institut secular
institut secular
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca institut secular, n m
- es instituto secular
<Dret canònic>
Definició
Associació de fidels, laics o clergues, consagrats per la pràctica dels consells evangèlics vivint en el món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- L'institut secular és, també, un institut de vida consagrada. La idea dels instituts seculars neix al segle XX, es reestructura amb el Concili II del Vaticà i queda tipificada en el Codi de dret canònic del 1983. El cànon 710 defineix l'institut secular, com a «institut de vida consagrada en el qual els fidels, vivint en el món, tendeixen a la perfecció de la caritat i procuren contribuir, sobretot des de dins, a la santificació del món». La peculiaritat de l'institut secular és que els membres viuen immersos en el món i intenten santificar-lo des de la secularitat. Els instituts seculars són instituts de vida consagrada, però en el món i des del món. Els membres assumeixen els consells evangèlics, sense apartar-se del món, en sentit material, i encarnen llur consagració en la vida en societat. Els membres d'un institut secular no són pseudoseglars, sinó que són persones consagrades a Déu, mitjançant el compromís dels consells evangèlics. Les constitucions han d'establir els vincles sagrats amb què s'assumeixen els consells evangèlics en cada institut i n'han de definir les obligacions que comporten.
- V. t.: institut religiós n m
- V. t.: vida consagrada n f