Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "serpentejar" dins totes les àrees temàtiques

àrum maculat àrum maculat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
àrum maculat àrum maculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
aristolòquia de Virgínia aristolòquia de Virgínia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aristolòquia de Virgínia, n f
  • ca  aristolòquia serpentària, n f
  • es  serpentaria de Virginia
  • es  serpentaria española
  • es  viperina de Virginia
  • fr  aristoloche serpentaire
  • fr  sanicle de Virginie
  • fr  serpentaire de Virginie
  • fr  vipérine de Virginie
  • en  birthwort
  • en  pelican flower
  • en  red river
  • en  serpentary root
  • en  snakeroot
  • en  Virginia snakeroot
  • en  Virginian snake
  • en  Virginian snakeroot
  • nc  Aristolochia serpentaria

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les aristoloquiàcies.
asbest de crisòtil asbest de crisòtil

<Ciències de la Terra > Mineralogia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  asbest de crisòtil, n m
  • ca  asbest de serpentina, n m sin. compl.
  • es  asbesto de crisotilo
  • fr  asbeste de chrysotile
  • en  chrysotile asbestos
  • en  chrysotile of asbestos

<Ciències de la Terra > Mineralogia>

Definició
Varietat del crisòtil de lluïssor sedosa que es presenta en forma de fibres paralel·les.
congre dolç congre dolç

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre dolç, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de roca, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  pillet de platja, n m sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre dols, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Gnathophis mystax
  • nc  Conger mystax var. ling.
  • nc  Gnathopis mystax var. ling.
  • nc  Gnatophis mystax var. ling.
  • es  congrio dulce
  • fr  congre bec-fin
  • en  blacktailed conger
  • en  thinlip conger

<Peixos > Còngrids>

congre dolç congre dolç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre dolç, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de roca, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  pillet de platja, n m sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre dols, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Gnathophis mystax
  • nc  Conger mystax var. ling.
  • nc  Gnathopis mystax var. ling.
  • nc  Gnatophis mystax var. ling.
  • es  congrio dulce
  • fr  congre bec-fin
  • en  blacktailed conger
  • en  thinlip conger

<Peixos > Còngrids>

congre pintat congre pintat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre pintat, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre daurat, n m sin. compl.
  • ca  congre serp, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  daurat, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  matiner, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  duradu, n m var. ling.
  • nc  Echelus myrus
  • nc  Conger myrus var. ling.
  • nc  Myrus vulgaris var. ling.
  • es  congrio pintado
  • es  culebra, n f
  • fr  serpenton miro
  • en  bluntsnout snake eel
  • en  painted eel

<Peixos > Ofíctids>

congre pintat congre pintat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre pintat, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre daurat, n m sin. compl.
  • ca  congre serp, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  daurat, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  matiner, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  duradu, n m var. ling.
  • nc  Echelus myrus
  • nc  Conger myrus var. ling.
  • nc  Myrus vulgaris var. ling.
  • es  congrio pintado
  • es  culebra, n f
  • fr  serpenton miro
  • en  bluntsnout snake eel
  • en  painted eel

<Peixos > Ofíctids>

congre roig congre roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre roig, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre dolç, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  varga, n f sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Ariosoma balearicum
  • nc  Conger balearicus var. ling.
  • es  varga
  • fr  congre des Baléares
  • en  Baleares conger
  • en  Balearic conger

<Peixos > Còngrids>

congre roig congre roig

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre roig, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre dolç, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  varga, n f sin. compl.
  • ca  congre serpenté, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Ariosoma balearicum
  • nc  Conger balearicus var. ling.
  • es  varga
  • fr  congre des Baléares
  • en  Baleares conger
  • en  Balearic conger

<Peixos > Còngrids>