Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sense" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aplicació sense fils, n f
- es aplicación inalámbrica
- en wireless application
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca artrestèsia, n f
- ca sensibilitat artrocinètica, n f
- ca sensibilitat posicional, n f sin. compl.
- es artrestesia, n f
- es sensibilidad artrocinética, n f
- es sensibilidad posicional, n f
- en arthresthesia
- en articular sensibility
- en joint sense
<Fisioteràpia > Fisiologia>
Definició
Nota
- La sensibilitat artrocinètica és un tipus de sensibilitat propioceptiva.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca artxi
- cod Аршаттен чIат (Arshatten txat)
- ar الأرتشية
- cy Archi
- de Artschinisch
- en Archi
- es archi
- eu archiera
- fr archi
- gn archi
- it arci
- ja アルチ語
- nl Arshi
- pt archi
- ru Арчинский язык
- tmh Tartcict
- zh 阿齐语
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Rússia>
Definició
La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.
L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
<Ciències de la salut > Farmacologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca assaig sense cegament, n m
- ca assaig obert, n m sin. compl.
- es ensayo abierto, n m
- es ensayo no ciego, n m
- fr essai libre, n m
- fr essai ouvert, n m
- en open label trial, n
- en open trial, n
- en unblinded trial, n
- en unmasked trial, n
<Ciències de la salut > Farmacologia>
Definició
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca assaig sense cegament, n m
- ca assaig obert, n m sin. compl.
- es ensayo abierto, n m
- en open label trial, n
- en open trial, n
- en unblinded trial, n
- en unmasked trial, n
<Bioètica > Recerca>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Vehicles>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca autònom -a, adj
- ca sense conductor, adj
- es autónomo -ma, adj
- es sin conductor, adj
- fr autonome, adj
- fr sans conducteur, adj
- it autonomo, adj
- en autonomous, adj
- en driverless, adj
- en self-driving, adj
- en driver-less, adj var. ling.
<Transports > Transport per carretera > Vehicles>
Definició
Nota
- Per exemple, actualment ja circulen per determinats indrets les primeres unitats de cotxes autònoms (o cotxes sense conductor) i també de microbusos autònoms (o microbusos sense conductor).
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca avà-canoeiro
- ca ava-canoeiro sin. compl.
- ca avá-canoeiro sin. compl.
- ca awana sin. compl.
- ca canoeiro de Goiás sin. compl.
- ar أفا كانويرو
- cy Avá-canoeiro
- cy Ava-canoeiro sin. compl.
- cy Avá-canoeiro sin. compl.
- cy Awana sin. compl.
- cy Canoeiro de Goiás sin. compl.
- de Ava-Canoeiro
- de Avá-Canoeiro sin. compl.
- de Awana sin. compl.
- de Canoeiro de Goiás sin. compl.
- en Avá-Canoeiro
- en Abá sin. compl.
- en Avá sin. compl.
- en Ava-Canoeiro sin. compl.
- en Awana sin. compl.
- en Canoa sin. compl.
- en Canoe sin. compl.
- en Canoeiro de Goiás sin. compl.
- en Canoeiros sin. compl.
- es avá-canoeiro
- es ava-canoerio sin. compl.
- es awana sin. compl.
- es canoeiro de Goiás sin. compl.
- eu ava-canoeiroera
- eu ava-canoeiro sin. compl.
- eu avá-canoeiro sin. compl.
- eu awana sin. compl.
- eu goiasko canoeiroera sin. compl.
- fr ava-canoeiro
- fr avá-canoeiro sin. compl.
- fr awana sin. compl.
- fr canoeiro de Goiás sin. compl.
- gn ava-kanoeiro
- gn ava-canoeiro sin. compl.
- gn avá-canoeiro sin. compl.
- gn awana sin. compl.
- gn canoeiro de Goiás sin. compl.
- it ava-canoeiro
- it ava-canoeiro sin. compl.
- it avá-canoeiro sin. compl.
- it awana sin. compl.
- it canoeiro de Goiàs sin. compl.
- ja アバ・カノエイロ語
- ja カノア語 sin. compl.
- ja カノエ語 sin. compl.
- ja カノエイロ語 sin. compl.
- ja アバ語、アワナ語 sin. compl.
- ja ゴイアスのカノエイロ語 sin. compl.
- nl Avá-Canoeiro
- nl Ava-Canoeiro sin. compl.
- nl Awana sin. compl.
- nl Canoeiro de Goiás sin. compl.
- pt avá-canoeiro
- pt ava-canoeiro sin. compl.
- pt awana sin. compl.
- pt canoeiro de Goiás sin. compl.
- ru Ава-каноэйро
- ru Кануэйро ди Гойас sin. compl.
- ru Аба sin. compl.
- ru Ава sin. compl.
- ru Авана sin. compl.
