Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "senyor" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de farigola, n m
- ca barba de caputxí, n f alt. sin.
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca barbes de farigola, n f pl alt. sin.
- ca barbes de romaní, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
- ca cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de farigola, n m alt. sin.
- ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de romaní, n m alt. sin.
- ca cabell de tomaní, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
- ca cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
- ca cabellera de monja, n f alt. sin.
- ca cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca cabellet, n m alt. sin.
- ca cabellets, n m pl alt. sin.
- ca cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
- ca cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
- ca confitets, n m pl alt. sin.
- ca cuscuta, n f alt. sin.
- ca epítim, n m alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca pèl de nuvi, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca pèls de farigola, n m pl alt. sin.
- ca pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
- ca pèls de romaní, n m pl alt. sin.
- ca seda, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya d'alfals, n f alt. sin.
- nc Cuscuta epithymum (L.) L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
-
1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
<Ciències socials > Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>
- ca postura de la mitja torsió espinal, n f
- ca ardha-matsiendràssana, n m sin. compl.
- ca mitja postura del Senyor dels peixos, n f sin. compl.
- es media postura de Matsyendra, n f
- es media torsión espinal, n f
- en half Lord of the fishes, n
- en half spinal twist, n
- sa ardha-matsyendrāsana, n n
<Ioga > Àssanes>
Definició
Nota
- La forma ardha-matsiendràssana prové del sànscrit ardha-matsyendrāsana, denominació constituïda pels formants ardha 'mig', Matsyendra 'Senyor dels peixos' i āsana 'postura'. Senyor dels peixos és el nom del mestre fundador del hatha-ioga.
<Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca postura de la mitja torsió espinal, n f
- ca ardha-matsiendràssana, n m sin. compl.
- ca mitja postura del Senyor dels peixos, n f sin. compl.
- es media postura de Matsyendra, n f
- es media torsión espinal, n f
- en half Lord of the fishes, n
- en half spinal twist, n
- sa ardha-matsyendrāsana, n n
<Filosofia > Ioga>
Definició
Nota
- La forma ardha-matsiendràssana prové del sànscrit ardha-matsyendrāsana, denominació constituïda pels formants ardha 'mig', Matsyendra 'Senyor dels peixos' i āsana 'postura'. Senyor dels peixos és el nom del mestre fundador del hatha-ioga.
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca sant sopar, n m
- ca sopar del Senyor, n m
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
Nota
- La taula del sant sopar és la taula de la comunió en la qual se celebra el ritu del sant sopar.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca senet de pobre, n m
- ca estel, n m sin. compl.
- ca barbes de vell, n f pl alt. sin.
- ca botó, n m alt. sin.
- ca botó blau, n m alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca botons de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca escorciana, n f alt. sin.
- ca estels, n m pl alt. sin.
- ca herba de la motxilla, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de motxilla, n f alt. sin.
- ca herba del sarró, n f alt. sin.
- ca herba del Terrig, n f alt. sin.
- ca lluquetó, n m alt. sin.
- ca salseta de pastor, n f alt. sin.
- ca galipo, n m var. ling.
- ca morenilla, n f var. ling.
- nc Globularia vulgaris L.
<Botànica > globulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca senet de pobre, n m
- ca estel, n m sin. compl.
- ca barbes de vell, n f pl alt. sin.
- ca botó, n m alt. sin.
- ca botó blau, n m alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca botons de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca escorciana, n f alt. sin.
- ca estels, n m pl alt. sin.
- ca herba de la motxilla, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de motxilla, n f alt. sin.
- ca herba del sarró, n f alt. sin.
- ca herba del Terrig, n f alt. sin.
- ca lluquetó, n m alt. sin.
- ca salseta de pastor, n f alt. sin.
- ca galipo, n m var. ling.
- ca morenilla, n f var. ling.
- nc Globularia vulgaris L.
<Botànica > globulariàcies>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca senyor | senyora, n m, f
- es señor | señora, n m, f
- fr monsieur | madame, n m, f
- pt senhor | senhora, n m, f
- en gentleman [m] | lady [f], n
<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca senyor | senyora, n m, f
- es señor | señora, n m, f
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca senyor | senyora, n m, f
- ca senyor feudal | senyora feudal, n m, f sin. compl.
