de l'epicureisme, va néixer històricament al Renaixement i va ser caracteritzat per l'esforç de valorar l'esperit humà en tots els àmbits (cultural, científic, artístic, etc.). Al costat d'un humanisme cristià, difós sobretot pels col·legis de jesuïtes, l'humanisme secular tendia naturalment a l'ateisme. Aquesta tradició es va manifestar a partir del segle XVI, però sobretot del segle XVIII; el seu principal representant al segle XIX va ser el filòsof alemany Ludwig Feuerbach, segons el qual l'ésser humà ha creat Déu a partir del millor que hi ha en ell mateix i, per tant, l'humà ha de ser l'únic objecte de la religió veritable. Al segle XX, es poden mencionar el marxisme i l'existencialisme de Jean-Paul Sartre com a exemples moderns tant d'humanisme secular com d'ateisme.
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca inderogabilitat singular, n f
- es inderogabilidad singular, n f
<Dret administratiu > Fonts de l'ordenament administratiu>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca indicar, v tr
- es señalar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Li van indicar els passos que havia de seguir per a presentar la querella.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca indicar, v tr
- es indicar
- es mostrar
- es señalar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: A l'oficina, li van indicar a qui s'havia de dirigir per a agilitar els tràmits.
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca institut secular, n m
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
Nota
- Aquesta forma de vida, amb diversos precedents al llarg de la història de l'Església, va ser creada formalment pel papa Pius XII l'any 1947.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca institut secular, n m
- es instituto secular
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- L'institut secular és, també, un institut de vida consagrada. La idea dels instituts seculars neix al segle XX, es reestructura amb el Concili II del Vaticà i queda tipificada en el Codi de dret canònic del 1983. El cànon 710 defineix l'institut secular, com a «institut de vida consagrada en el qual els fidels, vivint en el món, tendeixen a la perfecció de la caritat i procuren contribuir, sobretot des de dins, a la santificació del món». La peculiaritat de l'institut secular és que els membres viuen immersos en el món i intenten santificar-lo des de la secularitat. Els instituts seculars són instituts de vida consagrada, però en el món i des del món. Els membres assumeixen els consells evangèlics, sense apartar-se del món, en sentit material, i encarnen llur consagració en la vida en societat. Els membres d'un institut secular no són pseudoseglars, sinó que són persones consagrades a Déu, mitjançant el compromís dels consells evangèlics. Les constitucions han d'establir els vincles sagrats amb què s'assumeixen els consells evangèlics en cada institut i n'han de definir les obligacions que comporten.
- V. t.: institut religiós n m
- V. t.: vida consagrada n f