- ru Кануэйрос sin. compl.
- ru Ава-кануэйро sin. compl.
- zh 阿瓦－卡诺埃罗语
- zh 阿瓦那 sin. compl.
- zh 阿瓦－卡诺埃罗 sin. compl.
- zh 戈亚斯卡诺埃罗语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Tupí > Tupí-guaraní>, <Amèrica > Brasil>
Definició
Tot i que se'n té notícia des del segle XVII, els avà-canoeiros mantenen relacions estables amb els pobladors no indígenes més o menys des de 1970, moment en què eren aproximadament 300 persones. Actualment, dels 40 membres del grup ètnic, n'hi ha 15 que viuen en poblats amb neobrasilers i altres indígenes. Alguns grupets (en total uns 25 individus), però, encara romanen aïllats.
Se'ls anomena també caras pretas ('cares fosques') i canoeiros, com altres indígenes brasilers, per l'habilitat en la navegació amb canoes. La llengua presenta diferències dialectals. Es distingeixen bàsicament el dialecte de la zona del Tocantins i el de la zona de l'Araguaia.
No hi ha cap programa educatiu específic per als avà-canoeiros. Els infants rarament van a l'escola, ja que l'única possibilitat seria l'escola dels javaés i la llengua javaé és molt diferent de l'avà-canoeiro. Els grups que mantenen relacions amb no indígenes parlen portuguès. Els que viuen isolats es mantenen totalment monolingües.
Els primers estudis sobre la llengua dels avà-canoeiros (començament del segle XX) l'emparentaven amb el carijó, parlada a São Paulo al segle XVIII. Segons aquests estudis, els avà-canoeiros haurien marxat de São Paulo amb expedicions de cercadors d'or i s'haurien instal·lat a la regió que ocupen ara a la fi del segle XVIII. Estudis més recents i rigorosos, tanmateix, estableixen el parentiu amb les llengües tupí-guaraní del nord de Brasil.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bagvalal
- cod Багвалал мисIсI (Bagwalal mishsh)
- ar الباغفالالية
- cy Bagvalal
- de Bagwalalisch
- de Bagulal sin. compl.
- de Bagvalalisch sin. compl.
- en Bagvalal
- es bagvalal
- eu bagvalera
- eu bagulalera sin. compl.
- eu bagval sin. compl.
- eu bagvalalera sin. compl.
- fr bagvalal
- gn vagvalal
- it bagvalal
- ja バグバリ語
- nl Bagvalal
- pt bagvalal
- ru Багвалинский язык
- ru Багулальский sin. compl.
- ru Кванадинский sin. compl.
- tmh Tabagvalalt
- zh 巴格瓦拉尔语
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Azerbaidjan>, <Àsia > Rússia>
Definició
El principal element identificador dels bagvalals és la llengua, que han conservat gràcies al seu aïllament a les muntanyes. Els seus parlants es concentren en sis petits pobles aïllats i de difícil accés al sud-oest de la república, al marge dret del riu Andijskoje Kojsu i turons adjacents.
El bagvalal té tres variants dialectals que reben el nom dels pobles on es parlen. L'únic dialecte que ha estat bastant estudiat és el tlissi, per les seves particulars similituds amb la llengua tindi. Bagvalal i tindi es van arribar a considerar dialectes d'una mateixa llengua.
La llengua bagvalal és una llengua oral. Per a les comunicacions escrites, els seus parlants utilitzen generalment l'àvar. Tanmateix, el vocabulari del bagvalal està ben conservat tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, el turc, l'àvar i el rus.
Durant l'època de l'URSS, la col·lectivització va destruir la base de tota l'estructura social i el mode de vida tradicional del poble bagvalal. El poder soviètic va erosionar el seu aïllament tradicional. Així mateix, l'escolarització i la revolució cultural van dificultar el futur de la llengua, ja que es va imposar el currículum escolar en àvar a l'escola primària i en rus a partir de la secundària.
Actualment, la llengua bagvalal ha quedat relegada a l'ús domèstic i tots els altres àmbits lingüístics estan ocupats per l'àvar o el rus. Per aquests motius, el bagvalal, com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera greument amenaçada d'extinció.
També ha contribuït a la pèrdua de parlants la forta emigració per motius econòmics que es va produir els anys 1950-1970 cap als districtes de Hasavjurt, Kizljar i Nogai, i també alguns a la província d'Astrakhan i a altres regions de la Federació Russa.
S'ha fet molt poca recerca lingüística sobre la llengua. Les primeres mencions es troben en alguns treballs del segle XIX. Se n'ha creat un alfabet fonètic per a ús dels lingüistes. Tampoc hi ha enregistraments de bagvalal parlat.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca batak
- ca babuyan sin. compl.
- ca batak palawan sin. compl.
- ca batako sin. compl.
- ca binatak sin. compl.