- es señor | señora
- es señor feudal | señora feudal
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
Persona física o institució (persona jurídica) que assumia l'autoritat pública, per la qual tenia el domini d'un territori determinat i exercia la jurisdicció sobre aquest i sobre els seus habitants. Aquest domini i jurisdicció el senyor els havia rebut del monarca en virtut d'una convinença determinada i, pel conjunt de prerrogatives que implicava, hom parla de senyoria i senyoriu. A partir del sistema jurídic que el configurava, es parla de règim senyorial que regulava els diferents drets i deures que se'n derivaven per a tots els qui hi estaven implicats, amb un seguit d'institucions i de pràctiques coercitives que, en definitiva, garantien el conjunt de les prerrogatives senyorials.Tenint en compte la dualitat d'elements que integraven el règim senyorial es pot parlar dels dos tipus de senyoria que es comenten a continuació.
1. SENYORIA PERSONAL, ALODIAL, DOMINICAL O TERRITORIAL. Va ser la primera a manifestar-se, basada en l'encomana d'homes lliures, petits pagesos, a favor de grans terratinents (els patrons), que oferien a aquells protecció i seguretat davant de tercers i a canvi d'un cànon o cens anual en espècie o en diner. Eren petits pagesos que esdevenien homes propis i solius, lligats a aquells altres per unes relacions definides com de solidància, de dependència personal, que es van desenvolupar especialment a l'alta edat mitjana.
Tanmateix, quan la propietat de la terra va passar a mans de la noblesa laica i de l'eclesiàstica, el rei els va començar a cedir també les altres potestats pròpies de llur autoritat: administrar justícia, fixar i recaptar tributs, establir i exigir prestacions econòmiques i personals als habitants de llurs territoris, fins i tot, determinar el règim jurídic pel qual s'havien de regir en les relacions personals i amb la senyoria. Així es va acabar imposant el feudalisme entre els segles X i XI.
En conseqüència, es va produir una evolució de l'antiga senyoria alodial a la nova senyoria jurisdiccional. En el primer cas, els pagesos eren simples tinents de les terres que treballaven i on vivien, sense perjudici de l'aparició d'altres grups socials menors com eren els serfs, els remences, o fins i tot, els esclaus. Tots passaven a estar adscrits a la terra, quedaven sotmesos als mals usos feudals, mentre que als senyors se'ls reconeixia la facultat de castigar i fins i tot el ius maletractandi, com feia el mateix Pere I el Catòlic encara el 1202.
2. SENYORIA JURISDICCIONAL. També era coneguda com a senyoria banal, senyoria castral o senyoria arbitrària. Amb aquesta senyoria es reconeixien a un senyor titular del domini d'un territori o districte feudal certes atribucions o facultats públiques sobre els habitants, ja fossin conreadors de les seves terres o no, com pel sol fet de residir-hi. S'adquiria per pura donació reial mitjançant el privilegi regi corresponent, per donació o venda dels mateixos monarques (actes abundants a la baixa edat mitjana), per usurpació o per actes de força i violència entre els mateixos senyors en les anomenades guerres feudals, que van donar pas a un període conflictiu i crític, en què va desaparèixer l'home lliure i es van imposar noves càrregues als vassalls sovint arbitràries (les toltes, les quèsties i les forces).
Entre els segles XI i XII l'Església va aconseguir controlar i establir un cert ordre en el règim feudal, cosa que va afavorir la consolidació de la nova monarquia barcelonesa amb la instauració de la pau de Déu i l'aparició dels Usatges de Barcelona, un primer cos jurídic de la cúria de Barcelona que recull usos i pràctiques de la Cort comtal no escrits fins aleshores. I, finalment, en un moment indeterminat es van unir les dues senyories en les persones de llurs titulars, fet que donà lloc al règim senyorial esmentat anteriorment. -
Ex.: Un senyor feudal.
Ex.: Històricament, hi ha hagut molt poques senyores feudals que tinguessin plens poders.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca senyor | senyora, n m, f
- es señor | señora
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: En poques hores es va fer senyor de la fortalesa.
