Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sense" dins totes les àrees temàtiques

sentit sentit

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  sentit, n m
  • es  sentido
  • fr  sens
  • it  senso
  • en  direction
  • de  Richtung

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definició
Cadascuna de les dues maneres en què es pot recórrer una línia determinada.

Nota

  • 1. Cal no confondre sentit amb direcció.

    2. El substantiu sentit s'utilitza en expressions com ara circular en sentit contrari o girar en el sentit de les agulles del rellotge.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
sentit sentit

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  sentit, n m
  • es  sentido
  • fr  sens
  • it  senso
  • en  direction
  • de  Richtung

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definició
Cadascuna de les dues maneres en què es pot recórrer una línia determinada.

Nota

  • 1. Cal no confondre sentit amb direcció.

    2. El substantiu sentit s'utilitza en expressions com ara circular en sentit contrari o girar en el sentit de les agulles del rellotge.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
sentit sentit

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  sentit, n m
  • es  sentido
  • fr  sens
  • it  senso
  • en  direction
  • de  Richtung

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definició
Cadascuna de les dues maneres en què es pot recórrer una línia determinada.

Nota

  • 1. Cal no confondre sentit amb direcció.

    2. El substantiu sentit s'utilitza en expressions com ara circular en sentit contrari o girar en el sentit de les agulles del rellotge.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
sintagma temps sintagma temps

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  sintagma temps, n m
  • ca  sintagma temporal, n m sin. compl.
  • ca  ST, n m abrev.
  • es  sintagma tiempo
  • es  ST abrev.
  • fr  syntagme temps
  • fr  ST abrev.
  • en  tense phrase
  • en  TP abrev.

<Lingüística>

Definició
En la teoria del règim i del lligam, sintagma que té com a nucli els afixos de temps, mode i aspecte i com a complement el sintagma verbal.

Nota

  • El sintagma temps resulta de la descomposició del sintagma flexiu en dos sintagmes amb nuclis funcionals: el sintagma amb informació típicament verbal, el sintagma temps, i el sintagma amb informació de caràcter nominal, el sintagma concordança.
so tens so tens

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  so tens, n m
  • es  sonido tenso
  • fr  son tendu
  • en  tense sound

<Lingüística>

Definició
So articulat amb una energia expiratòria forta i amb gran tensió muscular.
so tens so tens

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  so tens, n m
  • es  sonido tenso, n m
  • fr  son tendu, n m
  • en  tense sound, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

stricto sensu stricto sensu

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  stricto sensu, adj
  • la  sensu stricto, adj sin. compl.
  • ca  en sentit estricte, adv
  • ca  stricto sensu, adv
  • es  en sentido estricto, adv
  • es  sensu stricto, adv
  • es  stricto sensu, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: En sentit estricte.

Nota

  • Expressió d'àmbit general. S'oposa semànticament a lato sensu. Les formes stricto senso i strictu sensu no són correctes.
    Exemple: A més de les competències d'acollida stricto sensu, aquesta llei n'inclou d'altres. Concretament, les que deriven del reconeixement de tasques que l'Administració de la Generalitat fa anys que va posant en marxa.
telefèric monocable telefèric monocable

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  telefèric monocable, n m
  • es  teleférico monocable, n m
  • fr  téléphérique monocâble, n m
  • it  funivia a senso unico, n f
  • it  funivia monofune, n f
  • en  monocable aerial ropeway, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Transport per cable > Sistemes i vehicles>

Definició
Telefèric constituït per múltiples habitacles tancats de capacitat mitjana que circulen per un mateix circuit, canviant de costat a cada extrem del trajecte, sostingudes i estirades per un sol cable portador tractor.

Nota

  • 1. En l'àmbit català, actualment són d'ús públic com a telefèrics monocables, a Catalunya, el telefèric de Montjuïc i el telecabina Cadí-Moixeró.
  • 2. Generalment els telecabines i els telecadires tenen una estructura de telefèric monocable.
  • 3. Cadascun dels vehicles d'un telefèric monocable s'anomena cabina.
temps temps

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  temps, n m
  • es  tiempo
  • fr  temps
  • en  tense

<Lingüística>

Definició
Morfema verbal que relaciona l'acció, l'ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en una oració amb el moment actual de l'enunciat.
temps temps

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps, n m
  • es  tiempo
  • fr  temps
  • en  tense

<Lingüística>

Definició
Categoria gramatical del verb que localitza la situació expressada per l'oració per referència al moment de l'acte de parla o per referència a un altre moment que es localitza respecte al de l'acte de parla.

Nota

  • A diferència de l'aspecte, el temps és una categoria díctica i de localització, que indica anterioritat, posterioritat o simultaneïtat per relació directa o indirecta amb el moment de l'acte de parla. Des d'un punt de vista teòric, existeixen divergències sobre el caràcter oracional o exclusivament verbal del temps: és una categoria verbal per tal com morfològicament apareix associada als verbs en un gran nombre de llengües; és també una categoria oracional per tal com situa temporalment tota l'oració i no únicament el verb. [V. temps verbal]