- ca tinitianes sin. compl.
- ar باتاكية
- cy Batak
- cy Babuyan sin. compl.
- cy Batak palawan sin. compl.
- cy Batako sin. compl.
- cy Binatak sin. compl.
- cy Tinitianes sin. compl.
- de Batak
- de Babuyan sin. compl.
- de Batac sin. compl.
- de Batak Palawan sin. compl.
- de Batako sin. compl.
- de Binatak sin. compl.
- de Tinitianes sin. compl.
- en Batak
- en Babuyan sin. compl.
- en Batac sin. compl.
- en Binatak sin. compl.
- en Palawan Batak sin. compl.
- en Tinitianes sin. compl.
- es bataco
- es babuyano sin. compl.
- es batak palawano sin. compl.
- es batako sin. compl.
- es binatak sin. compl.
- es tinitianes sin. compl.
- eu batakera
- eu babuyan sin. compl.
- eu batak sin. compl.
- eu batak palawan sin. compl.
- eu batako sin. compl.
- eu binatak sin. compl.
- eu tinitianes sin. compl.
- fr batak
- fr babuyan sin. compl.
- fr batak palawan sin. compl.
- fr batako sin. compl.
- fr binatak sin. compl.
- fr tinitianes sin. compl.
- gl batak
- gl babuyan sin. compl.
- gl batak palawan sin. compl.
- gl batako sin. compl.
- gl binatak sin. compl.
- gl tinitianes sin. compl.
- gn vatak
- gn batak palawan sin. compl.
- gn tinitianes sin. compl.
- gn vatako sin. compl.
- gn vavuyan sin. compl.
- gn vinatak sin. compl.
- it batak
- it babuyan sin. compl.
- it batak palawan sin. compl.
- it batako sin. compl.
- it binatak sin. compl.
- it tinitianes sin. compl.
- pt batak
- pt babuyan sin. compl.
- pt batak palawano sin. compl.
- pt batako sin. compl.
- pt binatak sin. compl.
- pt tinitianes sin. compl.
- zh 巴塔克语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>
Definició
La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bats
- ca batsbi sin. compl.
- ca tsova-tush sin. compl.
- cod batsbur mott'
- ar الباتسية
- cy Bats
- cy Batsbi sin. compl.
- cy Tsova-tush sin. compl.
- de Batsisch
- de Batsbi sin. compl.
- de Tsova-Tusch sin. compl.
- de Zowatusch sin. compl.
- en Bats
- en Batsbi sin. compl.
- en Tsova-Tush sin. compl.
- es bats
- eu batsera
- fr bats
- fr batsbi sin. compl.
- fr tsova-tush sin. compl.
- gn vats
- gn tsova-tuch sin. compl.
- gn vatsvi sin. compl.
- it bats
- it batsbi sin. compl.
- it tsova tush sin. compl.
- ja バツ語
- ja バツビ語、ツォヴァ・トゥシ語 sin. compl.
- nl Bats
- nl Batsbi sin. compl.
- nl Tsova-Tush sin. compl.
- pt bácico
- ru Бацбийский язык
- ru Цова-тушанский sin. compl.
- tmh Tabatsact
- zh 贝特语
- zh 贝兹比语 sin. compl.
- zh 托瓦－图什语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Bats>, <Àsia > Geòrgia>
Definició
La llengua bats forma part de la branca lingüística nakh, com l'ingúix i el txetxè. Es considera que el bats original només és parlat per una vintena de persones, ja que la resta parlen una versió de la llengua molt influïda pel georgià.
El bats és una llengua oral, no té dialectes i no té norma estàndard. El georgià és la llengua d'ús literari.
La llengua bats es troba seriosament amenaçada d'extinció. Tots els seus parlants són bilingües en georgià. Fins fa trenta anys, la llengua es mantenia viva gràcies a l'ús domèstic i perquè la tradició, ja desapareguda, de casaments convinguts pels pares feia que la majoria de matrimonis fossin entre parlants de bats.
Actualment, només les persones de més de 50 anys són plenament competents en la llengua. Els adults joves l'entenen però generalment no la parlen perquè els falta lèxic. Probablement ja no hi ha nens que l'entenguin o la parlin, perquè la llengua que es transmet als fills sol ser el georgià (l'any 2006, el 43% de les parelles registrades a Zemo Alvani eren mixtes) i tota l'educació a Zemo Alvani és en aquesta llengua.
Els únics escrits que hi ha en llengua bats són diccionaris i transcripcions de converses i contes orals fets per lingüistes estrangers. Fins a l'any 2002, que la UNESCO va engegar el projecte Biblioteca Sonora de les llengües caucàsiques, dins de la Iniciativa Babel, quasi no hi havia enregistraments sonors de la llengua. Hi ha un centenar de textos publicats sobre el bats i un diccionari bats-georgià-rus.
